Tres_Tombs_Molins_de_Rei_2015_5
Foto Joan Artés-VIU Molins de Rei 2015

Les tradicions de tota mena ens fan prendre consciència com a individus  que formem part d’una comunitat amb unes arrels històriques que ens configuren com a societat. Les tradicions, el seu nom ho porta implícit, són expressions populars sorgides de costums heretats de temps passats. I els temps canvien: les sensibilitats, els valors preferencials i les lleis canvien. Tant és així que considerem coherent plantejar que les tradicions també s’adaptin a les noves situacions i demandes socials, i que es tingui en compte que molts valors que representaven aquestes tradicions han estat substituïts per d’altres; en conseqüència, les festes tradicionals s’han d’adaptar a aquestes noves circumstàncies.

Ara bé, cal preservar les tradicions perquè ens aporten cultura i festa i, per sobre de tot, cal respectar la voluntat de totes les persones i fer compatibles les diferents sensibilitats davant de les tradicions. És aquí on les instàncies públiques poden jugar un paper d’equilibri i conciliació entre les diferents posicions enfrontades. La festa dels Tres Tombs, com a iniciativa d’una entitat privada que organitza una activitat de la qual en gaudeix tota la gent de la vila, té dret a existir mentre duri la voluntat d’aquesta entitat de continuar-la organitzant, sempre que se sàpiga adaptar a la reglamentació actualment vigent sobre els drets dels animals.

Si una tradició significa una confrontació amb les lleis i sensibilitats actuals, hauria de ser renovada, però el problema rau en el fet que la interpretació d’aquestes noves sensibilitats sempre és subjectiva segons el costat des d’on es jutgi la realitat. En el cas dels Tres Tombs, les dues posicions enfrontades –la dels que defensen els drets dels animals i la dels que volen seguir fidels al model més convencional– tenen la seva part de raó i, abans de radicalitzar les seves opinions, haurien d’intentar trobar la possibilitat d’un punt de coincidència.

Fins ara s’han eliminat algunes tradicions, com ara els correbous, que fan un ús recreatiu dels animals, cosa que es considera un abús de la condició d’indefensió dels animals davant dels capricis d’uns “animals” pretesament superiors. Però la festa dels Tres Tombs, tot i  oferir un espectacle valent-se dels animals, també homenatja la simbiosi que des de sempre ha existit entre l’ésser humà i els animals. La utilització dels animals com a eines de treball per a benefici de les persones no implica explícitament el seu maltractament, sinó moltes vegades tot el contrari.

La mort d’un cavall per esgotament a la festa dels Tres Tombs de l’any passat al municipi de Torrelles de Llobregat ha portat a primer terme la qüestió de si es pot considerar que la celebració d’aquesta desfilada provoca maltractaments als animals que hi participen (un delicte recollit al Codi Penal). Aquest incident va commocionar la gent d’aquesta vila fins al punt d’iniciar una recollida de signatures per abolir les celebracions amb animals i a plantejar la celebració d’una festa dels Tres Tombs lliure de participació animal.

La desfilada dels Tres Tombs d’enguany a la nostra vila s’ha vist afectada per un accident que va provocar lesions en una genet i a més es va produir una agressió lleu per part d’un dels participants a la festa contra un manifestant de l’entitat Serás su Voz. Aquests fets qüestionaran encara més la continuïtat d’una festa tradicional que il·lusiona un gran nombre de vilatans, sobretot els més menuts.

Els animalistes sostenen que els cavalls han nascut per ser lliures, no per arrossegar un carro a les espatlles, i que hi ha estudis científics que demostren que existeix un patiment dels animals. Volem apuntar que els criteris científics i filosòfics mai són indiscutibles, i és senzill observar a la natura com els animals s’utilitzen entre diferents espècies.

Per contra, els organitzadors de la festa addueixen que quan enganxen un carro als animals, no els maltracten perquè prèviament els han entrenat per fer-ho i que les càrregues aparentment exagerades que porten els animals que desfilen són fictícies per no esgotar els animals.

Des de l’Ajuntament, i amb la intenció de satisfer totes les parts, es va propiciar un acord que consisteix a prohibir la sobrecàrrega, fer canvis en el recorregut per evitar els trams de patiment dels animals i eliminar les passejades en poni que es feien al carrer Foment per la Fira de la Candelera,

La nova proposta de l’Ajuntament no ha estat ben rebuda per l’associació que organitza els Tres Tombs, que es queixa de la complaença de les autoritats amb els animalistes i titllen de falses les acusacions de maltractament als animals que els atribueixen els seus defensors.

Els animalistes voldrien eliminar la festa; l’Associació dels Tres Tombs voldria deixar el recorregut tal com estava i des de l’Ajuntament es proposa una solució intermèdia que creiem que hauria de fer replantejar als uns la radicalitat de les seves propostes i als altres el seu immobilisme sobre les modificacions del recorregut i càrregues que es poden tenir en consideració per a futures edicions, i que permetrien continuar celebrant els Tres Tombs amb animals, però sense l’estigma del maltractament. Així es compliria el darrer objectiu de la festa, que no ha de ser un altre que dignificar la simbiosi que entre l’ésser humà i altres especies animals ha existit des de sempre i evocar unes formes de vida i de treball que ara semblen singularment remotes.

El llaç 542 Març 2018- EDITORIAL