El Club Natació Molins de Rei va decidir, per motius de seguretat,  demanar el canvi d’ubicació del partit de waterpolo femení entre les seleccions d’Espanya i Israel, corresponent a la segona jornada del grup A de la fase classificatòria europea de la Lliga Mundial de waterpolo femení, que s’havia de jugar el 6 de novembre a la Piscina Municipal de Molins de Rei.

La CUP i altres entitats adherides al manifest i a la campanya engegada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel van reclamar la cancel·lació del partit, emparant-se en el compromís adquirit per l’Ajuntament de Molins de Rei quan, l’any 2013, va aprovar una moció de la CUP –amb 8 vots a favor i 13 abstencions– per adherir-se a la crida palestina pel Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel (BDS). Amb l’aprovació d’aquesta moció, l’Ajuntament es comprometia a no establir cap tipus de conveni ni tracte comercial, acadèmic, cultural, polític o esportiu amb les institucions, empreses o organitzacions israelianes.

En solidaritat amb el poble palestí, es va convocar una cassolada a les instal·lacions del club el dia del partit i es va fer una crida a tots els molinencs i càrrecs electes de l’Ajuntament a no assistir-hi. També es demanava al Club Natació Molins de Rei que no programi més esdeveniments on participin seleccions esportives d’estats que no respecten els drets humans més elementals.

Davant d’aquests actes de protesta, i tenint en compte que es preveia l’assistència al partit de molts nens i joves vinculats al Club Natació, els seus responsables van decidir sol·licitar a la Federació el canvi d’ubicació del partit perquè consideraven que no es donaven prou garanties de seguretat per acollir sense riscos la Selecció de l’Estat d’Israel.

Els organitzadors van plantejar la possibilitat que el partit es disputés a la piscina Sant Jordi, a Barcelona, però la convocatòria d’una manifestació de protesta contra la presència d’Israel sota el lema “No ets benvingut” i la pressió exercida per la CUP a l’Ajuntament de Barcelona va provocar un nou canvi de seu. Finalment, el partit es va disputar a porta tancada al CAR de Sant Cugat del Vallès, només amb la presència d’una trentena d’aficionats. La Federació Internacional de Natació (FINA) hi va haver d’intervenir perquè, d’entrada, les autoritats israelianes no acceptaven jugar a porta tancada i volien la suspensió d’un partit que va acabar amb el resultat d’11 gols a 5 a favor de la Selecció Espanyola.

Els partidaris del boicot consideren que des de fa anys Israel utilitza l’esport per netejar la seva imatge internacional, mentre segueix el genocidi sobre la població palestina i, per això, s’adhereixen a la campanya d’abast internacional per exigir el retorn dels refugiats palestins, la fi de l’ocupació i la retirada del mur. El passat mes de juny, la Selecció Argentina feia marxa enrere i renunciava a disputar un partit amistós amb l’Estat d’Israel. Artistes com Shakira, Natalie Portman o Gilberto Gil també s’han negat a participar en esdeveniments culturals en territori israelià.

Les veus en contra del boicot lamenten que, per raons que no tenen res a veure amb l’esport, el Club Natació Molins de Rei, que havia dedicat molts esforços a l’organització d’aquest esdeveniment, s’hagués vist obligat a renunciar-hi. També consideren que els esportistes d’arreu haurien de ser benvinguts a Molins de Rei, en tant que representen els valors positius de l’esport, al marge de la situació política del seu país. Membres de la comunitat jueva de Catalunya han manifestat la seva indignació per un boicot que pensen que va contra els jueus i no contra l’Estat d’Israel, i consideren que el partit s’hauria d’haver disputat a Molins de Rei o a Barcelona amb normalitat.

Per què es promou el boicot a Israel i no a altres països de l’Orient Mitjà o de la resta del món que esgrimeixen interessos molt dubtosos en els seus conflictes o que mostren molt poc respecte pels drets humans? Les competicions esportives són de tots i la política no els hauria de condicionar. Ja sabem que això no és exactament així; però cal ser molt cautelós a l’hora de posicionar-se davant esdeveniments com el que ens ocupa –no estem parlant d’uns JJ.OO.- perquè, a part de les diferents visions que es poden tenir des de la distància de la situació política dels països representats pels equips contendents, cal tenir en compte que els protagonitzen esportistes, els gaudeixen els afeccionats a l’esport de que es tracti i han requerit l’esforç de les persones i les entitats que els han organitzat. És per això que ens fem la pregunta: té sentit combatre la intolerància amb més intolerància?

Editorial_el llaç nº 549