Escrit de Jordi Costa (autònom)

Treballar per un mateix, tot d’un plegat pot resultar alliberador, és cert. Però també és cert que fas moltes més hores de les que “permet la llei” i la salut. Les angoixes per si arribes a finals de mes, cada dia hi són presents.

Treballar en hores intempestives poc valorades i molt exigides, anar al darrere dels clients pel cobrament de factures impagades, el pagament d’impostos religiosament a l’estat, malgrat que aquell mes no has facturat ni la meitat del necessari a part de pagar la quota d’autònoms més alta d’Europa, els més petits de la família reclamen la teva presència a casa i el cos et reclama perquè a vegades, no dorms el necessari.

Quan amb tota la il·lusió aixeques una petita empresa o un negoci i et va bé, és molt gratificant i digne d’admiració però pocs són els que valoren els teus esforços. N’hi haurà que t’exigiran qualitat, rapidesa, professionalitat i tot això a un preu reduït i no t’equivoquis si vols cobrar la feina feta, malgrat que ells han estat incapaços de fer un forat per a penjar un simple quadre o posar una pedra sobre l’altre.

Enguany els autònoms i el sector de la petita i mitjana empresa, com molts, estem passant una de les pitjors crisis econòmiques recordades. Som conscients de la situació d’estat d’alarma que estem vivint i de l’impacte socioeconòmic que això comporta, però també som conscients, que totes les promeses d’ajudes per part de l’estat queden en paper mullat, un cop llegida i desglossada la lletra petita. Molts discursos, però poques mesures concretes.

Ens estan extingint de mica en mica, ens trepitgen i humilien, no els interessa la vida d’un autònom, el més important en aquest país, són les TV privades, els bancs i les grans empreses amigues de l’Ibex-35.

Un cop tot això acabi, només demano que sapiguem valorar la vida d’un autònom. En som molts que necessitem ajuda avui, per dignitat i per a seguir treballant demà.

Botigues de barri, bars i restaurants, pintors, fusters, retolistes, dissenyadors, forners, mecànics, escriptors, periodistes, fotògrafs, artistes, tota mena d’oficis i emprenedors en general.

Aquest són realment els que mai us fallarem. No ens falleu vosaltres a nosaltres.

Només qui carrega el sac, sap el que pesa!

Jordi, un autònom amb permís per sortir a treballar, sense feina però que segueix pagant els seus impostos.