Col·laboració_El Llaç nº 565

Com a persona d’una edat diguem-ne que un xic allunyada de la joventut, amb les xacres pròpies d’aquesta condició (i algunes més, val a dir-ho), soc assidu client de les farmàcies, en les quals, afortunadament, i atès que soc jubilat, només he d’abonar una part del preu dels medicaments que em són receptats.

Així, com a visitant amb una certa regularitat d’aquest tipis d’establiments, algunes vegades (ben poques, per ser més exactes) adquireixo productes que no són precisament medicaments, com ara algun desodorant o un raspall de les dents, per posar un parell d’exemples. I vet aquí que, amb l’amabilitat que caracteritza la meva farmacèutica habitual, arran d’una d’aquestes compres em va oferir una targeta mitjançant la qual podria anar acumulant “punts” (no són ben bé això, però tant se val) que em permetrien obtenir descomptes en futures compres del mateix tipus de productes (no medicaments).

I vet aquí que fa ja uns quants dies vaig rebre un correu electrònic de l’entitat promotora de l’esmentada targeta, en el qual amb tota solemnitat (el meu nom i els dos cognoms apareixien en majúscules i negreta) se m’informava que properament caducarien els 0,09 € (sí, no m’he equivocat: 9 cèntims d’euro) que tenia acumulats, tot indicant-me que a partir de 5 € ja podria aplicar el meu descompte en qualsevol de les farmàcies adherides al sistema i em recordava a l’ensems que cada compra nova prorrogava per un any la caducitat de la suma acumulada (els esmentats 9 cèntims d’euro).

Òbviament, cal donar per suposat que aquest tipus de notificacions es generen de forma automàtica i que cap persona de l’organització del sistema (mal que es tractés de l’últim administratiu contractat per hores, cosa que semblaria no pas del tot estranya) s’ha pres la molèstia d’avisar-me de la propera caducitat del “capital” que tinc acumulat, perquè, altrament, amb gaires clients com un servidor la fallida del negoci estaria irremeiablement garantida.

En tot cas, i per si calgués, aquesta notificació de què us parlo m’ha acabat de confirmar que, ens agradi o no, tots som, al cap i a la fi, només unes dades incloses en un ordinador. Sortosament, encara em queda el tracte personal i sempre agradable amb “la meva” farmacèutica.

Josep Lluís Revenga Santos