Martí Català, Enginyer Físic: “La superació de la pandèmia dependrà de quan arribi la vacuna, de quanta gent es pugui vacunar i de la seva eficiència. Si el pròxim mes de juny al voltant del 50% de la població està vacunada, segurament l’estiu vinent podrem fer vida normal”

Des de la grip de l’any 1917 mai una epidèmia havia tingut un impacte global tan gran en un període tan curt de temps com la COVID-19, la qual ha provocat centenars de milers de morts i ha desencadenat una enorme paràlisi de l’economia.

La tecnologia actual i l’allau de dades existents ha permès, però, fer el seguiment de la seva evolució gairebé al minut, país a país, regió a regió, ciutat a ciutat, per detectar ràpidament on els contagis es disparaven i podien generar una imminent saturació del sistema sanitari.

L’emergència sanitària ha posat en primera línia els científics encarregats de dissenyar i interpretar els models predictius sobre l’epidèmia. A Catalunya, un equip multidisciplinari format per biofísics i metges –dirigit per la doctora en Física, Clara Prats i en el que participa l’Enginyer Físic molinenc, Martí Català-, ha elaborat un model matemàtic que ha permès fer el seguiment de l’epidèmia de la COVID-19. L’equip d’investigadors del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB), integrat dins l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), ha fet possible realitzar una previsió, fonamentada en dades científiques, de l’evolució de la pandèmia a partir de la quantitat d’individus contagiats, estimant la seva capacitat de transmissió de la malaltia per així ajudar a establir unes polítiques públiques de confinament amb l’objectiu de disminuir el nombre de morts i afectats i, en conseqüència, evitar el col·lapse del sistema sanitari. “Vam començar amb un model que descrivia l’evolució de l’epidèmia. Després vam ser capaços de fer prediccions a dos-tres dies vista. Ens van demanar si podíem fer les prediccions a més llarg termini i vam adaptar el model. Finalment, ens hem dedicat més a buscar eines per avaluar el risc i poder comparar quins territoris estan en millor situació i quins en pitjor per així plantejar possibles escenaris de futur”, exposa l’investigador Martí Català.

Aquest equip d’investigació elabora un informe diari per al Govern de Catalunya i un altre informe, que també s’actualitza diàriament, per a l’Oficina d’Estratègia de la Unió Europea (UE) amb les prediccions per a Espanya i la Unió Europea. Analitzen la pandèmia en trenta països, tots els de la UE més Noruega, el Regne Unit i Suïssa, i també en l’àmbit internacional.

Treballen amb les dades que publica l’Agència Europea de Control de Malalties Infeccioses (ECDC) i les que facilita l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada país ha de reportar a l’OMS el nombre de casos. Pel que fa a alguns països europeus, com Espanya i Itàlia, treballen també amb dades a més baix nivell, de regions i comunitats autònomes.

Els indicadors del nivell de contagi de la població

Un dels indicadors que s’ha utilitzat al llarg de la pandèmia per avaluar la progressió del virus és el nombre Rt (índex de contagi), que mesura la velocitat de propagació de la pandèmia (nombre d’infectats que origina una persona contagiada amb coronavirus), o sigui, indica quants contagis nous apareixen per a cada cas detectat. Com més per sota es trobi del valor 1, més indicarà que l’extensió del virus va de baixa.

El risc de rebrot o índex de creixement potencial de la malaltia-EPG (Effective Potential Growth) es calcula multiplicant la Rt (velocitat reproductiva del virus) per la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies. La multiplicació de les dues variables esmentades (Rt x núm. de casos per cada 100.000 habitants) dona com a resultat el nivell de risc d’una població determinada. El resultat és una estimació de la incidència acumulada en els dies futurs: “El risc de rebrot és un indicador d’allò que passarà els catorze dies següents si tot continua igual, ens mostra en quina direcció anem”, explica Martí Català.

Ara bé, per determinar un nivell de risc més alt d’una regió respecte a una altra també cal tenir en compte la densitat de població de cada regió, ja que, com més quantitat de ciutadans convisquin en un determinat espai més gran pot ser la incidència d’un brot i a l’inrevés. Alhora, un brot concentrat en un indret molt localitzat, com ara una residència o una empresa, pot repercutir negativament en les xifres d’una regió sanitària sense que això impliqui témer per l’expansió dels contagis.

Una de les coses que els membres de l’equip de BIOCOM-SC han observat és que el fet que una zona geogràfica tingui més casos detectats respecte a un altre no vol dir que estigui en una situació pitjor, ja que el nombre de casos que es comuniquen ens indiquen tan sols els detectats no els reals existents.

El nombre de morts és la dada més indicativa per saber el que ha passat en un país i tenir una idea de com s’ha estès l’epidèmia (les morts per COVID-19 s’estima que són aproximadament un 1% dels casos d’infectats). En Martí ens aclareix que “el nombre de morts ens diu el que va passar fa un mes, són un indicador per saber el que va succeir, però no el que en realitat està passant en el moment present”.

El confinament de la població simptomàtica

Aproximadament un 40% dels infectats presenta símptomes molt lleus i entre un 30 i un 50% passa la malaltia de manera asimptomàtica, i aquests casos només es poden detectar testant tota la població. Durant la primera onada, hi havia molts més contagis dels que es podien confirmar, pel que era imprescindible confinar-se quan es presentaven símptomes perquè no es podien fer tests de forma extensa a la població, però ara, els ciutadans amb símptomes ja poden anar al seu CAP per a fer-se un test PCR que confirmi o no el contagi.

La clau per contenir l’expansió de la pandèmia estaria, doncs, en la detecció ràpida dels casos. “A la primera onada es detectaven només els casos greus, que són entre un 5 i un 10%, però ara ja es detecten un 60-70% dels contagiats. Per això, que pugin els números no té per què significar que hi haurà un rebrot”, afirma Martí Català, i afegeix que “és tan important el percentatge de gent que es detecta com el comportament de la població simptomàtica; per exemple, si a un lloc determinat apareguessin mil nous casos, això faria disparar totes les alarmes i a priori el risc seria alt, però, així i tot, si els contagiats estan ben controlats i confinats, al cap de catorze dies no hi haurà nous contagis. Per tant, el risc no té per què ser tan gran com els números puguin dir si es prenen les mesures adequades per evitar el contacte dels contagiats amb la resta de la població, és a dir, si algú té símptomes i es queda a casa confinat durant catorze dies, és igual si el pots diagnosticar o no, el que és important és que es confini per evitar que provoqui nous contagis”.

Tal com recalca en Martí, “els casos que no es detectin en el present seran els que determinaran el nombre de contagis en un futur”. La immunitat de grup no s’assolirà fins quan una majoria de la població (al voltant del 70%) tingui anticossos i actualment encara estem molt lluny d’acostar-nos a aquesta xifra. Arribarà abans la vacuna que la immunitat de grup. Mentre no hi hagi vacuna, el virus no desapareixerà. Per això, en Martí Català posa l’accent en la necessitat de continuar seguint les mesures de seguretat bàsiques, com ara la higiene de mans, la distància física i portar mascareta per “intentar no ser contagiat i convertir-se en un vector de transmissió” i així evitar nous rebrots que puguin provocar hipotètics nous confinaments.

Una desescalada precipitada?

Segons en Martí, més enllà del nivell que indiqui l’EPG -que mesura els possibles nous casos diagnosticables els pròxims catorze dies- “el que marca el risc és el nivell de casos que el sistema sanitari és capaç de controlar i assumir”.

Després d’un mes de confinament parcial ha començat una desescalada que serà progressiva fins a arribar al voltant d’un màxim de mil casos diaris detectats a Catalunya, que és la xifra màxima que pot suportar el nostre sistema sanitari.

Tal com han reconegut els responsables sanitaris de la Generalitat, l’alçament de les mesures de confinament són precipitades, però s’han vist obligats a dur-les a causa dels problemes econòmics que genera el confinament als empresaris i treballadors que no poden rebre suficients ajudes compensatòries pel tancament dels seus negocis.

“Reduir el contacte entre les persones és el més important per controlar l’expansió de la pandèmia. La limitació de la mobilitat entre municipis i el tancament de bars, restaurants, espectacles…, són mesures radicals que indubtablement són útils per controlar la pandèmia, ara bé, si aquests locals es condicionessin i es prenguessin mesures d’aforament evitant el contacte entre clients de forma estricta, també podrien esdevenir espais segurs i es podria controlar força bé la pandèmia amb menys repercussions per a l’economia”, afirma l’investigador.

En referència a la diferència en l’evolució de la pandèmia entre Catalunya i Madrid -a la Comunitat de Madrid no s’han tancat els negocis de restauració ni s’han patit restriccions tan dures com a Catalunya, però s’han registrat el doble de morts i hospitalitzats-, en Martí opina que “les mesures a Catalunya han estat molt més estrictes i per tant la baixada de contagis serà molt més ràpida, a Madrid estaran més temps per a reduir el nivell de risc d’infecció”.

En Martí preveu que “a escala mundial la desaparició de la pandèmia va per llarg. Cadascú fa les seves estimacions, hi ha qui diu que a finals del 2022 ja estarà del tot controlada, però alguns consideren que podria ser a més llarg termini. Els països més desenvolupats seran els primers a controlar-ho gràcies a l’administració generalitzada de la vacuna. Als països més pobres es pot trigar molt més per les dificultats de vacunar tota la població”.

La COVID-19 a Molins de Rei

Les xifres de la Covid-19 a Molins de Rei han seguit una tendència molt semblant a la de Catalunya i, de fet, s’han mantingut sempre per sota de la mitjana i només a principis de setembre la van superar lleugerament.

Cal tenir en compte que en un municipi de tan sols 26.000 habitants les dades poden fluctuar molt fàcilment. Molins de Rei durant la segona onada va arribar fins als 20 casos de contagi detectats diàriament, però a principis de desembre, gràcies a la imposició de les restriccions, la xifra va disminuir considerablement fins a arribar a un nivell de 5 casos diaris.

Romà Català_El Llaç nº 568

Nous contagis diaris a Molins de Rei. Font: BIOCOM-SC
Nous contagis diaris a Catalunya. Font: BIOCOM-SC

 

Equip del CMCiB-IGTP: Clara Prats, Martí Català, PJ Cardona. Arxiu IGTP