L’expressió “tardor calenta” ja s’ha fet tan recurrent que potser ha perdut la dosi d’alarmisme que originàriament se li volia donar. D’uns quants anys ençà, costaria de trobar una tardor que no hagués estat adjectivada com a “calenta” per un motiu o un altre. La que ara encetem no sembla que hagi de ser una excepció. Al marge d’altres circumstàncies socioeconòmiques, la publicació de la sentència del judici als polítics i activistes encausats per la seva actuació en els fets relacionats amb el “procés” d’ara fa un parell d’anys i mantinguts en una ignominiosa situació de presó preventiva, ha de sacsejar forçosament el panorama polític de casa nostra.

Els partits han jugat, estan jugant i seguiran jugant interessadament les seves cartes: els del bloc unionista, compartint el propòsit d’aplicar l’article 155 de la intocable constitució; els altres, debatent l’estratègia més adequada per obtenir un objectiu contra el qual l’Estat aplica tots els seus poderosos recursos.

La passada Diada va demostrar, més enllà de la quantitat de participants en la concentració de Barcelona (molt nombrosa), que la societat civil segueix dempeus i resistent, malgrat no entendre moltes de les accions que els polítics emprenen.

Caldrà, doncs, estar preparats per superar, una vegada més, una tardor que, deixant de banda la meteorologia, es preveu calenta i sortir-ne amb les defenses reforçades per passar amb garanties els rigors de l’hivern.

Tant de bo que, als molinencs, la Festa Major, que se’ns presenta sempre a les portes de la tardor, ens aporti una bona dosi de vitamines i estimulants per encarar-la amb decisió.

El Llaç 558_Setembre 2019_Editorial