festamajweb

Anotacions històriques_El Llaç nº 571

Per les Festes Majors d´abans, a principis del segle XX, el més esperat per molts vilatans eren els envelats i els balls que allà dins s’hi celebraven, quan les sales de les entitats no eren prou grans i algunes d’elles muntaven els envelats per atreure més gent a la festa. Un d’aquests envelats era el del Puntasco, que un any l’organitzava el Cafè Nou i un altre any el Cafè de les Columnes. Es muntava a la Carretera amb l’encreuament del Passeig de Pi i Margall. Un altre envelat amb molta fama era a càrrec de l’Ajuntament i el seu lloc d’emplaçament era a la plaça de la Vila. Altres envelats també es muntaven a la cruïlla de la rambla de la Riera, davant del Cafè de l’Alhambra, també n’hi havia al pati de la Central Elèctrica i alguna vegada a la plaça de l’Estació. A part dels envelats, també es feien grans balls de gala i s’adornaven per a l’ocasió, el Centre Catalanista, l’Ateneu Lliure Autonomista, el Centre Recreatiu i el Círcol Tradicionalista entre d´altres.

Fent una mica d’història, l’any 1906, per la Festa Major trobem que l’Antoni Cardús (de Cal poc Drap) que va ser el creador del primer equip de futbol a la nostra vila, també era l’organitzador de totes les curses de bicicletes de les festes majors que s’anaren celebrant durant molts anys. En aquesta Festa Major es va fer la primera manifestació esportiva del pedal i per la seva novetat quasi tots els veïns van assistir a la plaça de la Vila per presenciar-la. Aleshores sols eren posseïdors d’aquest aparell de recent invenció uns 10 o 12 vilatans i ells hi prengueren part. Aquesta festa del pedal va consistir en una exhibició de curses de lentitud, d’obstacles i de cintes brodades per noies.

A més de l’Antoni Cardús també hi varen participar en Joaquim Canalias, Josep Cardona, Antoni Martí Arnabat, Pere Rodon Trocha, Josep Vila (el Pepet de la tos) i els jovenets, Josep Madorell, Joanet Torres i el Jaume i Antoni Tort Roca. La prova va ser tot un èxit.

L´any 1911, per la Festa Major s’organitzaren unes curses de bicicletes i també de pedestres, però van ser poc lluïdes per la manca de participants. Les bicicletes només va comptar amb tres corredors que a més eren molt bons amics, l’Antoni Bofill i Munné, el Joan Camprubí (fill del Peret carboner) i en Jaume Bofill (fill del Però del Xolo). Just acabada la cursa d’aquests ciclistes, hi va haver la cursa pedestre, també amb únicament tres participants, el Leandre Vives (de cal Plats i Olles) Jaume Casas (fill del Xato) i un tal Cerdà, que era un home especial, amb la cara plena de l’estigma de la verola.

El premi era de 25 pessetes, llavors una esplèndida setmanada. A les voreres del Cafè l’Alhambra i a la del davant, la de cal Jaume Garriga (Cal Negre) a la rambla de la Riera (actualment carrer Verdaguer) hi havia unes cadires pel públic, que fou nombrós i una cinta posada al terra de banda a banda, significava l´arrancada i meta de les curses. Des d’allà cap amunt fins a arribar a la barrera del tren, retornar passant de llarg cap al riu i tornar amunt (tres voltes pels ciclistes i una pels pedestres). A la cursa pedestre, el tal Cerdà va guanyar prenent un gran avantatge als altres dos.

Fa 53 anys, el 1968, la revista “Llobregat” va publicar una sèrie d’articles firmats per Jaume Font Mora, el popular “Veterano” que llavors ja tenia una certa edat, el qual explicava amb tota mena de detalls i moltes anècdotes el que succeïa a les Festes Majors d’abans a la nostra vila. Tot fent memòria i recordant també el que li havia explicat el seu avi, relatava que: “Antigament una de les parts més típiques eren les anomenades “Tocades” que els membres de cada orquestra amb els seus instruments (menys el contrabaix que l´hi carregava el Llorenç de cal Nyets i el Manau) anaven a fer davant la casa de l’alcalde o de l’Ajuntament.

A les sessions de ball, l’afluència de gent jove dels pobles veïns era nombrosa i amb molts nois que baixaven a peu del Papiol, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat o la Palma i aleshores la tartana de l’Agustinet o la del Xato en acabar el ball i per 6 pessetes els carretejaven per tornar-los cap a casa seva, ja que llavors no hi havia taxis.

Feien festa al Casino Vell (sobre el Cafè d’en Turuta, després Plat del Dia) el Cafè Nou (al costat de la Rellotgeria Montfort) també al Local allà al carrer Major (més tard cal Pó i després cal Canalias) el qual algunes vegades havia aixecat un envelat on després hi va haver el pati i magatzem de la Central Elèctrica (FECSA) i el Cafè l’Alhambra, que disposava per fer els envelats de la part de dalt de la plaça de l’Ajuntament o també a la cruïlla de la Riera, entre cal Tendé i cal Cabrera (més coneguda com cal Robert) al costat de cal Martí del Rec.

També algunes vegades s’havien engrescat els de cal Banya (Cafè les Columnes, després Ferreteria Ustrell) i aixecaven un envelat al Puntasco, a la cruïlla de la Carretera amb el passeig Pi i Margall. Anys més tard, es va fusionar el Casino Vell amb diverses societats que anaven disseminades i va néixer el Foment. Parlem de l’any 1920. També es va edificar la Federació Obrera l’any 1922, totes dues amb sales de gran capacitat i llavors van deixar d’aixecar-se a la vila els típics envelats, acabant-se també les discussions entre els joves de quin tenia més bones catifes i decoracions, si en Baliarda o en Falés i també s’acabaren aquells bons costums en què els balls es feien com aquell qui diu a l´aire lliure. Ara es fan dins d’un local atapeït de gent i enmig d’una atmosfera irrespirable.

També em plau recordar aquelles Festes Majors tan familiars que es feien entre els veïns del carrer Sant Miquel amb motiu i lloança del seu patró. Entre cal Pahuet Serrador i cal Tomasó s´aixecava un magnífic arc de triomf i a l’altra cap de carrer, entre cal Nyets i cal Lluís de les Eres un altre. Al llarg del carrer i de banda a banda, tot cobert de serpentines i papers de coloraines retallats, amb profusió de fanals xinesos, que encesa l’espelma de dins, a la nit feien un aspecte fantàstic, junt amb les llums de petroli i portàtils de carbur que penjaven de les cases a llurs portals. Tot quedava molt ben il·luminat i a moltes cases també adornaven les seves façanes com a cal Santoliva, cal Carlets del Noi Gran, ca l’Agustí de l’Esbalec, cal Cucó, cal Carcana i la primitiva Joventut Catòlica, que ja la coneixíem com “La Panical”.

Per la Festa Major, tenien lloc unes renyides curses de sacs, el joc de l’oca, trencar l’olla i l’esperat repartiment d’anissos i caramels per la mainada. Després la gran ballaruga, amenitzada amb les melodies d’un piano de manubri o amb l’actuació d’una orquestra d’aficionats de la vila, “Els Trencaventres”, crec que antecessora de l’orquestra del “Biló”, que gaudí d’una relativa fama.

De balls per la Festa Major se’n feien cada dia i sovint de matí, tarda i nit. Els balls de gala eren al matí i gairebé només hi anava la joventut, solters i solteres, això sí, amb les seves millors gales. Aquest ball del matí era el més esperat pel jovent, ja que hi anaven quasi tots els nois i noies de la vila. La majoria de noies acostumaven a anar-hi amb vestits llargs i els nois, si podien, estrenaven vestit. També en aquest ball el noi regalava un ram o una toia a la seva noia i un cop acabat el mateix, la convidava a prendre el vermut al mateix cafè de l’entitat o bé al Bar Bola o a Cal Pajares.

En temps de la postguerra, durant els dies de la Festa Major, es muntava la Tómbola Parroquial i els seus beneficis eren destinats a la construcció del nou temple, ja que l’antiga església va ser enderrocada durant la Guerra Civil. Al principi es va instal·lar a l’antic local del Cafè Nou, al passeig de Pi i Margall i ja l´any 1944, en un local del carrer Major cantonada al carrer del Mercat -actualment Cal Limpia-. Durant aquells anys la tómbola era molt esperada pels vilatans i quasi tothom hi participava, a veure si tocava la bicicleta (que era el rei dels premis) o com a mínim una bonica nina o rajoles de xocolata, paquets de galetes, de pasta de sopa, caramels, llapis, etc. Els objectes que es rifaven eren donats desinteressadament per empreses, botigues o particulars”.

Vicenç Joan Camps

Anotacions historiques-571 Voltans del 1905 - Envelat a la plaça de la Vila
Voltants del 1905 – Envelat a la plaça de l'Ajuntament