carullaweb

Em dic Montserrat Carulla i Paüls. El motiu d’aquest escrit és per explicar l’experiència que el meu marit i jo hem viscut per haver passat la COVID-19 i haver estat hospitalitzats. Només vull fer aquest petit escrit perquè molta gent encara no es creu que aquest virus existeix i és un maleït mal que et deixa el cos i l’anima fet un desastre.

No sabem a on vam poder agafar el bitxo, ja que des de sempre hem estat molt prudents i hem seguit totes les normes. Som grans, no vells, tenim 74 anys. Ens vam començar a trobar malament sobre el 26 d’abril. En el CAP de Molins de Rei em van fer la PCR i vaig donar positiu al moment i al Joan Padilla Garcia, el meu marit, primer va donar negatiu i després positiu. Jo no tenia cap símptoma, només cansament, ell en canvi sí, tenia febre alta, molt mal de cap i no podia dormir.

En Joan va ingressar a l’Hospital Moisès Broggi el 6 de maig. Jo em vaig quedar a casa, però el 8 de maig la meva filla va haver de trucar al 061, em va venir a buscar una ambulància i em van ingressar a urgències del Broggi.

A partir d’aquí tot va anar evolucionant per bé. Ja estàvem millorant els dos, inclús ens havien posat als dos junts en una mateixa habitació, fins que fatalment el dia 15 de maig, a la tarda, en Joan va caure a terra davant meu a conseqüència d’un fort ictus. Sort que estàvem a l’hospital. De seguit li van fer un TAC i ràpidament el van traslladar amb ambulància a l’Hospital de Bellvitge. Aquella mateixa nit li van fer un cateterisme i a partir d’aquí tot va anar millorant, pràcticament sense seqüeles greus, malgrat que la neuròloga que el va atendre em va dir que era un ictus molt greu. Em vaig quedar sola al Broggi, a la mateixa habitació. Gràcies als grans sanitaris que tenim no em vaig sentir sola en cap moment, em tractaven com una reina. Al Joan el van posar en un box de l’UCI, sol i aïllat, sense poder rebre visites, només ens comunicàvem per telèfon.

El 20 de maig em van donar l’alta i vaig poder tornar a casa amb la meva filla. El Joan va poder sortir de l’hospital el 27 de maig.

Vull agrair tot el tracte que hem rebut per part dels sanitaris/es, família i amics/es, propers i llunyans i en particular a la nostra filla que ho ha portat tot ella sola, la feina, anar als dos hospitals a portar el que necessitàvem i la comunicació amb metges i família.

Gràcies per l’escalf rebut i que rebem de tots/es i per l’oportunitat de poder compartir aquesta mala experiència, que per sort, ha tingut un final feliç.

Montserrat Carulla Paüls