Article de Marta Espona – candidata per ERC a les eleccions al Parlament 2021

Som en campanya i per a molta gent això és sinònim de molts discursos, atacs i, en el millor dels casos, promeses i bones paraules. Crec sincerament que ERC podem encarar aquesta campanya amb la satisfacció de molta feina feta que demostra que treballant s’avança i la de tenir un munt de propostes sota el braç que esperonen a continuar aquesta feina amb unes perspectives de futur millors.

“Al costat de la gent” és l’eslògan que ens identifica en tota la divulgació que s’està fent. És ben cert. ERC treballa actualment des de 360 alcaldies i amb més de 3.000 regidors i regidores a govern o a l’oposició que ens preocupem per trobar solució a totes les necessitats que detectem en les nostres respectives poblacions o en tot allò que la ciutadania ens planteja. Sempre som “al costat de la gent”. Per això és bàsic el que fem des dels municipis: per les solucions imaginatives que hem de posar en pràctica quan ens expliquen qualsevol neguit, per incorporar com a polítiques d’abast nacional iniciatives d’èxit locals o per desenvolupar el que ja s’ha considerat com a beneficiós per a tothom.

ERC té la base en el municipalisme, en la incorporació de persones implicades a través d’entitats en la millora de les poblacions on viuen, persones que ja estan acostumades a treballar amb d’altres en activitats i respostes a necessitats d’àmbit local. Per això tants càrrecs electes des de les darreres eleccions municipals. Aquest és precisament el meu cas. La meva participació en el projecte d’ERC és molt recent, però crec honestament que és l’opció política que realment es preocupa per la gent i pel territori, amb ganes de treballar i amb una doble perspectiva de futur: per la construcció de la República catalana i per la independència del nostre país.

ERC presentem un programa de construcció d’una nova societat catalana; no de reconstrucció del que teníem abans de la COVID i que la pandèmia ha sacsejat. És un projecte de progrés, de millora, de modernització, de col·locar al centre les persones tant pel que fa als seus drets com a la igualtat d’oportunitats, i de preocupació per un territori que cal adaptar a les necessitats del segle XXI i protegir alhora per tot el perjudici que està suposant el canvi climàtic.

El programa d’ERC consta de prop de 700 propostes, distribuïdes en diferents àmbits. Per la meva implicació personal, a continuació em centraré en tot allò que està més directament relacionat amb les persones. En aquest cas, estaríem parlant de prop de 200 propostes. No les esmentaré una darrere de l’altra, però sí que voldria insistir en la idea que per construir aquesta nova societat caldrà invertir i revertir aquelles retallades i polítiques d’austeritat de governs anteriors que ara s’han demostrat com el llast principal per actuar amb fermesa en moments de grans necessitats. Invertir és clarament una aposta pel futur: per al futur de les persones i per al futur del país.

La dona ha d’ocupar el lloc que li correspon a la societat i ho ha de fer en les mateixes condicions laborals, econòmiques i legals que els homes, sense patir atacs masclistes. La creació de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes és el recurs principal per aconseguir aquests reptes, per fer possible la corresponsabilitat real en les tasques d’atenció i cures, i per lluitar contra la precarització de les dones i la feminització de la pobresa, però també per potenciar la presència de les dones en aquells àmbits, sobretot científics, on és menor i per incorporar la perspectiva de gènere en la recerca, la docència i la gestió.

Hem de construir una Catalunya on càpiga tothom i on tothom tingui els mateixos drets, que reculli la diversitat pròpia dels moments actuals. Això implicarà reformar la Llei d’acollida com el primer mecanisme d’interacció amb les persones nouvingudes i desplegar el Pacte Nacional per a la Interculturalitat, amb una atenció especial a l’aprenentatge del català. Alhora caldrà desenvolupar iniciatives que donin valor a la diversitat i que combatin tot allò que promogui l’odi, el racisme i la discriminació, i promoure una Llei de mobilitat humana que derogui l’actual llei estatal d’estrangeria, faciliti l’accés a la nacionalitat i garanteixi un tracte digne, oportunitats laborals i el dret d’asil.

Si volem un país on tothom tingui els mateixos drets, també hem d’incloure el de la llibertat d’orientació sexual, l’autodeterminació de gènere i la constitució d’una família per tal que no existeixi cap mena de discriminació. La constitució d’un òrgan per a la igualtat de tracte serà l’eina per donar suport a les víctimes, sancionar els comportaments no penals i donar compliment a la Llei 11/2014, mentre s’actualitza l’atenció sanitària del col·lectiu LGTBI, es treballa en la seva inserció laboral i es desplega una xarxa de serveis adients.

Els joves són el clar exponent de futur i la situació que viuen ara demana un pla d’emancipació juvenil centrat en l’accés a l’habitatge, alhora que un Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement i una llei catalana de la ciència que promoguin un model de recerca per a Catalunya que també els obri perspectives laborals. Cal també un accés universitari per a tothom amb la digitalització corresponent dels estudis per poder sortir de la crisi, un pla de retorn del jovent des de fora de Catalunya, però també cap a les poblacions d’origen, amb garanties laborals i un pla d’acollida als joves migrants que també els doti de les mateixes oportunitats dels d’aquí.

L’educació és un dret per a tothom. Les propostes d’aquest àmbit garanteixen la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i uns ciutadans crítics formats per un professorat que haurà de disposar de totes les eines que demana el segle XXI. L’educació digital, evitar la segregació escolar, detectar les necessitats especials de l’alumnat, una nova formació inicial per al professorat, un pla general d’ensenyaments artístics i un d’acompanyament per als centres amb complexitat educativa, consolidar el sistema de formació professional, un pla de xoc contra l’abandonament escolar prematur i els instituts escola com una fórmula per garantir la continuïtat de l’alumnat seran les actuacions principals.

La societat catalana ha de ser inclusiva i cohesionada, i ha de garantir els mateixos drets i oportunitats per a tothom, amb una redistribució de la riquesa que proporcioni una vida digna per a tothom i sense desigualtats, amb una atenció especial a les persones en risc de vulnerabilitat. Per això es reforçaran els serveis d’atenció social amb 112 M d’€, es farà una nova llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència, tant per a persones grans com per a persones amb discapacitat, es continuarà desplegant la Llei de renda garantida, s’intensificarà la inclusió laboral amb el model català de treball protegit, es farà un pla per a la detecció, prevenció i intervenció social per a la pobresa energètica, una estratègia integral per abordar el sensellarisme i una xarxa d’habitatges d’inclusió social.

Hi haurà també un nou model d’atenció integral a la infància i a l’adolescència, i s’impulsarà la llei marc de l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment. Les cures es posen al centre de les polítiques socials públiques i per això es desplegarà l’atenció domiciliària com a model alternatiu a l’hospitalització o a l’ingrés de la persona en una institució, mentre s’equilibrarà la gestió entre Salut i Afers Socials per esmenar les debilitats del model d’atenció residencial.

L’habitatge i la cultura són uns altres drets fonamentals que amb la COVID s’han vist afectats d’alguna manera. Per això, s’implementaran polítiques públiques que ens acostin a l’estàndard d’habitatge públic europeu amb 1.000 M d’€, es crearà l’Observatori Català de l’Habitatge, es desplegarà la Llei 24/2015 de mesures vigents per afrontar l’emergència en habitatge i la pobresa energètica, es continuaran regulant els preus dels habitatges de lloguer, es farà un pla de repoblament per als micropobles i les zones rurals, es buscaran fórmules alternatives a la tinença d’habitatge i s’elaborarà un programa d’ajudes per a la rehabilitació d’edificis en el nucli urbà.

La cultura, per la seva banda, és la suma de les expressions, les reflexions, les propostes i els projectes que es creen a partir de les experiències de les persones que componen la nostra societat. És un poderós instrument de canvi social, alhora que un conjunt de manifestacions que ens identifiquen com a país. Connectar el sistema educatiu amb el cultural i el de la comunicació farà que aquesta transformació social arribi a tothom, com també a la resta del món. Per això, es reactivarà el sector cultural amb un increment de l’aportació econòmica per habitant, es reclamarà la rebaixa de l’IVA al 4 % però a 0 durant el 2021, es dotaran els plans d’impuls de totes les arts, es farà un Pla Únic d’Equipaments Culturals per donar suport als ajuntaments en projectes d’infraestructures culturals, es donarà suport al foment de la lectura i la creació i producció literàries, i es crearà el programa de Cultura Inclusiva per superar condicionaments socials o econòmics.

Queden encara dos aspectes que també ens defineixen com a país: la llengua i el passat recent, de la mà de la memòria històrica.

El català, l’occità i la llengua de signes catalana són les llengües pròpies de Catalunya en una societat plurilingüe de prop de 300 llengües. Caldrà preservar-les en el territori d’on són pròpies, reivindicar-les perquè siguin presents en el Parlament europeu o al Congrés dels Diputats i mostrar-les a les persones nouvingudes com una eina que possibilita que tothom tingui les mateixes oportunitats d’accés a tot. Alhora caldrà vetllar per la immersió lingüística, replantejar el model d’aprenentatge per als adults i incentivar l’ús d’aquestes llengües en el dia a dia i tot el món audiovisual amb campanyes de sensibilització. La llengua ens identifica, fins i tot en un lloc tan petit com una etiqueta, aspecte aquest, el de l’etiquetatge, que també caldrà reprendre.

I ara sí, ja per acabar m’agradaria posar èmfasi en l’objectiu que la República catalana ha de ser exemplar en la recuperació de la memòria històrica per impartir justícia, reparar els danys als familiars de les víctimes del franquisme, condemnar els règims totalitaris i reconèixer les víctimes de crims contra la humanitat. Es proposa, doncs, desenvolupar la Llei de memòria històrica i democràtica a Catalunya, donar suport a l’aprovació d’una nova llei de memòria històrica de l’Estat espanyol, fer èmfasi en el paper de les dones tant com a víctimes directes com en qualitat de danys col·laterals de la repressió patida i promoure el coneixement de la memòria històrica amb col·laboracions amb el Departament d’Educació, creant espais i centres de memòria, i fomentant els espais de dignificació.

Com es pot veure, molta feina a fer, però moltes ganes de fer-la. Votem ERC i la farem realitat.

Marta Espona Burgués – candidata per ERC a les eleccions al Parlament 2021

erc