Disseny gràfic: Natàlia G. Galceran “Natatxa”

El líder del grup Detectors trenca un llarg silenci discogràfic

L’any 1983 va aparèixer a l’escena musical del nostre país un grup de Molins de Rei que, en paraules de Lluís Gavaldà (solista d’Els Pets), “va ajudar a la travessia del desert de la música feta en català a nivell de pop: Detectors”. El grup es va dissoldre el 1993 després de publicar un maxi-single (Suicida infantil) i tres LP’s (Detectors, Cop de sort i Creuer de luxe), i d’una dècada d’actuacions arreu del nostre país. Vint-i-cinc anys després, Joan Calduch, el guitarrista i compositor del grup, actualitza les seves idees musicals de sempre amb la publicació del seu primer treball en solitari: LA HISTÒRIA DEL NOI QUE VOLIA PINTAR L’ESGLÉSIA DE NEGRE.

El disc s’ha gravat als estudis Sintaticon de Molins de Rei, sota el control tècnic de Xavier Zapater “QK”, responsable de la alta qualitat d’un enregistrament que s’ha pogut realitzar amb tota la tranquil·litat i atenció necessàries, amb l’objectiu d’obtenir un so nítid i poc distorsionat, com els dels anys setanta: “Hem utilitzat els amplificadors i instruments d’aquella època per aconseguir un so poc saturat, en el qual s’entenguin els instruments, diferent del so més efectista que es va imposar als anys vuitanta o del més comprimit que es va imposar, més endavant, a la dècada dels 90”, comenta en Joan, responsable de la lletra i música de totes les cançons, en les quals, a més de fer la veu solista, toca les guitarres i teclats. Per completar l’enregistrament de l’àlbum, s’ha comptat amb la participació de Sergi Carós, com a baixista i segona veu, i Xavier Zapater “QK”, a càrrec de la bateria i percussions, una excel·lent secció rítmica que afegeix múltiples matisos a una hàbil combinació dels diferents registres de les guitarres.

Aquest àlbum inclou molts dels temes composats per l’autor en els darrers anys. Tal com ens explica a la caràtula del disc, es tracta d’una història molt personal, amb un fil comú:  “La història del noi que volia pintar l’església de negre era concebuda com un doble LP conceptual, a imatge dels que van estar de moda a la dècada dels setanta…  i el que ha quedat és un LP senzill amb un grapat de cançons que, tot i tenir un lligam comú, també tenen per si mateixes una identitat pròpia”. Han quedat inèdites algunes peces com ara “Esperant el disc groc, un títol que fa referència a l’arribada, a finals dels setanta, del primer disc dels Sex Pistols, amb el que s’iniciava el punk-rock i la entrada en escena de bandes com The Clash, Blondie, Pretenders,… que significaren un retorn a les fonts primigènies del rock’n roll més senzill, que no apareixia des de la dècada dels seixanta. Un estil, amb el que s’identificaren Detectors, partint de cançons curtes, contundents i divertides, enfront dels sofisticats desenvolupaments instrumentals característics del rock progressiu dels primers setanta.

En aquest nou treball, l’autor es distancia de la manera de fer del seu antic grup i s’acosta a un estil més personal, proper als cantautors de rock dels primers anys de la dècada dels 70, en els quals transcorren les històries que explica el disc, els anys precedents a l’aparició de Detectors.

El disc consta de dotze cançons, dues d’elles instrumentals. Sobre un teixit musical que explora diferents registres del rock, l’autor ens proposa un viatge a través dels paisatges de la seva joventut. En les petites cròniques personals que narren els temes del disc hi emergeix l’esperit i l’ambient dels joves dels setanta. Si bé cada una de les cançons té una entitat pròpia per ella mateixa, totes volen reflectir una dècada social i musicalment molt excitant, que es va anar omplint de frustracions i somnis trencats, per acabar desembocant en el nihilisme que escenificaria el punk als anys vuitanta.

En paraules de Joan Calduch: “Aquest disc s’ha d’escoltar d’una tirada, sense distraccions supèrflues que puguin alterar-ne la percepció. S’ha d’escoltar com s’escoltaven els discos aquells dies de la nostra primera joventut, els anys 70 del segle passat, quan ens vàrem enamorar del rock and  roll, del seu llenguatge senzill i pur que va marcar profundament i per sempre la nostra manera de veure el món i d’afrontar la vida”

Romà Català_ el llaç nº 550 Desembre 2018

Disseny gràfic: Natàlia G. Galceran “Natatxa”