Editorial del número doble 563-564 corresponent als mesos de febrer-juny, la publicació de la qual s’ha tingut que ajornar a causa del Covid-19

La reedició del pacte de govern entre el PSC i Junts per Molins (JxM) no ha estat una sorpresa. Des de feia mesos, en els ambients polítics del municipi es preveia la possibilitat que es repetís el pacte que havia governat la vila en les darreres legislatures i que es va trencar arran dels fets de l’1 d’octubre de 2017. Des del juny del 2019, quan els socialistes van assolir el Govern municipal en minoria, s’havia intentat en diverses ocasions la reedició d’un pacte que inicialment havia estat rebutjat per coherència amb els objectius nacionals de la formació independentista. Finalment, l’assemblea de militants de Junts per Molins va acceptar l’oferta dels socialistes molinencs per a la seva incorporació al Govern municipal.

L’acord ha quedat eclipsat per l’aparició del coronavirus i la consecutiva declaració de l’estat d’alarma decretada pel Govern espanyol -que ha suposat una recentralització del poder a tot l’estat i l’inici del confinament dels ciutadans-, circumstància que ha paralitzat una pila de projectes municipals que s’hauran de reprendre un cop superat el primer embat de la pandèmia i que caldrà replantejar a causa de la crisi social i econòmica que l’obligat confinament ha provocat.

Durant els primers mesos de govern en minoria, JxM va coincidir amb el PSC en molts dels temes cabdals de l’actualitat municipal, com ara la gestió de la futura residència per a gent gran i les polítiques urbanístiques, cosa que feia pensar en la viabilitat d’un pacte que vol posar els interessos dels molinencs per davant de tot.

Un consistori amb només set regidors és insuficient per gestionar l’Ajuntament. Els molinencs mereixen que els seus representants sàpiguen establir pactes que permetin assolir una majoria que pugui atendre òptimament les demandes d’una ciutadania que ha escollit aquests regidors perquè gestionin el municipi, més enllà de les discrepàncies ideològiques entre els diferents grups munipals.

La incorporació de quatre nou regidors ha d’enfortir un Govern municipal que haurà d’administrar aquesta nova composició amb lleialtat interna i amb transparencia vers la ciutadania. Entre els set regidors del PSC i els quatre de JxM sumen un total d’onze regidors dels vint-i-ú en total del consistori, per la qual cosa aquest acord suposa que el nou executiu municipal governi en majoria i deixi l’oposició amb poques opcions d’incidir en la gestió municipal. En anteriors mandats, JxM i el PSC van governar el municipi amb notable coordinació i un bon nivell d’entesa en el model de gestió, però en aquesta nova etapa serà imprescindible que, a més, sàpiguen escoltar les propostes de l’oposició amb l’objectiu d’afrontar les principals actuacions municipals amb el màxim de consens possible. Caldrà que s’administri amb generositat aquesta entesa en benefici de tots els molinencs, sense renunciar al diàleg amb la resta dels grups municipals, que representen la meitat dels ciutadans de Molins de Rei.

És possible que la reedició d’aquest pacte pugui incidir en les properes decisions electorals d’alguns dels votants de JxM, sobretot si tenim en compte que el primer intent d’establir aquest pacte, el passat mes de setembre, va ser rebutjat per la Direcció del partit i va suposar la dimissió d’una regidora independentista. Quan a començaments d’any Junts per Catalunya li va donar llum verda, el nou acord també va provocar la renúncia d’algun membre de la llista i la discrepància de molts militants i simpatitzants que no entenen que es governi amb partits contraris a l’autodeterminació de Catalunya.

Les altres formacions independentistes responsabilitzen JxM i es culpabilitzen entre elles de no haver fet prou per assolir un consistori amb majoria independentista, però cap d’elles va actuar molt activament per establir aquest pacte. La CUP, des del primer moment va mostrar la seva negativa a formar govern amb JxM i entre tots no han estat capaços de resoldre les seves fortes discrepàncies en la gestió del municipi, de manera que fos possible assolir un govern independentista com a alternativa a pactar amb el PSC, en aquest difícil equilibri entre els interessos partidistes, la governabilitat local i la defensa dels objectius nacionals.

La nova majoria, integrada per dos grups amb posicions ideològiques discrepants a escala nacional, hauria d’incentivar la cohesió entre tots els molinencs més enllà del seu ideari polític, sempre amb l’objectiu de millorar els serveis municipals i avançar en les actuacions urbanístiques i en mobilitat que la vila necessita, en un context polític general condicionat per un conflicte territorial al que s’hi ha afegit la crisi econòmica originada per la pandèmia del Covid-19, amb les seves cruentes conseqüències socials i personals.

Davant d’un futur que es veu amb incertesa, la prioritat, tan de l’equip de govern com de la oposició, haurà de ser lluitar coordinadament i establir polítiques que ens permetin superar els greus entrebancs que el Covid-19 ha afegit als problemes ja existents abans de la seva aparició, amb l’objectiu d’ajudar als ciutadans de totes les edats i extracció social a adaptar-se als nous esquemes de relació de social, econòmica i de mobilitat a la qual ens ha abocat l’aparició de la nefasta pandèmia.

El Llaç N.563-564_Febrer-Juny 2020_Editorial