Durant aquestes setmanes d’alta tensió emocional, en les quals diàriament es produeixen canvis en la teranyina judicial amb la que l’Estat espanyol ha pretès immobilitzar el moviment independentista, se’ns fa difícil referir-nos a una situació concreta. A causa de la periodicitat mensual de la revista, farem una referència genèrica a la nova situació en que pot entrar el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol després de la formació d’un govern que ha estat possible gràcies a l’abstenció d’un partit independentista català.

La dreta espanyola, embogida davant del risc de perdre els seus privilegis, que des de sempre han estat protegits per uns ens estatals que no van ser renovats ni durant la transició ni durant els diversos governs que la van succeir, ha iniciat una ofensiva molt agressiva que es basa en un principi molt clar: per salvaguardar la unitat d’Espanya tot està permès.

El nou Govern haurà de propiciar la democratització del poder judicial, cosa que haurà de  comportar a mig termini el relleu dels seus actuals capdavanters, que van ser escollits per vies no estrictament democràtiques. Es de desitjar que dintre d’uns mesos tot comenci a revertir i els conservadors espanyols s’hagin de deixar d’amagar darrera d’una constitució -que no van votar i que interpreten restrictivament-, la defensa de la qual han encarregat a uns juristes, afins a la seva ideologia reaccionària i que han estat col·locats a la cúpula judicial amb la finalitat de defensar una ideologia i criminalitzar-ne una altra. Una actuació judicial que dona l’esquena a la voluntat dels electors i que ha estat degudament recolzada per uns altaveus mediàtics dedicats a difamar els independentistes –falses acusacions de terrorisme,…- i a intoxicar la població espanyola amb exaltacions nacionalistes destinades a anorrear la voluntat d’una ciutadania sotmesa a l’abús permanent que la dreta espanyola fa de les institucions de l’Estat.

L’actuació de la Junta Electoral Central (JEC), que s’atribueix funcions sancionadores que no li pertoquen, i l’espectacle vergonyós que vam veure al Parlament espanyol durant el Ple d’investidura, amb els diputats de la dreta desbocats per intentar impedir per tots els mitjans la investidura de Pedro Sánchez, ens ha mostrat que els descendents de l’ordre franquista no solament no tenen cap dubte que l’Estat és seu, sinó que també estan completament convençuts que no pot caure en mans dels grups que ara han accedit al poder com a socis d’investidura.

El canvi de govern hauria de comportar un canvi en molts dels actuals alts càrrecs administratius i judicials, que, d’ara en endavant, haurien d’estar menys vinculats als partits i caldria que treballessin a partir d’una interpretació més neutral de la Constitució, la qual cosa hauria de permetre enderrocar el mur que el sistema judicial ha interposat entre les diferents opcions polítiques des del moment en què va condemnar a penes de presó a uns dirigents polítics escollits democràticament. Al retallar el dret del ciutadans a escollir els representants que vulguin, s’ha violat el principi essencial de la democràcia: la voluntat del poble està per davant d’uns manaments legals circumstancials. La legalitat ha de sorgir de la democràcia i no al revés.

El pacte dels independentistes amb l’estat espanyol només té sentit si ens serveix per avançar cap a l’exercici de l’autodeterminació. Donar suport a aquest pacte no ha de ser incompatible amb desconfiar dels seus resultats. Sabem que molts dels càrrecs del PSOE i PSC han confraternitzat amb les forces repressores de l’Estat i els seus fiscals, i que alguns, amb l’objectiu de frenar les aspiracions d’autodeterminació d’una gran part dels catalans, no han dubtat a  atiar el foc de l’enfrontament entre les diferents comunitats culturals del país amb vergonyoses i falses acusacions de supremacisme… Sabem que alguns d’ells s’han fet un tip d’insultar-nos amb grolleres mentides, imprecisions i disbarats perfectament homologables a la ultradreta. I que han tractat amb menyspreu a les institucions catalanes i als independentistes.

Si el partit del govern dona senyals positius de canvi d’actitud, podria ser que els partits de la dreta fracassessin en les seves aspiracions involucionistes. Franco, amb una guerra i una dictadura sanguinàries, va acabar amb un govern semblant al que s’ha format amb la investidura de Sánchez. A molts dels seus descendents ideològics els encantaria repetir la jugada, però no poden perquè Espanya forma part de la Comunitat Europea.

En els països democràtics europeus cap diputat –Teruel Existe- ha d’anar amb escorta per por a les amenaces dels que volen que canviï de vot. Europa ha de ser la solució. Europa ara ja coneix les resolucions i decisions dels tribunals espanyols que utilitzen el dret penal per obtenir victòries polítiques. Esperem que amb el canvi de govern les decisions dels tribunals i el Parlament europeu trobin ara una altra actitud per part del govern d’Espanya.

Possiblement les negatives del poder judicial a les sentències europees facilitaran el nostre gran objectiu: destituir dels seus càrrecs la actual cúpula del poder judicial. Junqueras, com Puigdemont i Comín, si no ara més endavant, ha d’ocupar el seu esco al Parlament Europeu.

Editorial 561_Desembre 2019