Com ja ens té acostumats el govern municipal anuncia a bombo i platerets que amb una subvenció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), inicien uns plans d’ocupació.

Benvinguts siguin aquests 10 llocs de treball creats amb ajuts de l’AMB. Però la pregunta que ens fem molts molinencs i molinenques és ¿perquè des del mateix ajuntament no es fan plans propis d’ocupació per cobrir necessitats evidents de l’organització municipal?, o bé, ¿perquè es deriven cap a la contractació privada, com va succeir en l’última contractació d’agents cívics per la COVID-19, que es va fer mitjançant una empresa privada?

També ens preguntem el perquè cada any es vanen de què hi ha superàvit del pressupost, és a dir que s’han gastat menys diners dels previstos i paral·lelament es manté una plantilla de treballadors municipals sota mínims a la majoria de departaments i en especial mantenint la Guàrdia Urbana sense efectius suficients i en crisi permanent.

Ens resulta realment incomprensible que amb les mancances existents no es convoquin i es cobreixin amb urgència les places de plantilla d’administratius, operaris, tècnics i agents de policia, que han quedat buides i ara estan vacants, donat que debiliten de forma determinant el funcionament de l’ajuntament i el que és més greu, l’atenció als vilatans i vilatanes i fins i tot la seva seguretat.

Però avui vull parlar de la contractació dels 10 plans d’ocupació anunciats.

Qualsevol treballador o treballadora a precari sap que per poder tenir dret a la mínima prestació d’atur de 4 mesos, ha d’haver cotitzat un mínim de 12 mesos (360 dies) a la Seguretat Social.

Per aquest motiu quines són les raons per les quals el govern municipal fa contractacions per un període inferior (8 a 10 mesos) als treballadors i treballadores d’aquest pla d’ocupació? Quins són els motius en què justifica aquest govern que a aquest personal sols se’ls faci contractes amb el 75% de la jornada laboral

L’AMB, mitjançant el Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2020-2023, del que surten les subvencions dels plans d’ocupació que es distribueixen a tots els municipis metropolitans segons el nombre de població, regula clarament uns mínims de contractació de 6 mesos i del 75% dels salaris, però en cap cas impedeix que els ajuntaments no facin la contractació de 12 mesos i al 100% del salari.

La realitat és que aquests contractes en alguns casos deixa fora de les prestacions d’atur a treballadors i treballadores i es produeix una reducció real del salari en un 25% cosa que suposa un greuge inacceptable i una discriminació evident.

Per què s’ha fet així? Les persones que faran d’Agents Cívics, d’oficials i peons de paleta i de pintura no tenen dret a un treball per 12 mesos i 8 hores diàries com la resta de treballadors? Per què es redueix el temps de contractació i es disminueix a la pràctica els seus salaris? L’única explicació raonable que em ve al cap és que d’aquesta manera amb els diners de la subvenció, en comptes de contractar 6 o 7 persones per un any i al 100% del salari, en podran contractar 10, encara que per un període inferior.

Per quina raó no es complementen els plans per arribar al 100% del salari i un any de contracte?. No trobo cap explicació raonable més enllà que un cop més no hi hagi polítiques reals d’ocupació ni es plantegi la creació de plans d’ocupació per part del mateix ajuntament.

Potser ja és l’hora de fer una vertadera política de personal a la Casa de la Vila, cobrint les places vacants i creant plans d’ocupació suficients que permetin fer reparacions al carrer ben fetes, sense utilitzar l’asfalt per arranjar les voreres i assegurar el correcte manteniment de la ciutat, realitzant a l’hora, una autèntica política d’ocupació en l’àmbit local, evitant contractacions externes totalment innecessàries i sense sentit.

Lluis Carrasco Martínez, exregidor de l’Ajuntament, membre de Molins en Comú