Cartes al llaç_El Llaç nº 568

Les empreses de telefonia mòbil mengen a part. S’han convertit en un lobby que fan i desfan segons els seus interessos davant de la passivitat de les autoritats, que semblen mirar cap a una altra banda per no perjudicar-les. Ningú no s’atreveix a regular un negoci que és, també per a l’Estat, la gallina dels ous d’or. Com sempre, el ciutadà n’és el perjudicat i queda totalment desemparat per aquest mercadeig.

Qui no ha rebut trucades insistents i a deshores oferint-te un munt de serveis i avantatges per canviar de companyia?, qui no ha tingut sorpreses per càrrecs desconeguts a la factura de telèfon?, qui no ha estat amenaçat per algun impagament?, per què la teva companyia et nega tarifes més econòmiques quan els ho demanes i en el moment que inicies el canvi a la competència, al cap de dos segons et truquen per oferir-te tot i més?, ¿algú de vostès ha aconseguit el famós enregistrament a què som sotmesos cada cop que contractem o ampliem serveis?., Jo no, i a fe que ho he demanat un munt de vegades. Amb aquests precedents no és gens estrany que les companyies de telefonia mòbil liderin el rànquing de queixes de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) o que les tarifes de l’Estat espanyol siguin les més cares d’Europa.

Els he de confessar una cosa: aquesta nit he tingut un somni. Caminava pel carrer i ningú utilitzava el telèfon mòbil, se’ls veia feliços. Però en llevar-me per anar a fer un riu, he vist la dona enganxada al telèfon i els meus dos menuts ja estaven connectats a les seves terminals xatejant amb els seus companys. Moix, m’he tornat a adormir.

Julio Bravo