Nota de premsa de la CUP Molins

El passat u de juny va entrar en vigor, a escala estatal, la normativa que estableix l’Ingrés Mínim Vital. Set mesos després, es pot afirmar que la posada en marxa arreu d’aquesta mesura protectora per als i les més vulnerables ha estat desastrosa. I ens sorprèn que, des de l’executiu molinenc, no s’hagi mogut un sol dit en la línia de fer-la plenament efectiva a la vila.

Des de la CUP, vam formular diverses preguntes al govern local a efectes de conèixer si estava treballant, i com, per tal de garantir que aquesta prestació arribés l’abans possible a aquells veïns i veïnes de la vila en situació de vulnerabilitat econòmica. Cal recordar que la norma que va aprovar l’Ingrés Mínim Vital preveu la possibilitat d’una col·laboració entre les administracions locals i l’Institut Nacional de Seguretat Social (el qual s’ha vist desbordat en la tramitació d’aquesta ajuda) pel que fa a la gestió i tramitació de les sol·licituds, entre altres aspectes.

En aquest sentit, ens va sorprendre saber que, des de l’executiu molinenc, no s’havia mogut un sol dit en la línia d’establir aquesta col·laboració. I, a hores d’ara, a Molins seguim sense el pertinent conveni de col·laboració. Per què no s’ha insistit al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per a què elabori aquest conveni? Per què no s’han iniciat converses amb altres governs locals catalans per tal de reclamar a l’Estat espanyol la preparació urgent de convenis de col·laboració? De nou, sorprèn i decep la manca d’iniciativa del govern sociovergent. I més, quan ens referim a qüestions tan sensibles com és la de l’Ingrés Mínim Vital.

Tot plegat, també resulta sorprenent si tenim en compte que, des del Consistori, eren i són conscients de què hi ha vilatans i vilatanes que són, per la seva fràgil situació econòmica i social, potencials beneficiaris d’aquesta mesura. Ja a finals d’octubre, eren coneixedors de què més d’una cinquantena de persones havien demanat informació a Serveis Socials i a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania sobre aquesta ajuda. Una xifra que, de ben segur, ja aleshores només mostrava una part del panorama de vulnerabilitat econòmica i social de Molins de Rei i que, en el dia d’avui, deu haver incrementat.

Si bé entenem l’Ingrés Mínim Vital com una mesura reformista que pretén fer front a les nefastes conseqüències derivades d’un sistema irreformable com és el capitalisme, des de la CUP som plenament conscients de què, ara per ara, es configura com un mínim davant la pobresa més extrema de la que poden ser víctimes moltes persones a la vila, així com arreu del Principat i de l’Estat.

Per tot l’anterior, hem considerat i considerem que cal ser crítics i exigents respecte de la gestió d’aquesta prestació i de la seva materialització, però també, i sobretot, que cal apostar per mesures que no es configurin com un pedaç, sinó que eliminin el problema d’arrel. Propostes tals com una renda bàsica universal, entesa com a renda incondicional que permetria garantir unes condicions de vida dignes per a tots els i les membres de la societat i que seria finançada, principalment, per aquells i aquelles qui més tenen.