Les festes de Nadal són una de les dates més celebrades i esperades del calendari, una època de bons sentiments i d’il·lusions. Uns dies per la solidaritat, per pensar en els altres i fer balanç de l’any que deixem enrere mentre donem la benvinguda a noves expectatives per l’any vinent. Nadal, pels creients, és temps de celebracions litúrgiques pel naixement de Jesús i, per tots plegats, unes festes per reunir-nos amb la família al voltant d’una taula tot intercanviant regals.

Enguany, però, el Nadal haurà de ser diferent. L’eufòria col·lectiva que des de sempre han generat aquests dies de festa es pot convertir ara en un parany mortal.

Deixem enrere un any colpit per un fenomen fins ara desconegut: el Coronavirus, la COVID-19, la pandèmia, tres paraules per definir el mateix. Un virus o un bitxo, digueu-ne com vulgueu, que està canviant la vida i els hàbits a tot el món. Malauradament, tots coneixem persones que ens han deixat prematurament a causa del virus i, també, en coneixem d’altres que sortosament han aconseguit superar-lo (a les pàgines interiors trobareu el colpidor testimoni d’en Jordi Obradors, un convilatà que ha guanyat la batalla a la malaltia després d’estar mes i mig en coma). Els desitjos pel nou any són clars: posar fi a aquest malson i que ben aviat puguem reprendre la normalitat, esquinçada el passat mes de març.

Aquest serà un Nadal atípic, d’això no hi ha cap mena de dubte. Haurem de ser prudents i fer atenció màxima a les normes marcades per les autoritats sanitàries a l’hora de planificar les trobades familiars. Això que tothom hauria de tenir clar, sembla ser que hi haurà algunes famílies que no ho compliran; de la mateixa manera que hi ha qui no compleix la restricció de ser un màxim de 6 persones en una trobada social. Tampoc no tothom compleix amb el tancament perimetral de cap de setmana. Sembla que saltar-se les normes, sigui com sigui, forma part de la naturalesa de l’ésser humà.

Aquest any no es pot celebrar el Nadal tradicional. No convé que ens excedim i que pensem que a nosaltres mai ens pot tocar o que un dia és un dia. La solidaritat, en jorns on sembla que aquesta paraula és més present que mai, l’hem de portar a l’extrem perquè l’egoisme propi pot perjudicar els altres. Si contravenim les normes establertes per les autoritats sanitàries segur que els bons desitjos pel 2021 no es compliran i superar la pandèmia resultaria cada cop més i més feixuc.

Fem tots plegats una reflexió personal: més val ser prudents i deixar les nombroses i llargues trobades amb familiars i amics pel Nadal que ve; un excés de prudència serà millor que relaxar-nos. Ja hi ha prou gent que ho passa malament i que l’any vinent ho pot passar pitjor. Per ser un parell més a taula aquest Nadal, no fem que l’any vinent n’hi hagi un de menys.

La pandèmia ha colpit l’economia, especialment la dels  autònoms, i ha fet augmentar encara més les diferències de poder adquisitiu entre la població. Mentre uns gasten compulsivament, d’altres no poden tenir el plat ple a taula. Siguem, doncs, més solidaris que mai i, a l’hora de fer els dispendis habituals d’aquestes dates en forma de queviures i regals, no ens oblidem del comerç local i de proximitat, un dels motors de l’economia de Molins de Rei, del qual en depenen un bon grapat de famílies. En un any durant el qual s’han obert diversos nous grans supermercats de cadenes alimentàries -especialment en el barri de la Granja- i en el qual el comerç en línia -sobretot durant els mesos de confinament- s’ha disparat considerablement, apostem pel comerç local, el que fa xarxa i que, juntament amb els seus clients, configura la idiosincràsia que distingeix i fa diferent cada municipi.

Així que, malgrat tot, bon Nadal als nostres lectors, subscriptors i anunciants. Confiem que el 2021 sigui, en tots els sentits, prou millor que l’any que deixem enrere.

Editorial_El Llaç nº 568 Desembre 2020