josefinaobitweb
En els propers dies recordarem la figura de cinc molinencs significats en el món local, laboral o social, que ens van deixar en la discreció dels mesos crítics de la pandèmia de la COVID-19

Se la coneixia per la senyora Pepita de la Moda, de la merceria del Passeig Pi i Margall, número 10, on avui hi ha una botiga de robes. Va arribar a Molins de Rei amb set anys i sempre va viure en el mateix edifici de la botiga. Va néixer al districte de Sants de Barcelona, l’any 1921. Dona d’un caràcter resolut, presumida i d’aire elegant. Casada amb Antonio de la Flor, ex-Guàrdia d’Assalt, nascut a València i resident a Carcaixent. Amb vint-i-un anys va ser destinat a la vila, on la Generalitat va assignar una dotació de quatre Guàrdies d’Assalt, l’any 1937, a petició de l’Ajuntament, per aturar les malvestats de l’anarquista Manuel Marín i els seus, de la CNT-FAI. Els van allotjar a les golfes de ca n’Ametller, on avui hi ha la sala d’actes, amb accés pel portal del carrer d’Enric Granados. Es van conèixer i van lligar, com es diu ara.

La Moda va ser, durant molts anys, la merceria de referència de la vila, fundada pel seu pare, Vicenç Pérez, provinent de Sants, on regentava la merceria La Moderna, del carrer de Riego. Casat amb Maria Comajuncosa i Monné –per part del pare, de cal Negre del carrer d’Enric Granados, després (amb el mateix mot) de la plaça dels Països Catalans, i de la mare, de cal Menjapalla. Posteriorment també van obrir botiga a Sant Feliu de Llobregat, a la carretera, prop de la cruïlla del va-i-ve, amb el mateix nom comercial. Durant molts anys hi va treballar el molinenc Miquel Pons i Pons, de cal Titus.

Es va formar al col·legi de les monges Franceses de Sant Feliu de Llobregat i en acabat va treballar, sempre, a La Moda de Molins de Rei amb els seus pares, fins que, per Sant Miquel de 1995, es va liquidar el negoci. El seu marit, havia creat un taller de cinturons de cuir, així que es van casar.

Socialment van ser uns fomentistes molt fidels, al cafè, al ball, als concerts i al teatre. Sempre hi eren. De fet, el pare, Vicenç, havia estat de junta del Foment i havia exercit de vicepresident. La Josefina va formar part del quadre escènic Estudi d’Art Dramàtica, del 1939 al 1970, sota la direcció de Josep Cariteu i Millet, de Lluís Puiggarí i Munné i d’Antoni Colomer i Grané. Va interpretar un munt d’obres i va participar, també, en les representacions de Melodies del Llobregat, amb lletra de Josep Cariteu i música de Josep Julià i Nogués, de ca l’Isidret, així com de La Passió de Mateu Janés i Duran. L’Estudi va cessar les activitats l’any 1976, amb 347 actuacions a l’esquena.

Va morir el passat 10 d’octubre.

Miquel Rius