Article d’opinió d’Esquerra Republicana de Molins de Rei

El nostre Ajuntament ha engegat el procés per a la construcció d’una nova residència municipal per a les persones grans. En un principi, això hauria de ser una gran notícia, però després dels fets que hem conegut, a causa de la pandèmia i que afecten directament el sistema de residències que tenim, la notícia ens deixa molt preocupats. No es pot construir una nova residència sense fer un plantejament a fons i global de l’atenció a les persones grans. No podem permetre que es repeteixin errors.

Per pensar en l’atenció a les persones grans i les seves necessitats, cal tenir en compte quatre aspectes, per ser clars i sintètics: primer, les persones (Atenció Centrada en la Persona –ACP–); després, l’espai i els equipaments; les atencions i els serveis, i el personal cuidador.

L’atenció centrada en les persones, ACP, comporta un treball corrector de com interpretar les seves necessitats. Ara s’acostuma a sentir que molts responsables polítics i tertulians diversos parlen dels nostres avis i àvies. És una expressió paternalista: les persones grans no pertanyen a ningú; són d’elles mateixes. S’ha de respectar la seva individualitat i la seva essència, començant perquè se’ls tingui en compte, que se’ls doni valor i afecte. Que se’ls faciliti la seva relació interpersonal, la seva integració social. Cal ser justos i prendre consciència de l’aportació de les persones grans a la societat. S’ha de modificar el punt de mira i mirar la vellesa més positivament, ja que les persones grans aporten una experiència acumulada, coneixements, maduresa… S’ha de facilitar el trencament amb la solitud que senten més d’un 30% de les persones grans per raons diverses: per la viduïtat, la pèrdua d’amistats i l’aïllament social.

L’espai i els equipaments. L’espai fonamental per a totes les persones és la llar familiar pròpia. Si per raons diverses això no pot ser, és evident que cal facilitar que puguin estar en equipaments (residències) que cobreixin les seves necessitats. Cal fugir dels grans equipaments amb un cert aire hospitalari quant a disseny i a la distribució interna dels espais. Una residència és la nova llar d’aquestes persones; en conseqüència, és necessari canviar-ne el concepte, ja que han de ser veritables llars, amb espais interiors agradables, que disposin d’espais individuals que respectin la seva intimitat i espais col·lectius per facilitar-ne la interrelació. La decoració, el mobiliari i la distribució han de ser el més proper possible al concepte de llar. Això no treu que en cas d’urgència tinguin també les instal·lacions i els serveis sanitaris per atendre aquesta circumstància.

Les atencions i els serveis. El manteniment de la màxima qualitat de vida és el punt clau. Ara bé, no solament s’ha de pensar en la part psicofísica i psicomotriu; també hem de tenir en compte, i és un aspecte fonamental, el vessant social, cultural i emocional. Les persones residents han de mantenir el màxim de temps possible la seva necessitat i capacitat d’integració social i cultural, i se’ls ha de facilitar i atendre les seves necessitats emocionals. Aquí, per raó d’espai, només apuntem els aspectes més fonamentals. Sabem que és necessari desenvolupar extensament la importància d’aquest apartat.

Les persones cuidadores. Algú es pot imaginar un hospital on les persones que atenen els malalts no tinguin cap formació específica? Oi que no? Doncs això passa en molts casos en les residències actuals, i en el millor dels casos són cuidadors i cuidadores amb una formació mínima, amb un curset de poques hores. És a dir que unes persones que han d’atendre i conèixer a fons les persones grans al seu càrrec, que han d’atendre les seves necessitats personals, socials, culturals i emocionals, tenen una formació mínima, si la tenen, i, en conseqüència, la seva categoria professional i també el seu sou són mínims. A les residències hi ha molts bons professionals que han de suplir la seva manca de formació amb dedicació, voluntarisme i sensibilitat personal. L’objectiu clar és formació adequada, categoria professional adequada i reconeguda, i retribució digna i justa.

Aquí només apuntem per on cal anar alhora de pensar en un nou equipament i redreçar la situació actual. Des d’ERC fa temps que hi anem treballant. Entenem que no solament és feina d’un Ajuntament; és una feina de tots els estaments polítics i de la societat en general. Si no es fa així, continuarem tenint les persones grans en equipaments pensats amb mentalitat de beneficència i amb un funcionament en general, ja que hi ha molt poques excepcions, molt institucionalitzat en el qual la capacitat de decisió de les persones residents és gairebé nul·la.

Salvador Auberni, secretari de Gent Gran ERC – Molins de Rei