nova-biblioteca-el-moli-37-exterior-JORDI-JULIA
Biblioteca en construcció / Foto Jordi Julià – VIU Molins de Rei 2018

Qualsevol molinenc o molinenca, després de deixar o recollir el seu fill o net a la Llar d’Infants el Molí, si té ganes de llegir o estudiar, es pot dirigir cap a la plaça del Molí… Sí, sí, la que hi ha al final del carrer Molí. Allà descobrirà el nou immoble municipal destinat a equipaments culturals conegut com Edifici el Molí, que s’ha habilitat a l’interior de l’antiga fàbrica tèxtil del mateix nom, tot respectant-ne la façana original. Si d’aquí a uns mesos, quan s’obri al públic, el molinenc o la molinenca accedeix a l’interior i puja fins al tercer pis, hi trobarà la Biblioteca Municipal el Molí, que reemplaçarà l’antiga Biblioteca, que actualment és a la plaça Josep Tarradellas, a la qual s’ha substituït el nom aprofitant el canvi d’ubicació.

Cal tenir en compte que l’edifici conegut popularment (encara que erròniament) com El Molí era l’antiga empresa Ferrer i Mora (inicialment Hilados de Ferrer y Cia.), la primera fàbrica de filatura instal·lada a Molins de Rei el 1858, que aprofitava el curs i el salt d’aigua del Rec Vell per al seu funcionament. Res a veure amb els molins originaris de la vila.

Després d’un debat amb les diferents forces polítiques i amb l’aval d’algunes entitats, tècnics i experts en patrimoni, en una allau d’imaginació sense precedents, el Ple de l’Ajuntament va decidir el canvi de nom de la Biblioteca Pau Vila per Biblioteca el Molí. Sembla que el nom de l’il·lustre i reconegut geògraf i pedagog, ara desposseït, ha estat substituït perquè no era una persona arrelada a Molins de Rei. Com si, posem per cas, Joan Salvat-Papasseit, Marcelino Menéndez Pelayo o la verge del Pilar, que hi tenen carrers dedicats, hi tinguessin uns lligams intensos.

Sobre la taula, tot i que ni es va plantejar ni debatre, hi havia alguna proposta més, com Biblioteca Margarida Xirgu, però, al final, el Ple Municipal es va decidir  per anomenar-la El Molí, ja que, segons diuen, aquest nom permetrà vincular estretament el patrimoni industrial molinenc i la memòria històrica del passat obrer tèxtil de Molins de Rei amb la nova Biblioteca. D’acord, però amb vista al futur, s’hauria de considerar que a Molins de Rei tenim altres referents històrics i geogràfics a més del Molí i més referents cultu-rals a banda de Margarida Xirgu, qui tan sols va tenir una relació tangencial amb la vila i a qui ja li hem dedicat un carrer i, encara que costi de veure, un racó amb monument, que des de lluny sembla un parterre qualsevol. D’altra banda, si el dia de demà s’habilitessin uns altres espais del mateix immoble com a locals d’assaig per a grups teatrals, musicals o d’arts plàstiques, tots també s’haurien de dir El Molí? És incompatible mantenir, ni que sigui oficialment, el nom d’un servei o una entitat, encara que tothom el situï en un edifici conegut com El Molí?

Segons han manifestat els portaveus del Govern municipal, el fet que la posada en funcionament del nou equipament estigui prevista per a la propera tardor és el que ha impedit poder impulsar un procés participatiu per escollir-ne el nom. Si tenim en consideració que els ciutadans ja hem escollit uns representants que compten amb l’assessorament d’uns experts per decidir amb coherència aquests detalls, no ens sembla gaire escaient haver de consultar a la ciutadania per decidir segons quines coses. La democràcia directa s’hauria de reservar per a temes socials i no per a  aquestes particularitats. Ni tampoc per prendre decisions urbanístiques d’ampli abast que requereixen valoracions tècniques globals per sobre de criteris subjectius, tal com s’ha fet palès en el darrer procés participatiu per determinar la transformació de la carretera, que es va resoldre amb uns resultats ajustadíssims.

El nom de l’actual Biblioteca Pau Vila va ser adjudicat l’any 1981 per la Generalitat, a partir d’una llista de personalitats rellevants de l’àmbit català, en el procés d’obertura de diverses bi-blioteques en tot el territori. Si el canvi de nom ha estat motivat perquè l’antic va ser proposat des de fora de la vila, hauríem de reflexionar que potser no està tan malament que la Generalitat el proposés, ja que des de l’Administració local les úniques propostes de consens que es posen damunt la taula són El Molí, Margarida Xirgu,… sempre referint-se a una toponímia local, que té les seves limitacions. Som Molins de Rei, però també som Catalunya, i els noms forans adjudicats als nostres equipaments i carrers locals, quan es tracti de personalitats que mereixen distinció i reconeixement, no ens haurien de fer cap nosa.

Ja sabem que Pau Vila (Sabadell, 1881–Barcelona, 1980) no era molinenc, però ara ja ens havíem acostumat al nom, l’havíem fet nostre i era una manera de retre-li tribut. El Molí, diuen, serà més fàcil de recordar.

El llaç 541 Febrer 2018- EDITORIAL