Article d’opinió publicat a El Llaç nº 566

Per fi, aquest 2020 ja tenim horts urbans municipals i ens hem de felicitar que siguin ja una realitat.

En un ja llunyà Ple del 24 de juliol de 2014, jo mateix com a regidor d’Iniciativa per Molins de Rei vaig defensar la moció per a la implantació d’horts socials en els espais de propietat municipal. Els objectius que es marcaven, talc com deia el mateix preàmbul de la moció, eren de caràcter educatiu, mediambiental i, sobretot, un objectiu d’alt interès social. La causa fonamental de la proposta era ajudar a superar la crisi que patíem en aquells moments, és a dir, atur de llarga durada, manca de recursos bàsics i els problemes psicològics i manca d’autoestima de les persones en situacions socials greus i amb poques possibilitats d’inserció en el món laboral.

La moció va ser aprovada per unanimitat, però desgraciadament va quedar enterrada en els calaixos dels diferents governs municipals fins als anys 2019 i 2020, quan per fi els horts s’han fet realitat. Sis llargs anys hem hagut d’esperar per portar endavant un projecte social de caràcter urgent en aquells moments. Prefereixo no posar cap qualificatiu a aquesta manca de gestió.

Finalment, els horts municipals són una realitat, però, tal com indica el preàmbul del reglament que els regula, aprovat a finals de 2019, “la finalitat a mitjà i llarg termini és oferir més parcel·les d’horts lúdics…”. De fet, de 8.000 metres quadrats que l’Ajuntament ha posat a disposició per fer-ne horts lúdics, únicament s’han concedit 33 parcel·les de 50 metres quadrats, que ocupen uns 2.000 metres quadrats, només una quarta part dels terrenys reservats. Resten per desenvolupar encara 6.000 metres quadrats més.

Si bé en el reglament que els regula s’intenten incorporar diferents sectors poblacionals tot adjudicant parcel·les per a diversos col·lectius, mentre es reserva un mínim del 25% per a menors de 35 anys, un 15% per a persones més grans de 35 anys, un 25% per a persones jubilades, un 5% per a persones derivades de Serveis Socials i, finalment, un 5% per a associacions i entitats, és evident que l’actual model d’horts lúdics no respecta la proposta inicial formulada i aprovada per unanimitat el 2014 en la qual s’indicava el caràcter social com a objectiu fonamental.

L’any 2014, el primer acord de la moció aprovada era la realització d’un inventari d’espais públics en zones verdes i equipaments disponibles per poder conrear, que fossin susceptibles de poder ser destinats a la creació d’horts urbans de caràcter social. Cal preguntar-se: s’ha fet aquest inventari? Si s’ha fet, per què no s’ha fet públic?

Cal preguntar-se també: han desaparegut els motius per fer-ne horts socials de caràcter comunitari i cooperatiu? Per què no s’ha impulsat des de l’Ajuntament un projecte solidari i comunitari d’horts socials ecològics, conjugant la recuperació d’un espai per a l’agricultura amb l’atenció a les necessitats de persones amb dificultats d’inserció laboral?

És evident que l’actual crisi de la COVID-19 que ara ens colpeja està portant i portarà a l’atur moltes persones i, en especial, col·lectius de dones i homes més grans de 50 anys que hauran de sobreviure en situacions de precarietat i de crisis personals que afecten clarament l’autoestima i fins i tot, en alguns casos, la salut mental. Els horts socials suposen una important eina de generació d’autoestima i el sentiment de ser útil socialment, ja que posen en valor el treball col·lectiu i en comú. Els horts socials comunitaris sens dubte han de ser impulsats i liderats des del mateix Ajuntament i des dels Serveis Socials, ajudant, orientant i formant aquestes persones per fer-los possibles.

A més d’aquests 8.000 metres quadrats destinats ara a horts municipals, resten molts camps erms i abandonats susceptibles de convertir-se en zones de conreu comunitari i, sens dubte, cal tenir un inventari per recuperar-los per a usos agrícoles.

L’any 2020 ha estat l’any dels horts municipals de caràcter lúdic. Faig una crida al nostre Govern municipal perquè comenci ja a treballar per aconseguir que el 2021 hi hagi més horts lúdics, però sobretot perquè sigui per fi l’any dels horts socials i comunitaris.

Lluis Carrasco Martínez, exregidor de l’Ajuntament, membre de Molins en Comú

Horts socials a Sant Feliu de Llobregat