Aquest cap de setmana a la colla d’amics, la majoria ja jubilats, ens tocava fer la nostra vint-i-cinquena paella al barri del Canal.  Sí, ja són vint-i-cinc anys els que el nostre grup d’amics vinculats per amistat, però també per la militància d’esquerres i la defensa de la gent comú, estem fent paelles a Molins de Rei per diferents esdeveniments, però mai hem fallat a les paelles del nostre barri adoptiu, tot ajudant als nostres amics i amigues de l’Associació de Veïns i Veïnes del Canal.

El diumenge de paella del mes de maig, era un dia molt especial i una mica màgic doncs el Vicens i els seus companys i companyes de l’AAVV, aconseguien omplir l’espai conquerit a l’especulació al voltant de les pistes de petanca, amb multitud de veïns i coneguts, que gaudien d’un bon arròs i una trobada moltes vegades familiar, amb ballaruga final on es lluïen els de l’escola de balls de saló i feien el que podien altres atrevits. Era un dia màgic on gaudíem del plaer de menjar, parlar i ballar, almenys un cop a l’any.

Nosaltres sempre hem fet la paella de manera completament altruista, per amistat i perquè ens ho passàvem d’allò més bé, tant preparant la paella, com després a la taula xerrant i xerrant.

Fer-la també era pura màgia, perquè aconseguir que quedés bona i al gust de la majoria de comensals no és gens fàcil, donat que estem parlant de grans quantitats de producte: 35 kg d’arròs, quilos de pollastre, de pebrot, de salsitxes, de gambes, de musclos, etc. i molts litres d’aigua. Aquella paella mixta que d’ençà que el Custodio ens va deixar repartíem tot cantant: “Hoy hay paella que delicioso manjar…” té una especial dificultat donat que es fa amb llenya i amb el foc a terra i vet aquí l’habilitat de mantenir el foc uniforme i avivar-lo quan és necessari. I aquesta és la màgia que l’Antonio Alba i el Ricard Macias utilitzaven brillantment doncs manegant les brases del foc, aconseguien fer el meravellós xup, xup.

Però l’encanteri que també es produïa amb tots els companys i companyes de la colla que plegats la preparàvem i feien una de les parts més difícils: repartir-la a tots els comensals. Aquí la màgia anava sobretot a càrrec del Toni Garrido, l’Higini, la Júlia, el Josep Lluís, el Josep Maria, el David, etc. i els companys i companyes de l’AAVV. No puc oblidar-me de destacar la màgia de l’inestimable en Toni Blaya, treballant de valent en la preparació de la infraestructura, les taules i la neteja posterior, traient el socarrimat i deixant la paella neta i polida com un mirall. I per últim no em puc deixar els encants i l’alegria de les dones que, com la Rosa Ricart i totes les altres companyes, treballaven discretament al local de l’AAVV., tot preparant la sangria, netejant els musclos i gambes, tallant les verdures i tot el que fos necessari.

Aquest any 2020 vàrem convenir amb l’estimat Vicens, que seria l’última paella que faríem al barri perquè ja estàvem jubilats i calia un relleu, i vàrem acordar que donaríem el nostre coneixement i l’alternativa als amics del club de petanca que se’n farien càrrec en el futur.     Malauradament el maleït virus ha posat fi a la vida dels Vicens, i no ens ha permès fer la paella popular prevista per aquest any.

Estic realment emocionat en aproximar-se el diumenge en què segurament l’hauríem fet, perquè no puc deixar de pensar en el somriure de l’amic que ens ha deixat i en el seu treball incansable, que tan bé ha fet al seu barri i al conjunt de la Vila, braç a braç amb els seus companys i companyes de l’Associació.

Aquest mes de maig no hi haurà paella. Per culpa del Coronavirus, l’amic Vicens i d’altres persones han marxat, i el més dur és que no els hem pogut acomiadar.

No sé si la paella tindrà continuïtat i els amics de la petanca, tal com volia el Vicens, agafaran el relleu, però espero que la tasca que han fet el Vicens, el Custodio i d’altres companys que ja no estan entre nosaltres, no es perdi en el record, sinó que els veïns del Canal, agafin el testimoni i continuïn treballant pel seu barri i organitzant activitats populars.

Permeteu-me, una petita llicencia literària…

La Paella i el somriure.

Vint-i-cinc anys cuinant paelles pel barri han passat.
Aquest maig malauradament no prepararem la paella.
Doncs el maleït virus ens té a casa ben confinats.
I l’ànima del Canal, el virus s’ha emportat.

Espero que més endavant puguem fer-la.
Doncs estic segur que al Vicens li hagués agradat.
Ajuntar de nou a tots els seus, als amics, als veïns i veïnes
I amb un dels seus somriures haver-se acomiadat.

Fins sempre Vicens!

Lluís Carrasco Martínez
Molins de Rei, 8 de maig de 2020