Ens volem fer ressò dels dubtes plantejats pels veïns al respecte del criteri aplicat per a la repercussió del tribut metropolità, un nou impost que no es carrega a tots els ciutadans sinó només als que són propietaris. L’import del tribut es calcula en proporció al valor cadastral dels immobles.

Si bé hi poden haver raons tècniques i econòmiques per recaptar l’impost seguint aquest criteri, hi ha dubtes més que raonables sobre si aquest és el sistema més equitatiu per repercutir un impost que bàsicament es destina a mantenir els serveis de transport públic.

Aquest sistema pot representar una discriminació per a alguns ciutadans, propietaris i no usuaris del transport públic, que estaran obligats a contribuir solidàriament al manteniment d’un servei que no utilitzen. Aquest és el motiu de queixa principal de molts propietaris que opinen que, en no ser usuaris del transport públic, no els hauria de correspondre només a ells pagar aquest impost, per la qual cosa reclamen que el tribut el paguin tots els veïns.

Molins de Rei va ser un dels municipis capdavanters a reclamar la seva inclusió a la zona 1 del transport públic metropolità. Abaratir el preu per viatjar en transport públic comportava haver de pagar un nou impost. Se sabia i els polítics, tan locals com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ho van explicar a la ciutadania. Però potser no va quedar clar, o no es va saber explicar de forma nítida, qui l’havia de pagar, ni les quantitats que s’havien d’abonar.

Davant les queixes rebudes i els raonaments expressats, és just que els propietaris hagin de pagar per tothom?  No hauria estat millor repercutir l’impost de manera lineal a tots els ciutadans, propietaris o no?

Els representants de l’Administració justifiquen aquesta manera de repercutir el nou impost amb l’argument que el tribut metropolità és un impost solidari, com altres impostos, amb els quals els ciutadans no paguen directament pel que utilitzen. El sistema tributari es basa en la solidaritat global de tots els ciutadans: entre tots paguem tots els serveis públics, que segons la nostra activitat econòmica, edat, salut,etc. utilitzem o no.

Alguns municipis propers, també afectats pel nou tribut, han fet gestions de cara a reduir la quantitat que hauran de reportar els ciutadans per aquest concepte. Per exemple, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallés, després d’una fase de negociació perquè es considerava que el càlcul sobre el cadastre proposat per l’AMB no era correcte i perjudicava els interessos dels contribuents, ha arribat a un acord que rebaixa en prop d’un 40% l’import que segons l’AMB li pertocava pagar als propietaris.

Per altra banda, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallés ha detectat una errada en el càlcul del tribut que podria anar a favor del contribuent un cop s’hagin fet les revisions pertinents. El nou càlcul preveu una rebaixa del voltant del 33% a favor del contribuent.

Seria convenient que els serveis econòmics de l’Ajuntament revisessin si l’import del tribut metropolità que paguem els molinencs és el correcte o està calculat a l’alça, a més de prendre les mesures, ja anunciades i que s’haurien d’aplicar amb caràcter retroactiu, per ajudar els ciutadans que tinguin dificultats per a abonar el tribut.

També caldria que els dirigents de l’AMB es replantegessin si la manera escollida per a repercutir aquest tribut a la ciutadania és la més solidària i equitativa.

Editorial_El Llaç 560_Novembre 2019