berenguerobitweb
En els propers dies recordarem la figura de cinc molinencs significats en el món local, laboral o social, que ens van deixar en la discreció dels mesos crítics de la pandèmia de la COVID-19

Persona molt agradable i sempre de bon humor. Va néixer l’any 1938, en plena guerra, a la plaça de la Creu on va residir tota la vida. Explicava que després de la guerra va anar al seu bateig caminant, cosa gens habitual aleshores, perquè habitualment i encara ara, se solen batejar de nadons.

Va cursar l’escolaritat al Col·legi Sant Miquel i a l’Acadèmia Almi, del senyor Ramon Pinyol. Acabada l’etapa escolar ja va connectar amb el negoci familiar de la tocineria Castellet (Cal Punito), en els negocis de la plaça de la Creu i del Mercat Municipal, on va seguir fins a la seva jubilació.

La seva afició, des de ben jove, va ser l’esport en general, especialment el futbol. Des de ben petit va formar part de l’equip de la Joventut, al qual va estar vinculat fins a la seva extinció.

El març de 1960 va ser destinat a Sidi Ifni (Àfrica) per fer el servei militar, durant disset mesos, i el juny de 1967 es va casar amb Queralt Arabia, de família de carnissers, col·legues del Mercat Municipal, filla del popular Arabia de l’autocar que, en aquells anys grisos del franquisme, ens portava d’excursió o a la platja, els diumenges. Durant uns quants anys va ser president de la junta de Venedors del Mercat Municipal.

Tornant a l’esport, va seguir vinculat al futbol, i entre els anys 1970-1990 va ser president del Molins de Rei Club de Futbol. Vàries generacions de molinencs que van passar pel Club (un net meu, per exemple), encara el recorden amb simpatia amb els seus tripijocs de rifes i sortejos per recaptar fons per al sosteniment del club, ateses les migrades o inexistents ajudes oficials. Més tard, durant la dècada dels anys 90, es va fer càrrec de la direcció de l’equip de futbol sala, patrocinat per Ligton.

També va col·laborar, en diferents etapes, a Ràdio Molins de Rei, en el programa “Bon dia i bona hora” de Miquel Armengol. Era tertulià esportiu d’actualitat sobre el Barça. També va participar en el programa d’esports, fent valoracions de les jornades esportives de la Vila.

Durant aquests últims anys, jubilat i desvinculat de les entitats, era habitual trobar-lo al Mercat, disposat a donar un cop de mà a la parada de la cansaladeria que segueix la família o a la plaça de la Creu, compartint tertúlia amb veïns i amics. Sempre a punt de conversar, de fer broma i, sobretot, de comentar l’última jornada de futbol.

Va morir sobtadament el darrer 23 de novembre, a 82 anys.

Miquel Rius