Col·laboració El Llaç nº 568

Cada cop és més habitual que qualsevol gestió amb no importa quin tipus de centres, organismes, o entitats en general, s’hagi de realitzar (o programar) telefònicament. I val a dir que aquesta via d’actuació és, òbviament, molt millor que no pas la de presentar-se personalment i sense previ avís al lloc d’interès, atès que potser el desplaçament personal pot no haver servit per a res.

No obstant això, crec que no descobreixo pas la sopa d’all si us dic que (com molt probablement haureu ja patit en les vostres pròpies carns) generalment parlant, quan hom truca al telèfon del centre, organisme, o entitat en què s’està interessat, una veu ens informa que, dissortada-ment, les línies estan ocupades i que, o bé ens mantinguem a l’espera o que, si ens ho estimem més, truquen un xic més tard (se suposa que per si llavors les línies ja no estan ocupades, cosa que, la veritat, rarament succeeix).

I en tots els casos la “metal·litzada” veu que ens informa de l’ocupació de les línies, conclou amb els mots “En breu sereu atesos”, quan segons la primera definició del mot “breu” que es troba al diccionari és “de curta durada”, cosa que fa que em pregunti: Què carai entenen per “curta durada” els qui gestionen l’enregistrament del missatge en qüestió?

Recentment, m’he trobat amb una situació memorable: Quan 20 minuts abans d’una cita mèdica em presento al lloc convingut, observo allà una considerable cua que (sens dubte a causa de la maleïda COVID-19) avança molt lentament, raó per la qual vaig creure oportú informar telefònicament al centre en qüestió per deixar clar que si no arribava a l’hora convinguda, no era pas per manca de respecte vers el professional que m’havia d’atendre, sinó perquè estava fent la preceptiva cua. I val a dir que després de més de tres quarts d’hora amb l’orella enganxada al telèfon, tot escoltant reiteradament el missatge de les línies ocupades (amb l’afegitó de què “en breu sereu atesos”), em va arribar el torn… (i, sortosament, el metge encara no havia marxat), de manera que la trucada (finalment no atesa) no va servir per a res. I sort que ara, la majoria de companyies telefòniques tenen una tarifa que inclou trucades il·limitades, que si hom hagués de pagar per minuts, anàvem llestos!

Josep Lluís Revenga Santos