SENTO MASSIÀ.

Alcoy, 1940 – Barcelona, 4 d’abril de 2020.

En ocasions, l’atzar conjura una sèrie de signes, l’evidencia dels quals es materialitza en els somnis. Aquest es el conte d’un nen amic que era capaç de cremar brillants, fent-los carbó per escalfar-nos. També es la historia d’un home tan tenaç que no es va sentir mai ni prou vell ni prou covard per no tornar a pintar de nou, mil vegades i amb les mans buides, la santedat del que creia i la bellesa del que estimava.

Alquimista avesat en la forma i el tacte, de les gammes del siena, dels cadmis i dels cobalts. Sento Masià Mengual, prou humil, agosarat i lliure per escodrinyar el pensament de Déu i descobrir que el coneixement dels homes es més savi que el dels àngels. Apòstata de l’angoixa existencialista, prou valent per crear una ficció metamòrfica complexa i única.

Inexplicable equilibri matèric del figurativisme, la seva pintura es paràbola de comunions monstruoses entre la forma i la matèria transformada en textura. L’academicisme innat que incessantment desestima -artista d’extraordinàries facultats naturals- és la paradoxa constant que amara una obra sublim, longeva i heterogènia, de proporcions megalítiques.

Sento Masiá va crear una sensualitat explicita i única. Una carnalitat que divinitza el cos elevant-lo a la condició de mite, de símbol íntimament subjectiu, emocional. Atribut absolut i incomparable amb cap altra iconografia. Desentranyat el secret dels àngels, els seus cossos despullen l’egoisme de la misericòrdia i la perversió de la pietat. Aquest adéu que la vida, desproveïda de cerimonial, ha resolt d’un sol traç, podria constituir-se en eternitat. Un home més entre TOTS, símbol definitiu que tants cops va pintar. Nens, jugant amb l’Ovidi als carrers d’Alcoi. La mare, el primer retrat. Barreres, nusos, textures, sexe, carícies i sines. La Nel.la, el Molí, la caseta familiar del carrer Torras i Bages, el primer gravat, el ball de festa major a Vallirana …

Enyorat amic pintor, gràcies per l’inexplicable miracle de la teva pintura, per la honestedat del teu pensament, per la tendresa de la teva intimitat. Que la terra et sigui lleu i la teva memòria perduri. Aquest matí ha entrat l’abril trist per la finestra i, com un record d’infantesa, la primavera eixia al carrer.

J.V.M.


http://www.sentomasia.com/sento-fr.htm