enrmadwweb
En aquests darrers dies hem recordat la figura de cinc molinencs significats en el món local, laboral o social, que ens van deixar en la discreció dels mesos crítics de la pandèmia de la COVID-19

Sovint se l’anomenava com a fill del senyor Enric. És el que té portar el mateix nom de pila d’un pare social i professionalment reconegut, en el seu cas. Va néixer l’any 1925 a Molins de Rei, a can Malvehy, quan el pare n’era director de la fàbrica i hi tenien la residència. La seva mare, Maria Gusi i Catafau, era de cal Senyor de Castellbisbal, família emparentada, de lluny, amb els Bofill de la llet, del carrer d’Enric Granados. Va quedar òrfena de pares en plena adolescència i la família Bofill la va acollir. Els Bofill eren molt actius a la Joventut, com el pare Enric. Allí es van conèixer i van iniciar la seva relació, que els va portar al casament. Van tenir tres fills, dues noies i un noi.

L’Enric va estudiar a Terrassa, primer als escolapis i després a l’Escola d’Enginyeria Tèxtil. El seu pare va ser, més endavant, l’any 1930, director de la fàbrica Samaranch, S.A., on ell va iniciar-se de tècnic tèxtil. Va introduir-hi la secció de tints, després d’un període de formació a Suïssa; l’ajudaven Josep Tena, d’encarregat, i Joan Pi i Saumell i Josep Artés i Martí al laboratori. Inicialment va treballar al costat del pare i a la jubilació d’aquest, va ser-ne director, entre 1965 i 1976, quan l’empresa va tancar, el 4 de novembre, a causa de la gran crisi del sector tèxtil. L’any 1972 va impulsar, encara, in extremis, una ampliació de la fàbrica amb una sala climatitzada de talers automàtics, de control remot, que funcionava dia i nit, a les fosques, només amb tres treballadors.

Va casar-se l’any 1967 amb Pilar Goula i Goula, de Barcelona, mestra de professió, que ha exercit a la Vila, durant dotze anys, entre les escoles Virolai i Alzina –entremig, nou anys a l’escola Joan Juncadella de Sant Vicenç dels Horts-, compromesa amb Amnistia Internacional -presidenta del Grup Pla del Llobregat- i amb l’Ecologia Integral, des de les Parròquies Ecosolidàries. Es van conèixer al Liceu i al cap de tres anys es van retrobar a la Fira de la Candelera. Van establir la seva llar a la casa dels pares, al Passeig de la Pau, on va morir el dia de Tots Sants, l’u de novembre últim.

Va ajudar al seu pare a l’inici del Museu a Can Samaranch i gaudia de viatjar per Europa amb caravana. Llegia, caminava i esquiava. La Pilar em diu que gastava un humor anglès singular i que era un enamorat de la Vila.

Miquel Rius