Article d’opinió El Llaç nº 567

Fa 40 anys que l’Assemblea General de l’ONU va decidir, el 1980, crear una Universitat per la Pau (UPAZ) amb base a Costa Rica amb el mandat de promoure l’educació per a la pau. Com a organisme intergovernamental compost per 41 països de totes les regions del món, el nostre treball s’inspira en les millors pràctiques de pau i drets humans promogudes pel sistema de l’ONU.

Recentment, la UPAZ va participar en el Fòrum Intercultural organitzat per la Secretaria del Grup dels 20 (G-20), les vint economies més avançades del món, que aquest any va tenir lloc a Riyadh (Aràbia Saudita). Allà vam discutir sobre l’impacte de la COVID en la nostra societat, i vaig centrar la meva intervenció en el món de l’educació.

La declaració del G20 comença dient: “La pandèmia de la COVID-19 és un poderós recordatori de la nostra interconnexió i vulnerabilitats”.

Vaig constatar que la humanitat s’enfronta a una crisi mundial de tal magnitud, que no tenim constància de l’ampli impacte que la pandèmia COVID-19 està generant en totes les àrees. La pandèmia ha provocat canvis essencials en l’àmbit de la salut, l’economia, el comerç i les relacions en el sistema internacional i entre les principals potències. El Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, President d’Honor de la UPAZ, va declarar que “la pandèmia de la COVID-19 és un dels desafiaments més perillosos que ha afrontat mai aquest món”.

Quins són els canvis que ha adoptat el món acadèmic per adaptar-se a la pandèmia de la COVID-19?

La manca d’educació presencial ha provocat un canvi en l’àmbit educatiu digital. En un curt període de temps, els ordinadors, les xarxes socials i les aplicacions informàtiques han envaït els espais acadèmics. Hem convertit les nostres cases en centres d’aprenentatge. Tant els professors com els estudiants han après com comunicar millor el contingut acadèmic. Per a això, el suport de les famílies i una adaptació de les polítiques educatives dels països han estat essencials per aconseguir un resultat òptim.

Però, quines haurien de ser les prioritats dels líders del G20 en l’educació com a part de la recuperació de les crisis de la COVID-19?

En primer lloc, superar el costat negatiu de la tecnologia digital. En el 2019, el 87% de la població industrialitzada va utilitzar Internet, mentre que només el 19% dels països menys desenvolupats podia accedir a les eines tecnològiques. Aquesta situació ha creat exclusió i desigualtat en l’educació, cosa que ha impedit el compliment de l’objectiu 4 sobre desenvolupament sostenible, que té com a objectiu assolir una educació de qualitat per a tothom el 2030.

En segon lloc, trencar barreres i permetre la globalització de l’educació que ens imposa la COVID-19 per democratitzar el coneixement. La tecnologia digital ha de promoure l’ensenyament en línia per arribar a totes les regions del món, oferint oportunitats a estudiants independentment de l’edat, el sexe o el nivell cultural.

En tercer lloc, combatre la discriminació i el racisme en l’àmbit educatiu. L’educació s’ha d’orientar al ple desenvolupament de la personalitat humana respecte als drets humans i de les llibertats fonamentals. El dret a l’educació és la millor manera de combatre la intolerància i l’odi.

Dr. David Fernández Puyana

Ambaixador, Observador Permanent de la Universitat per la Pau a l’ONU Ginebra i la UNESCO Paris

@UPEACE i @PuyanaFernandez