“Qui perd els orígens perd la identitat” cantava Raimon. Certament, l’arrelament a un país, a un territori qualsevol, per petit que sigui, passa per saber què hi ha passat al llarg del temps, com s’hi ha viscut, però també com són les persones que hi habiten, què els mou, què els importa, què els uneix. Per això és tan important integrar les persones que venen de fora de Catalunya: com més coneguin el nostre país, més s’hi sentiran identificades i amb més facilitat voldran formar-ne part. Per tant, per a un futur millor cal tenir present el passat que s’ha viscut en el nostre territori.

Avui dia, malgrat les mancances que detectem, vivim en democràcia, però això no és un mèrit solament nostre. Conèixer els avenços de la Segona República i la Generalitat republicana ens hauria de servir per donar més valor al que tenim actualment i, sobretot, per lluitar perquè no es torni a repetir mai el retrocés que va significar, entre altres coses, la Guerra Civil espanyola.

D’uns anys ençà, des de la Generalitat s’ha fet un esforç per recuperar l’aportació dels republicans prèvia a la Guerra, la petjada de tots els que es van haver d’exiliar, el testimoni de la diàspora i els patiments que van patir i, finalment, homenatjar tots aquells que d’una manera o una altra van perdre la vida en aquella contesa.

Però no es pot abaixar la guàrdia. Cal aturar les actituds feixistes que estan sorgint darrerament i dignificar la memòria dels que ens han precedit és donar arguments a la joventut d’ara per aturar el que va en contra dels drets més bàsics de les persones. ERC està al costat de la gent i la posa al centre de les seves polítiques. També ho fa en record d’aquells que ja no hi són i van ajudar a construir el nostre país.

A Molins de Rei tenim una entitat, l’Associació Obrera, que té com a objectiu principal lluitar perquè no s’oblidi el paper dels republicans en la construcció d’un Molins de Rei millor. L’exposició feta a partir del testimoni dels membres d’aquesta entitat, ubicada a la Federació Obrera, la seva seu històrica, forma part del Memorial Democràtic, però, tot i estar ubicada en un espai especial, està molt poc aprofitada. Sigui per falta de recursos, sigui per falta d’interès, no compta amb un personal fix que la pugui ensenyar, ni un horari concret per visitar-la. És allà només com a testimoni.

Cal que dotem de recursos les iniciatives que es van engegar en un moment determinat. Això passa amb altres equipaments culturals, però pel que fa a la memòria històrica, no ens podem permetre el luxe de no conèixer, i, per tant, oblidar, el que van fer per al futur els que ens van precedir.

Marta Espona

erc