Des de principis del mes de novembre de l’any passat, quan arriba la nit del divendres, els retrovisors dels cotxes aparcats als voltants del Parc Mariona ja tremolen. Una colla de brètols, després de sortir de la discoteca, es dediquen a arrencar retrovisors i a provocar aldarulls. Sempre el mateix dia i al mateix lloc: la nit del divendres al dissabte, al carrer del Primer de Maig, al costat de la Be Disco i del Parc Mariona, on habitualment, per continuar la festa ja fora de la discoteca, se celebra un botellón que acaba amb els desperfectes esmentats a desenes de vehicles. Els vàndals arrenquen els retrovisors dels cotxes aparcats a la zona i fins i tot han arribat a entrar en un camió i saquejar-lo. El matí del dissabte, desenes de vehicles mostren els efectes de les bretolades comeses per aquesta gent durant el seu trajecte cap a l’estació de tren.

Qualsevol detectiu ho tindria molt senzill per enxampar uns delinqüents que sempre cometen els mateixos actes vandàlics al mateix lloc, el mateix dia i a la mateixa hora. La constància i repetició d’aquestes destrosses ens fan preguntar per què la Guàrdia Urbana del municipi no va prendre immediatament les mesures de vigilància necessàries per evitar que es repetissin aquests atemptats als propietaris dels vehicles estacionats a les rodalies del barri del Canal.

Només la manca de prou mitjans per cobrir aquesta vigilància en pot ser la causa. Per pal·liar aquesta deficiència, l’alcalde de la vila es va reunir amb el cap dels Mossos d’Esquadra de Sant Feliu de Llobregat per reclamar la col·laboració d’aquest cos en la seguretat d’aquesta zona. Com a resultat, una patrulla de la policia catalana s’ha afegit al dispositiu de seguretat que la Guàrdia Urbana desplega durant els caps de setmana a l’espai del Parc Mariona, fet que ha evitat la repetició de les bretolades que han patit els veïns durant els darrers dos mesos.

Confiem que aquesta preocupació per l’increment de la seguretat a la vila es confirmi amb la incorporació de nous efectius a la plantilla de la Guàrdia Urbana. Una ampliació i reestructuració que no es pot continuar ajornant, perquè ja fa temps que els molinencs pateixen problemes de desatenció en seguretat i servei públic.

La plantilla de la Guàrdia Urbana, però, no és l’única insuficient. Altres departaments del nostre Ajuntament pateixen una escassedat de personal crònica que els impedeix oferir un servei més diligent als molinencs en les seves gestions amb l’Administració local. Fins ara, s’han dut a terme petits pedaços, com ara la incorporació de set auxiliars administratives amb contractes temporals, gràcies als Plans d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i dues persones contractades amb la col·laboració de la Conselleria d’Afers Socials i Famílies per desenvolupar tasques d’educador social i de sociòleg. Aquestes altes, que s’anuncien com a ampliacions de la plantilla, en realitat només són les substitucions d’antigues baixes. Solament tapen un forat provisionalment i no augmenten el capital humà de l’estructura dels serveis municipals.

El relleu dels càrrecs de confiança –persones que sense haver passat cap prova o oposició han estat escollides a dit per algun dels dirigents dels partits que formen part de l’equip de Govern municipal– ha anat més ràpida que l’ampliació de la plantilla. En el Ple municipal del mes de desembre es van rellevar tres càrrecs de confiança heretats d’anteriors governs per substituir-los per nous càrrecs de confiança del Govern actual. La tria d’aquests professionals, escollits seguint criteris polítics i no tècnics, és del tot arbitrària i no democràtica. Els partits de l’oposició, els quals, quan formaven part d’anteriors governs, havien actuat seguint els mateixos criteris, han expressat el seu desacord amb els càrrecs i la seva retribució, i han defensat la capacitat professional dels acomiadats. És un cercle viciós.

La pèrdua de recursos humans per assistir amb suficiència els serveis públics dels molinencs no és responsabilitat única de l’actual Govern, sinó també de tots els grups polítics que han format part del Govern municipal els darrers anys. Aquest és un problema que fa molt que s’arrossega i que, equip de govern rere equip de govern, no s’acaba de solucionar del tot… fins al punt que els molinencs ja ens hem adaptat a una certa precarietat que caldrà corregir en un futur immediat.

El Llaç N.562_Gener 2020_Editorial