Article publicat a El Llaç nº 566

Aquests aiguamolls (actualment seria més exacte anomenar-los “aiguasecs”) ocupen el que antigament havia estat un meandre del riu Llobregat, abans que desaparegués amb la construcció de l’autopista A2, l’any 1969.

Són al marge esquerre del riu i la llacuna, que és d’aigua dolça, té una fondària d’entre 30 i 150 cm, envoltada d’una rica varietat de vegetació de ribera, ocupa una extensió de 6 Ha i és, quan està plena d’aigua, la làmina d’aigua dolça més gran del Baix Llobregat, per la qual cosa és una zona humida natural que enriqueix la biodiversitat de la comarca i en permet alhora un ús públic i educatiu, així com científic, de gran importància.

Una mica d’història

Als anys 60, l’antic ICONA es va fer amb la propietat de la zona i va plantar pollancres, plantada que no va reeixir a causa del nul drenatge del sòl, de manera que als anys 90 es van trobar que la major part d’arbres estaven malalts i no tenien cap valor fuster. Va ser llavors quan es va considerar la creació de l’aiguamoll i es va recuperar un espai natural. Aquesta idea es va veure reforçada a l’observar que la pollancreda havia estat plantada sobre una antiga extracció d’àrids.

Amb cada crescuda del riu, l’aigua inundava la zona i  es mantenia molt de temps acumulada per culpa de la impermeabilització dels sediments fluvials.

La creació de l’aiguamoll el va dur a terme la Fundació Terra, entitat privada dedicada a la creació i recuperació d’espais naturals, i es va inaugurar l’any 1996. És propietat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que li va cedir la gestió a l’Ajuntament de Molins de Rei.

La restauració de l’espai va consistir a retirar els pollancres malalts i morts, fer el fons de la llacuna amb illes i construir un sistema de bombeig de l’aigua del riu amb energia solar.

Al seu moment, aquesta làmina d’aigua comptava amb un sistema de monitorització ambiental, únic al país, que permetia controlar de forma remota l’obtenció de dades de l’energia del bombeig i de la qualitat de les aigües, cosa que va permetre conèixer que la qualitat de l’aigua del riu millorava al ser embassada a l’aiguamoll, així com l’evolució de la vegetació.

Valors naturals

Entre les espècies vegetals hi destaquen les espècies arbòries com el vern, el salze i el tamariu, i entre les plantes, el canyís i la boga, que formen els anomenats canyars, de gran importància per a la nidificació d’una bona quantitat d’espècies d’ocells, així com per ser un punt de descans i d’alimentació per als ocells durant els seus moviments migratoris de primavera i tardor. Perquè si els aiguamolls destaquen per uns valors naturals, és precisament per la seva riquesa ornítica (varietat d’espècies d’ocells). Fins al 2002 hi van nidificar fins a 20 espècies d’ocells, com el teixidor, la boscarla de canyar, el rossinyol bastard, el cabusset comú, el martinet menut… i s’havien vist fins a 123 espècies diferents. Dormint, hi han arribat a haver més de 150 exemplars de martinets, esplugabous i bernats pescaires, mentre que també és refugi hivernal del martinet ros.

Tot i no tenir la varietat que tenen els ocells, també hi ha un altre tipus de fauna, com el conill, l’eriçó, el senglar, la guineu i ratpenats, així com algunes espècies de serp, granotes i gripaus, i una bona varietat d’insectes, amb diverses espècies de papallones.

Per desgràcia, tots aquests valors que hem destacat fins ara, actualment han desaparegut en bona part. L’aiguamoll és un “aiguasec” i només hi ha aigua quan plou amb intensitat, motiu pel qual la llacuna està seca i esquerdada, i sembla més una zona de secà que una zona humida.

La natura lluita per sobreviure com pot. Les tanques d’observació i els diferents cartells informatius estan degradats i malmesos pel vandalisme i la falta de manteniment.

La causa principal de l’assecament sembla ser que és el vandalisme, que malmet el sistema de bombeig de l’aigua, i el robatori de les peces de l’estació de bombeig.

En l’actualitat, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona estarien estudiant una solució per fer tornar l’aigua a la zona i, amb ella, la varietat de fauna dels primers anys.

Esperem que aquesta solució arribi ben aviat i els aiguamolls tornin a estar plens de vida pel bé de la natura, dels molinencs i del conjunt de la societat.

Text i fotos: Lluís Albero i Figueras