Article d’El Llaç nº 568

Les grans crisis econòmiques i socials no només acostumen a tenir efectes devastadors en les condicions de vida dels treballadors i treballadores, especialment d’aquells i aquelles que ja tenen unes condicions precàries de vida de partida, sinó que posen també a prova la legitimitat de les institucions polítiques i la seva capacitat per desenvolupar polítiques que donin respostes reals als problemes més importants de la població.

El que semblava que seria una conjuntura extraordinària i temporal el passat mes de març s’està convertint en una gravíssima crisi estructural amb implicacions sanitàries, socials i econòmiques difícilment previsibles fa uns mesos. I crec que tenim la responsabilitat i obligació de prendre mesures al respecte des de qualsevol institució pública, començant pel nostre Ajuntament.

Som conscients de les limitacions de les competències municipals, els efectes sobre els comptes públics que acostumen les situacions de crisi i la dificultat de reaccionar en el curt termini a grans col·lapses econòmics com el que vam patir al mes de març. Però des de Molins Camina-Podem no trobem que avui en dia l’equip de govern sociovergent de la nostra vila, que no ha demostrat històricament una gran sensibilitat social en els períodes de relativa bonança econòmica, hagi fet el canvi de xip i de perspectiva imprescindible per intentar revertir unes circumstàncies que semblen empitjorar cada cop més en qüestions com l’atur, la manca d’accessibilitat a l’habitatge, les fallides empresarials, la degradació dels serveis públics, especialment el sanitari i educatiu, o la disminució d’ingressos i empobriment progressiu de la majoria de la població.

Un aspecte que trobem significatiu d’aquesta manca d’acció política de l’equip de govern va ser quan al setembre ens va demanar que presentéssim als diferents grups municipals propostes per un pla “anticrisi” amb diferents mesures socials i econòmiques. Nosaltres vam proposar un mecanisme que ja s’ha implantat amb èxit a alguns ajuntaments com el de Zamora o Villanueva de la Serena: uns bons socials finançats amb diners públics del pressupost municipal que permetin garantir l’alimentació i la roba a aquelles famílies més necessitades econòmicament o que hagin vist reduir-se notablement els seus ingressos aquests darrers mesos mitjançant compres al comerç de la nostra vila. Aquesta mesura a més de garantir uns drets socials bàsics i afavorir la sostenibilitat econòmica de les llars permet també fomentar el consum a un sector que també ha patit considerablement aquests darrers mesos de confinaments i paralització de l’activitat econòmica. Doncs encara estem esperant una resposta (positiva o negativa) de l’equip de govern municipal, que sembla haver-se oblidat d’allò que a l’estiu semblava que requeria la màxima prioritat.

Des de fa temps hem proposat a l’equip de govern la necessitat de desenvolupar polítiques actives d’habitatge que vagin més enllà de cedir el sòl i sots-contractar la gestió de promocions suposadament públiques d’habitatge a un preu desorbitat en un sector sense desenvolupar realment encara després de cinc anys d’obres d’urbanització com Les Guardioles. Tenint present que des de fa anys l’Ajuntament disposa d’un cens de pisos buits i que ja consta a les ordenances municipals un reglament per imposar recàrrecs en l’IBI en els pisos buits sense ús social i que no estiguin per llogar (una proposta del nostre grup municipal que en aquest cas sí que va ser acceptada per l’equip de govern), no hi ha cap impediment per intentar potenciar la sortida al mercat de lloguer d’habitatges retinguts amb voluntat especulativa, especialment per les entitats de crèdit. Tampoc veiem gens d’interès per part de la sociovergència molinenca per establir la gestió directa de la borsa de lloguer municipal i potenciar’, tant pressupostàriament com informativament, el seu ús, ni de replantejar els dos grans sectors urbanístics per desenvolupar encara a la nostra vila, Les Guardioles i Can Coll. Uns projectes que han estat sotmesos als interessos privats especulatius des del seu inici i que en el context econòmic actual, i tenint en compte l’excés d’habitatge construït aquests darrers anys a la nostra vila, semblen tenir un futur tan poc esplendorós com el seu present si no es canvia la perspectiva. I no serà perquè no ho hem demanat en repetides ocasions als plens municipals, ja que vam proposar una reserva del 30% d’habitatge protegit a Can Coll, perfectament legal, que l’equip de govern no va contemplar sense ni tan sols intentar justificar-ho raonablement.

Renúncia a la subvenció municipal per destinar-la a ajuts pels centres educatius públics de la vila

Però tot i aquestes contínues frustracions en les nostres propostes (som conscients que només tenim una representat a l’oposició al ple municipal, però això no fa que ens oblidem de la responsabilitat amb les persones que ens van votar i amb el conjunt de vilatans i vilatanes), creiem que hem d’intentar vèncer la passivitat política en un context com l’actual. Per això hem decidit renunciar a la nostra subvenció com a grup municipal de l’any 2020 (al voltant de 6.500 €) perquè sigui destinada com a ajuda extraordinària als centres educatius públics de la nostra vila. Uns centres que ja van patint retallades pressupostàries des de fa anys que van degradant cada cop més un dret fonamental com el dret a l’educació i que ara, amb les necessitats especials sanitàries i els problemes per poder mantenir la presencialitat de les classes, estan en una situació encara més crítica i desbordada. És en aquestes situacions on més es potencia la segregació, la manca de cohesió social i l’ampliació de les diferències socials i econòmiques entre l’alumnat.

Hem decidit per això que el 50% d’aquesta ajuda es destini per a material sanitari per l’alumnat i l’altre 50% per a recursos tècnics per a l’alumnat més vulnerable econòmicament, el més perjudicat pels problemes de presencialitat als centres i els confinaments. Sabem que la nostra aportació és reduïda per les necessitats reals dels centres, però ens agradaria que aquesta compensació de la manca de finançament per part d’altres administracions fos compartida per la resta de grups municipals per fer així més rellevant encara, i més tenint en compte la gairebé paralització dels actes polítics municipals des de març.

Hem de tenir present que en la situació actual de crisi requereix, per donar sentit a les institucions públiques, una resposta àmplia i conjunta als greus problemes socials i econòmics que tenint per endavant.

Ana Aroca, regidora de Molins Camina-Podem