De canalla, recordo haver llegit algunes aventures d’El Guerrero del Antifaz, una obra clàssica de la historieta espanyola, creada (segons que diu la Wikipèdia) per Manuel Gago García per a l’Editorial Valenciana i publicada des de l’any 1944. En aquestes aventures, aclaparat per la culpa i el remordiment, el fals fill d’Alí Kan es disfressa amb un antifaç per ocultar la seva identitat (i així es converteix en l’esmentat Guerrero) i decideix dedicar la seva vida a combatre els seus antics correligionaris.

Doncs bé, amb motiu del coronavirus, tots ens hem vist obligats, de fet, per tal d’intentar combatre el maleït virus, a “disfressar-nos” no pas amb un antifaç, sinó amb una mascareta que, com ara en el cas de l’abans esmentat heroi, oculta (jo crec que molt més bé que no pas amb un simple antifaç) la nostra identitat. I val a dir que també en aquest aspecte, els dissenyadors han deixat ben palès el seu treball, ja que hi ha mascaretes amb formes i colors per triar i remenar.

Arribats en aquest punt, és del tot evident que amb un antifaç hom cobreix una part del front, les celles, el voltant dels ulls i la part superior del nas, però deixa ben a la vista el nas, les galtes, la boca i la barbeta. I si bé és cert que els ulls són un element de primer ordre per identificar una persona (ulls que, dit sigui de passada, no queden del tot amagats amb un antifaç), la resta de la cara (i molt especialment, la boca) resulten, en opinió meva, determinants als efectes identificadors en qüestió.

Per aquest motiu no és infreqüent que (un cop permesa la circulació viària en general) un servidor es vegi molt amablement saludat pel carrer per convilatans que, se suposa, em mostren el seu grau de simpatia, cosa que, no cal dir-ho, agraeixo ben sincerament, tot i que, a causa del fet d’anar abillats amb la corresponent mascareta, no puc reconèixer amb la facilitat pertinent, mentre que ells (els “saludants”, vull dir), juguen amb un inqüestionable avantatge… i és que (ho reconec) el fet d’haver-me d’ajudar amb crosses per caminar, unit amb un cert balanceig innat i característic, hi ajuda molt!

Josep Lluís Revenga_El Llaç N.563-564_Febrer-Juny 2020