A pesar de les absurdes decisions de la Junta Electoral, com la de considerar com a propaganda electoral els llaços grocs que reivindiquen l’alliberament dels presos polítics, una vegada més, els catalans vam concórrer massivament a les urnes amb el civisme habitual en una jornada sense aldarulls ni incidents remarcables en la qual es vaassolir un percentatge de participació electoral sense precedents.

La intensa campanya que va fer Ciutadans, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no va ser suficient per a derrotar les formacions independentistes que, superant la repressió, la presó i l’exili a què estan sotmeses per l’Estat Espanyol, van assolir per segona vegada la majoria absoluta i així es confirmaven els resultats del referèndum del darrer 1 d’octubre.

Sense dir ni un sol mot en català durant en el seu discurs de la “victòria”, oblidant que el bloc independentista havia obtingut 100.000 vots més que el passat 27 de setembre de 2015 i excusant-se en un sistema electoral que diu que els perjudica, Inés Arrimadas va afirmar durant la nit electoral que una majoria social dels catalans no vol la independència, però el cert és que el bloc independentista ha aconseguit 70 diputats i el bloc partidari de la intervenció de les institucions catalanes 57, fet que converteix la victòria de Ciutadans en irrellevant (tot i que mereixedora de consideració), ja que no té cap possibilitat de formar una majoria per governar.

No obstant això, seria desitjable que, d’ara en endavant, els dirigents de Ciutadans que aspiren a governar en alguna ocasió per a tots els catalans,  deixessin  de perjudicar el nostre sistema educatiu amb falses acusacions d’adoctrinament i enganyoses propostes de trinlingüisme que amaguen una evident voluntat de perjudicar el coneixement de la llengua catalana.

Tampoc va dir la veritat Arrimadas quan afirmava que Ciutadans havia estat la primera força no nacionalista que havia guanyat les eleccions a la Generalitat de Catalunya: va ser el PSC de Maragall, l’any 2003, la que ho va aconseguir i posteriorment revalidar amb José Montilla, el primer president d’origen andalús de la Generalitat de Catalunya.

Després de batre tots els rècords de participació en unes eleccions autonòmiques, la Catalunya metropolitana, nascuda de la immigració interior, que antigament votava partits d’esquerra, ha optat majoritàriament per les opcions constitucionalistes,  però ha preferit el color taronja al color roig.

Sembla que la nova immigració, que s’ha instal·lat majoritàriament en aquestes àrees metropolitanes, ha optat per donar suport als conservadors de Ciutadans en front de les opcions progressistes i ha penalitzat les incerteses de la independència i la corrupció dels partits majoritaris.

Amb uns candidats a l’estil “Operación Triunfo” i amb l’imprescindible suport de les televisions de cobertura estatal, que són les que més audiència tenen a l’àrea metropolitana,  Ciutadans s’ha imposat en feus irreductiblement d’esquerres com Cornellà, l’Hospitalet, Sant Boi…  fins i tot a Sant Vicens dels Horts, d’on era alcalde Oriol Junqueras.

Ciutadans, a Molins de Rei, han quedat tercers, però han estat el partit que més ha pujat i la força més votada en algun districte electoral, sense haver fet ni un sol acte de campanya a la vila. El PSC també ha crescut, però no tant com Ciutadans, i, mentre que Catalunya en Comú-Podem baixa a Catalunya, a Molins de Rei ha aconseguit resistir i mantenir gairebé tots els vots que van obtenir el 2015.

Tot i l’augment de la participació, el suport a l’independentisme a la vila s’ha mantingut en un 53%, mentre en el conjunt de Catalunya s’ha quedat en el 47,49%. A l’inrevés que a tot el territori, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha estat la primera força, per davant de Junts per Catalunya. La perjudicada ha estat la CUP, que ha perdut quasi la meitat dels seus vots, potser a causa de la radicalitat de les seves propostes.

El Partit Popular, que ja va tenir una presència testimonial a Molins de Rei en les passades eleccions, ara ha baixat encara més. Amb la prepotència a que ens té acostumats, la vicepresidenta del govern del PP i presidenta de la Generalitat en funcions, tot ridiculitzant la nostra llengua, es vantava d’haver liquidat els líders independentistes, però, uns dies després, la democràcia, que té memòria i no oblida l’1 d’octubre, va liquidar el PP a Catalunya. En un sistema democràtic, guanyar per la força no és guanyar. Més tard o més d’hora hauran de fer política. Esperem que sigui en la bona direcció.

El llaç 539 Desembre 2017 – EDITORIAL