moterdeweb
En els propers dies recordarem la figura de cinc molinencs significats en el món local, laboral o social, que ens van deixar en la discreció dels mesos crítics de la pandèmia de la COVID-19

Persona popular, desinhibida i emprenedora de la Vila. Compromesa amb les causes humanitàries locals. Va néixer a Bunyol, a la comarca de la Foia de Bunyol, l’any 1926, al País Valencià. Amb els seus pares Arquímedes i Amèlia, i amb només tres mesos, va migrar a Sallent i després a Pallejà. El seu pare va treballar de mecànic a les mines de Sallent i a Ciments Molins fins al 1939, de cap de mecànics. Acabada la guerra va obrir un taller al carrer Raseta i el 1941 es va establir a la plaça de la Bàscula. Quan la Irene tenia set anys es van traslladar a viure a Molins de Rei, al Passeig Pi i Margall, sobre l’antic ¨Bar La Estrella¨ i es va formar a l’Escola Alfons XIII, ara del Palau.

L’any 1972 es va crear l’empresa Talleres Monterde, S.A., però el pare va morir el 1974 i la Irene va esdevenir gerent fins a la seva jubilació, el 1993. El 1976 van traslladar l’empresa al Polígon del Pla. El 1984 es va casar amb Josep Rondan, soci de l’empresa, qui, del 1993 al 2001, va ser-ne gerent. El 2013 va morir la seva única filla -del primer marit-, Irene Quiñonero, als 60 anys, qui va ser-ne gerent del 2001 fins al 2012 quan es tancà l’activitat. Rondan va tornar a la gerència el 2012 fins a la liquidació de l’empresa, l’any 2018.

Talleres Monterde tenia vint treballadors mecànics i tres muntadors. Fabricaven màquines per a ciment Portland i forns de coure per a guix, de fins a 600°. L’any 1964 van patentar, entre d’altres, un forn, amb la marca ARAMIR (acrònim d’Arquímedes, Amèlia i Irene), que es va exportar al Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Xina, Rússia, Bèlgica, Nicaragua, Santo Domingo i Mèxic.

Socialment la Irene va formar part de l’Estudi d’Art Dramàtica del Foment, en les èpoques de Josep Cariteu i Lluís Puiggarí. Va actuar en les Melodies del Llobregat, de Josep Cariteu i Josep Julià. També es va implicar en les Setmanes de la Vellesa, la Creu Roja, l’ACOSU i en la Residència d’Avis Dr. Josep Mestre, on va contribuir, per cert, en l’intent de crear una fundació (jo també hi era), frustrat per la ineficàcia política de l’Ajuntament d’aleshores. I també va col·laborar a Ràdio Molins de Rei amb una secció intitulada Roses Esclatades, en l’època de Miquel Armengol.

Va morir el darrer trenta-u d’octubre.

Miquel  Rius