L’ocupació, una xacra que cal resoldre

La galopant crisi econòmica en la qual estem immersos arran de la COVID-19, pandèmia que no acabem de superar i sobre la qual els experts diuen que el pitjor encara està per venir, ha incrementat el nombre d’ocupacions il·legals d’habitatges arreu del país. Molins de Rei no n’ha estat exempta i en alguns casos, com el del carrer Major, amb discussions i baralles, alguna de les quals sagnants, que han provocat l’angoixa, la inseguretat i el malestar dels veïns.

Tothom té dret a un habitatge digne. Així ho estableix la Constitució espanyola, però no pot ser a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Partits polítics i jutges han de canviar i adaptar les lleis a la nova realitat i a la situació actual.

No pot ser que molts dels habitatges buits estiguin en mans de les entitats financeres o dels anomenats “fons voltor” i tinguin les seves propietats abandonades i en alguns casos en estat lamentable en no poder-les llogar o vendre. No pot ser que els preus de compra o de lloguer dels pisos siguin tan desorbitats, lluny de les butxaques de la majoria dels ciutadans, aquells que més estan patint la crisi econòmica. Però tampoc pot ser que un propietari passi un determinat temps fora del seu habitatge i en tornar es trobi amb gent desconeguda a l’interior i sense poder-hi accedir ni fer-los fora perquè li han canviat el pany. Aquest mes de setembre, el Parlament català ha aprovat una llei per regular el preu del lloguer dels pisos. Veurem quant de temps triga el tribunal de torn a tombar-la! De fet, Ciutadans, PSC i PP ja han advertit que aquesta llei no té recorregut, car el Tribunal Constitucional no reconeix a la Generalitat competències per regular el preu del lloguer.

Segur que de casuístiques n’hi ha moltes més, com segur que darrere de cada ocupació hi ha, en la majoria dels casos, històries personals colpidores. La justícia, que sovint, i per al que li interessa, va a pas de tortuga, segur que hi té una gran responsabilitat, però no deu ser l’única i cal que s’estableixin normatives i actuacions socials que contribueixin que aquest fenomen acabi desapareixent dels nostres pobles i ciutats.

També fan feredat les històries que hi ha darrere de cada desnonament, alguns dels quals es fan de forma discriminada, arbitrària i fent ús de la violència, i no ens referim a violència física.

Empastifar sense més

Una altra de les xacres de la nostra societat són les pintades que apareixen, de forma indiscriminada i amb missatges de tot tipus, a les parets d’edificis públics i privats dels municipis i també a portes i persianes dels comerços i particulars. Molins de Rei tampoc n’està exempt. Des d’El Llaç ho hem denunciat diverses vegades i ara ho tornem a fer amb un reportatge fotogràfic que trobareu a la pàgina 13 d’aquesta edició i que és només un minso exemple de les moltes pintades que hi ha a la vila.

Tothom té dret a expressar-se i a fer públiques les seves idees o malestar, però no s’hi val de fer-ho a qualsevol preu. I més quan, en la majoria de casos, les pintades corresponen a bretolades sense més.

És evident que no es poden posar càmeres de videovigilància a cada carrer de la vila ni policies a cada cantonada i, per tant, evitar-les sembla una quimera. Tampoc és qüestió d’educació, perquè l’escola fa una molt bona feina. Seria més una qüestió de sentit comú i de bona convivència, aspectes aquests dels quals van mancats algunes persones.

Som conscients que evitar les pintades és gairebé impossible, però potser l’Ajuntament s’hauria de plantejar fer algun tipus de campanya i sobretot netejar les parets, tant d’espais públics com privats. Fer una volta per Molins de Rei, veient pintades a cada pocs metres, fa molta pena, denota deixadesa i contribueix a donar una imatge de vila bruta i desatesa. Cal  intentar capgirar-ho.

Festa Major descafeïnada

Molins de Rei, a diferència d’altres municipis que directament l’han suspès a causa del coronavirus, ha optat per celebrar la Festa Major. Una festa, però, forçosament descafeïnada, sense les activitats tradicionals i més nostrades i amb aforament limitat i inscripció prèvia per assistir a algunes de programades. En aquest sentit, hauria estat oportú crear un centre que canalitzés les reserves a les diferents activitats o, si més no, que informés i tramités les peticions de les persones que, per una raó o una altra, no estiguin familiaritzades amb la informàtica, que ha acabat essent la principal via per fer aquestes gestions. Entre els diferents números de telèfon i les adreces electròniques o pàgines web on contactar, l’usuari s’ha vist obligat a actuar com un circumstancial oficinista.

Amb això no volem menystenir l’esforç que ha suposat per a  l’Ajuntament i les entitats de la vila, tant les que hi participen amb actes com les que han comprès que no podien fer les que haurien programat.

Ara, cal que tots els molinencs i molinenques puguem gaudir de la nostra Festa Major amb responsabilitat, seny i respectant totes les mesures sanitàries marcades per les autoritats. Si ho aconseguim, que no dubtem que així serà, podrem dir que aquesta atípica Festa Major haurà superat airosament el repte.

Bona Festa Major de Sant Miquel!