Anotacions històriques_ElLlaç nº 565

Cap al final del segle XIX, la manifestació més important de totes les festes populars, la constituïen les dues festes majors que se celebraven cada any a la nostra vila: la primera, la petita, se celebrava per Corpus i la segona, la més gran, els dies de la festivitat de Sant Miquel.

Aquesta Festa Major del Corpus, també anomenada “Festa Major Petita” (encara que en alguns programes d’actes es feia constar també amb el nom de “Festa Major de Primavera”, com és el cas de la Federació Obrera, l’any 1921), tenia la singularitat que se celebrava a finals de la primavera i gairebé al principi de l’estiu, quan els extensos camps de cultiu del pla del riu oferien els seus fruïts i a les muntanyes del voltant la ginesta esclatava i escampava la seva olor i fragància, la qual cosa li donava una ambientació molt peculiar.

A l’igual que la Festa Major de Sant Miquel de la tardor, en aquesta també hi havia moltes activitats festives de tot tipus que organitzaven les diferents entitats de la vila, com concerts, teatre, sarsueles, ballets, cinema, sardanes, concursos, exposicions, competicions esportives i, per descomptat, els balls, que s’acostumaven a fer en tres sessions de matí, tarda i nit.

Però l’acte més representatiu, i que potser la gent que ja tenim una certa edat recordem més, era la solemne processó eucarística que recorria els principals carrers de la vila, una manifestació religiosa i també social de la qual ja vàrem parlar extensament en un article anterior.

Però cal recordar que els actes d’aquesta Festa Major Petita no se celebraven el mateix dijous del Corpus , “uno de los tres jueves que relucen más que el Sol”, com deia la dita popular d’aquells temps, sinó el diumenge i dilluns següents al dijous de Corpus.

L’any 1968, el popular Veterano explicava el següent sobre aquesta Festa Major, en una entrevista publicada a la revista Llobregat: “Molta gent es posava la millor roba que tenia als armaris, si és que no n’estrenava de nova, per portar-la els homes, primer dins la processó i després al ball. Recordo que el ball era d’allò més lluït, ja que els nois estrenaven el  traje d’estiu que amb tota cura els havia confeccionat l’Isidret o el Pahissa i el vestit de les noies, la Pepa Nana, cal Manyé, la Dolors de cal Ras o altres sastres i modistes del poble. Com era gairebé obligat, primer s’anava a la processó i acabada aquesta, a ballar s’ha dit! En acabar el ball de la nit, encara hi havia humor, els joves, per anar fins a la Font dels Casats, a fer gresca, tot passejant, ja que en aquell temps des del pas a nivell cap amunt, encara no hi havia gaires cases”.

Però amb el pas del temps, la seva popularitat va anar disminuint i en els anys 1960, 1961, 1962 i 1963, ja se l’anomenava oficialment com Festes del Corpus, no com a Festa Major, i els actes festius que s’hi organitzaven eren molt escassos, això sí, sempre eren com a complement de la popular processó. En els anys 1964, 1965 i 1966 només es va celebrar la processó, ja sense actes festius i populars.

Fent una mica d’història trobem que l’any 1907, amb motiu de la Festa Major del Corpus, el Centre Catalanista de la nostra vila va oferir una sèrie d’actes per celebrar-la. Aquest local estava situat al carrer del Carril, on antigament hi havia el Casino Vell, i posteriorment, amb el pas dels anys, es va convertir en la fonda Plat del Dia.

La revista Enllà, el dia 15 de juny del 1907 va publicar una crònica que deia així: “En la passada festa petita del Corpus, la digna Junta del Centre Catalanista no va perdonar cap sacrifici perquè els actes tinguessin una gran rellevància.

El primer dia, a la nit, una companyia de Barcelona, formada pels millors elements dels teatres Romea i Principal, varen representar la popular obra d’en Santiago Rusiñol La Mare. El local era ple de gom a gom i donava goig de veure l’entusiasme amb què es va aplaudir la labor dels distingits artistes.

L’endemà dilluns, van tenir lloc, a la sala del centre, els balls anunciats de tarda i nit, que van resultar molt esplendorosos i concorreguts. Aquests balls van ser magníficament executats per l’acreditada orquestra-cobla Els Munnés, d’Esparreguera.

També aquella sardana de la tarda (la primera que es ballava en aquella sala) difícilment se’ns esborrarà de la memòria, amb tant entusiasme va ser puntejada i admirada per tots els bons catalans que vàrem sentir elevar l’esperit amb les típiques notes de la democràtica dansa.

Després, les notes esbojarrades de les altres músiques vingueren a trencar el nostre encís. A la nit, i després que es ballessin unes sardanes a la plaça de la Vila, on va acudir tot el poble, es varen repetir una altra vegada els balls a la sala del Centre, que varen acabar de matinada.

Només afegir que va ser molt admirada la sardana amb què va començar la primera part del ball i encara més admirada i celebrada va ser l’actuació del nostre vilatà, el mestre Sebastià Mestres, acompanyat pel seu piano, que ens va oferir una inoblidable actuació al públic assistent”.

Vicenç Joan Camps

Programa del Foment de l’any 1939