Anotacions històriques_El Llaç nº 568

La riera de Cagalell al llarg de la seva història ha estat també anomenada Cagadell, Caganell, de Sant Bartomeu i actualment Riera Nova. Potser el nom més adient per la seva antiguitat seria el de Cagalell, ja que aquesta paraula significa un petit llac o uns aiguamolls i sembla que antigament existia, a vora del riu on desemboca aquesta riera, una petita llacuna natural en el tros comprés entre aquesta riera i la més cabalosa de Vallvidrera, més o menys en el terreny on actualment hi ha el barri de la Granja.

Aquesta riera de Cagalell era molt important. Naixia a la torrentera de sota l’església de Santa Creu d’Olorda, on recollia l’aigua sobrant de la font del Rector i fondalades avall s’hi afegia també l’aigua de la font Fresca, la de can Ribas, la del Lluís, la dels Avets, la del Ferro, la del Marxant i encara finalment s’hi escolava l’aigua de la font dels Casats.

Entre totes aquestes fonts arribaven a formar un cabal d’aigua gairebé permanent, més o menys important segons l’època de l’any o de les pluges. Aquesta riera recollia també, quan hi havia tempestes, una torrentada d’aigua molt impetuosa, procedent dels vessants de les muntanyes de Santa Creu d’Olorda i de Sant Bartomeu de la Quadra, fins al seu desguàs al riu.

Posteriorment, quan l’any 1856 es va inaugurar la continuació de la línia del ferrocarril des de Molins de Rei fins a arribar a Martorell, va ser necessari que aigües amunt, abans d’entrar a la vila, la riera fos desviada del seu recorregut natural de sempre i construint uns importants murs de terra i pedres a l’entrada del poble, la varen desviar fins a trobar-se amb la riera de Vallvidrera, per passar ja totes dues juntes per sota del nou pont de can Baruta, fins a arribar al riu.

Va ser aleshores quan li varen canviar el seu nom de sempre i va rebre el nom de “Riera Nova”. És de destacar la ben calculada planificació del nou traçat, que al llarg dels anys va suportar grans cabals d´aigua amb fortes crescudes sense provocar inundacions a la vila.

A l’antiga riera, ja seca i sense circulació d’aigua, li varen posar el nom de “rambla de la Riera”, i amb els anys aquest lloc s’aniria urbanitzant, primer l’any 1902, des del bar Alhambra fins al pas a nivell de la via del ferrocarril i ja l’any 1924, des d’aquest lloc fins a l’entrada del poble. L’any 1912 li varen canviar el nom i li van posar el de “mossèn Jacint Verdaguer” i posteriorment s’obriria l’accés als carrers del Progrés (actual Onze de Setembre) i Torras i Bages.

Fent una mica d’història, el nom d’aquesta riera ja apareix en un document de l’any 1252, en el qual es fa constar que el Rei Jaume dona permís per a construir dos molins més, un de farina i un altre draper, per adobar-hi roba i teles, a prop del portal major de la vila, al costat de la riera de Cagalell, a un tal Berenguer Durfort.

En uns pergamins de l’any 1309, s’explica que després d’una gran cerimònia feta al casal de les dotze moles, la noble Comtessa Sibil·la, va sortir d’aquest lloc i la gran comitiva va passar per la riera de Cagalell, per entrar al portal de la vila.

El 22 d´octubre del 1845, dia de Santa Tecla, hi va haver unes grans tempestes amb una forta rierada que va baixar inesperadament i amb molta força, la qual cosa va agafar per sorpresa a la gent, va causar moltes destrosses i s’emportà a dues dones grans que varen morir ofegades, una d’elles estava impedida i es trobava asseguda fora de la casa i no va poder fugir en aquells moments.

Al gener de l’any 1903, un fet curiós va passar a la vila, habitada aleshores per unes 2.950 persones. Segons consta en el Llibre d’Actes de l’Ajuntament, va ser adjudicada la venda dels arbres (que eren plàtans) de la rambla de la Riera, per 450 pessetes a un tal Isidre Busquets, carreter d’ofici, que aprofitaria la fusta per la construcció de carros en el taller que tenia a la carretera reial. Segons l’Ajuntament, el motiu pel qual es tallaven els arbres era a petició dels veïns de l’esmentat carrer, els quals manifestaven que, com estaven plantats molt a prop de les parets de les cases, les arrels malmetien el terra i les parets i a més, només enfilant-se en aquests arbres facilitaven l’entrada a les cases per la part de dalt a les persones fora de la llei. Davant d’aquests arguments, l’Ajuntament, presidit aleshores per l’alcalde Josep Rius i Rosás, procedí, naturalment, a fer-los tallar.

Abans que la Mancomunitat de Catalunya construís l’any 1916 la carretera de Molins de Rei fins a Vallvidrera, eren molts els carros i les persones que se servien d’aquesta riera com a camí per circular-hi.

El rierol de Comaderús

El rierol de Comaderús, també denominat antigament torrent o riera de Camaderús, començava el seu recorregut a la torrentera existent a sota del Castell Ciuró i quan plovia, recollia l’aigua tot passant entre vinyes i amb un fort pendent, baixava per on avui hi ha el carrer Puigcerdà, pel costat de l’Església i seguia per la font del Pujal del Mig (actual carrer Ignasi Iglésias) travessant el carrer de Dalt (actual carrer Major) fins a baixar pel carrer dels Boters, per on travessava el carrer de Baix (actual carrer Rafael de Casanova) fins a arribar finalment al Rec.

Els dies de pluges molt abundants, aquest rierol irrompia amb molta força, ja que baixava des de la part més alta de la població.

Al llarg dels anys, la part d’aquest rierol que passava per dins de la vila, es va anar transformant i en urbanitzar-se els carrers Major, Puigcerdà i Ignasi Iglésias l’aigua d’aquesta zona continuava davallant sense obstacles, fins que el carrer dels Boters es va remodelar i es va canalitzar subterràniament.

Les antigues escales que enllaçaven el carrer Major fins al carrer dels Boters, ocupaven només una banda de la baixada i la resta era l’empedrada raseta per on s’escolava l’aigua avall. També al llarg dels anys, popularment aquest lloc era conegut com “la baixada del Sereno”, “la baixada del Palau” i, ja l’any 1930, com “baixada de les escales de l’Electricitat”.

Segons consta en un document datat l’any 1366, en Simó Dez Llor, conseller de la cort del Rei Jaume II, va construir la seva casa-celler al costat del cercle emmurallat de la vila de “Molindereig”. Dita casa estava al costat d’un torrent que baixava aigua de les muntanyes de Ciuró i feia de límit natural entre les cases de la població i el Palau dels Requesens.

Per la descripció de la seva situació, és molt probable que podria tractar-se de la riera de Comaderús.

Pel que fa a l’origen, procedència o significat del nom Comaderús, no l’he trobat enlloc, però sí el de “Coma de Rus” que ve a significar una depressió més planera d’un terreny o un paratge rural lluny d’un poblat.

Vicenç Joan Camps

Riera de Cagalell i a l’esquerra el camí de Sant Bartomeu de la Quadra