L’antiga fàbrica Ferrer i Mora, a part de constituir una mostra de les edificacions fabrils de mitjan segle XIX i de contenir molts elements propis d’aquelles construccions: columnes, politges, embarrat, encavallam:ents, etc., té una significació única per a Molins de Rei. Si, a finals del segle XII, Alfons I de Catalunya va permetre la instal·lació d’uns molins a l’entorn dels quals va néixer la vila, la implantació de la fàbrica en aquesta zona l’any 1858 va significar l’inici de la seva industrialització. La fàbrica, que va ser sempre coneguda com El Molí, va mantenir l’activitat com a indústria tèxtil fins als anys seixanta i després s’hi van posar tallerets i altres activitats en els locals que els propietaris llogaven. En aquests anys seixanta del segle passat encara hi havia molins i en el subsòl de l’edifici n’hi queden quatre de soterrats que daten dels segles XVI-XVII.

L’any 1976 es va aprovar de manera definitiva el Pla General Metropolità, que  continua essent la llei vigent d’urbanisme. Aquest Pla General ja contemplava la construcció obligatòria del barri de la Granja i, per tant, era imprescindible comunicar el nou barri amb el centre de la vila.

Vint anys després, el 1997, l’Ajuntament va aprovar l’inici de l’expropiació de finques de la zona del Molí per dur a terme la prolongació del passeig del Terraplè fins al barri de la Granja, el que implicava l’enderrocament de la fàbrica (recordem que antigament el Terraplè s’acabava a les portes del conjunt d’edificis on hi havia la fàbrica del Molí), i se signà un acord entre l’Ajuntament, els propietaris de les finques expropiades i el propietari de la fàbrica que va comportar el pagament d’unes indemnitzacions molt elevades.

El febrer de 1998, des de la nostra revista s’alertava que els tècnics de l’Ajuntament consideraven que el conjunt d’El Molí no tenia cap valor arquitectònic, per la qual cosa en desestimaven la conservació: “…pel que sembla, hi ha previst d’enderrocar l’edifici de l’antiga fàbrica Ferrer i Mora en nom d’una alineació del passeig del Terraplè i de la possible utilització del sòl per a edificar-hi pisos. No entenem res. Hom es pregunta per les raons. Oficialment, l’Ajuntament disposa d’un informe signat per un nombrós grup d’arquitectes de la vila que indica que aquest edifici no compta amb elements arquitectònics prou significatius com per salvar-lo”, es diu a l’editorial. En el reportatge de les pàgines interiors s’hi afegeix: “La notícia és contundent i pot deixar a més d’una persona la sensació de que això ja és un fet irreversible, però per a d’altres la percepció pot ésser més reflexiva, produint un fort neguit que pot portar al replanteig de que encara hi ha esperança per a la salvació d’aquest patrimoni molinenc”.

La publicació d’aquest editorial és l’espurna que motiva un grup de ciutadans sensibles a la conservació del patrimoni històric de la vila a prendre la iniciativa i organitzar-se al voltant de la Plataforma cívica “Salvem El Molí”, que es va constituir un diumenge del mes de febrer del 1998 en una reunió en els locals de Fòrum XXI, amb l’objectiu de fer campanya a favor de la conservació d’aquest patrimoni. Com a primer pas, calia fer una exposició pedagògica del valor de l’edifici i amb aquest objectiu es va publicar una auca dedicada al Molí i als orígens de la vila, amb dibuixos de J.M. Madorell. L’auca es va repartir als instituts i es va posar a la venda a les llibreries de la vila amb l’objectiu de finançar les activitats de la Plataforma. També se’n van publicar uns punts de llibre.

Des de la Plataforma es considerava que els tècnics municipals, al fer la seva valoració del conjunt arquitectònic, no havien tingut en compte que l’arqueologia industrial moderna cerca salvar el conjunt de l’edificació i els estris principals, en tant que són una mostra d’una època i d’unes tècniques extingides, i no tant com a elements artístics, ja que una fàbrica no es construeix buscant la bellesa arquitectònica, sinó la seva utilitat.

“Salvem El Molí” va contactar amb el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona perquè elaboressin un informe sobre el valor arquitectònic de la fàbrica. En l’informe es destacava que la fàbrica era una de les primeres de Catalunya construïda amb columnes de ferro fos que acabaven en V i aguantaven unes bigues que eren de fusta. Al cap de molt pocs anys, en les noves edificacions fabrils, ja totes les bigues eren de ferro. Segons el Col·legi, a Catalunya només queden 4 o 5 fàbriques d’aquest tipus.

Els membres de la Plataforma van elaborar un dossier, signat per diverses entitats i els partits polítics que en aquells moments estaven a l’oposició, reivindicant la conservació de l’edifici i el van presentar a l’Ajuntament. El consistori va iniciar un debat intern en el qual es van posar de relleu diferents posicions: la dels que volien deixar el projecte de remodelació urbanística tal com estava i els partidaris de fer-ne una revisió que evités l’enderrocament de la fàbrica.

Finalment, després d’un temps de silenci, l’Ajuntament va escoltar la reivindicació popular i va acceptar que calia una remodelació urbanística que permetés conservar la fàbrica. Primer s’havia de resoldre l’execució del projecte sobre els plànols, de manera que es conservés l’edifici i s’atengués també els interessos dels propietaris. Quan l’Ajuntament, ja l’any 1999, va considerar que era viable el pla urbanístic alternatiu que permetia fer la prolongació del passeig del Terraplè fins al barri de la Granja sense que s’hagués d’enderrocar l’edifici, i tots els implicats tenien els seus drets garantits, va donar llum verda a la revisió del pla i es van iniciar les negociacions per a l’expropiació.

Una vegada acceptat el nou pla, en el qual quedava assegurat que la fàbrica no s’enderrocaria, la Plataforma “Salvem El Molí” entra en una nova fase d’acció, en la qual fonamentalment vetlla per la conservació de l’edifici, que s’anava deteriorant. L’edifici El Molí es va anar ocupant amb diverses activitats, algunes de l’Ajuntament i d’altres d’iniciativa popular. Per exemple, a les dependències d’El Molí s’hi va impartir un “Curs de restauració de mobles”, a la planta superior hi treballava un grup d’artistes i, fins i tot, es va utilitzar com a aules de l’Institut Bernat el Ferrer o com a seu dels entrenaments del Club Gimnàs Molins de Rei.

Finalment, la Plataforma i altres entitats i partits de la vila van reivindicar la reconversió d’El Molí en un edifici d’utilitat pública al servei dels ciutadans i així va començar un projecte que ha cristal·litzat amb l’obertura de la nova Biblioteca municipal dins de les antigues dependències de la fàbrica, amb un disseny arquitectònic destinat a conservar els seus trets originals.

El Llaç nº 554_Romà Català

La fàbrica abans de convertir-se en la Biblioteca El Molí: