Rèplica d’un veí a l’article dels veïns que s’oposen als projectes d’urbanització a La Rierada

En referència a l’article carrincló i mentider sobre La Rierada (Projectes i consens a La Rierada), ens trobem en un cas freqüent en què, aprofitant la llibertat d’expressió, hom massa vegades menteix amb la finalitat de fer creure o donar a entendre fets i situacions que porten al lector a unes conclusions equívoques que si més no, fan dubtar de la realitat dels fets o de les afirmacions.

Si jo dic que represento un col·lectiu de persones i no sóc capaç de donar els seus noms podem pensar que és per preservar la llei de l’intimidat quan la realitat és que és mentida. No seria el mateix representar un col·lectiu de X persones titulars de finques o representar un col·lectiu d’individus d’una mateixa família que voten tots el mateix sense que estiguin avalats per la titularitat.

Per què? Doncs perquè si considerem que és així, cinc propietaris per quatre persones familiars poden sumar vint, i cent titulars en el mateix cas sumarien quatre-cents (és un exemple). Hi ha un individu que s’erigeix a si mateix com a representant dels veïns de La Rierada. No representa més que les seves pròpies conviccions. No té cap suport dels veïns. El projecte que s’han presentat d’actuació a La Rierada està avalat per Collserola, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Generalitat, l’Ajuntament de Molins de Rei i els veïns. Uns veïns que reivindiquem uns costos de condicionament més econòmics pel que representa un nucli de població que a través dels anys ha crescut, com és normal i com qualsevol altre barri del municipi, amb l’accepció que La Rierada és el nucli més poblat de l’antic municipi d’Olorda, ajuntada aquesta part a Molins de Rei i sent avui un barri més on es paguen copiosos impostos i dels que aquest Ajuntament té un deute moral amb el barri, donat que no inverteix ni el mínim de què caldria i del que recull.

Anem per parts. El cas que es presenta com a article en El Llaç és una mentida disfressada amb l’objectiu que hom pensi que s’està fent un disbarat i que uns tècnics de diferents entitats implicades s’equivoquen i uns fanàtics, carrinclons, sense sentit comú ni respecte, pretenen imposar el seu criteri per sobre de tots.

L’estat del carrer en qüestió és un perill. Les casses del costat d’aquest carrer perillen. En la planificació i execució d’aquests treballs hi ha intervingut diverses entitats i organismes i han mirat amb molta cura tots els pros i contres. La riera no té més problema que el desenvolupament de l’acció de la natura, alguns arbres han caigut i d’altres s’hauran de tallar per causes pròpies de l’arranjament, com, a pocs metres i durant el passat temporal anomenat “Glòria”, varen caure alguns arbres grandiosos, o bé la mort de la majoria d’oms per la “grafiosi” (malaltia a escala mundial d’aquesta espècie, o la propagació d’arbres invasors o de fauna, que hom, amb el sentiment equívoc de no sacrificar-los o mantenir-los fins a la seva mort els deixen a la muntanya o al riu: Potser el problema de la riera o de Collserola sigui l’afluència massiva de gent que cada dia s’hi passeja, però per a què tenim aquests espais?

Joan Castellví Mercier, veí de La Rierada

Articles relacionats:

Projectes i consens a La Rierada

Més enllà de la reparació d’un esvoranc…