L’Ajuntament de Molins de Rei, a través d’aquest mitjà, posa a l’abast dels vilatans i vilatanes tot un seguit d’itineraris per passejar i descobrir la vila durant aquest estiu

 El quart i últim recorregut, repassa la història dels principals carrers centrals de la vila.

  1. Plaça de Catalunya

Antigament s’anomenava simplement “laplassa”, i amb aquest nom apareix al Cadastre de 1732. L’any 1854 la plaça s’anomena Plaça de la Constitució, en homenatge a la Constitució de caire progressista aprovada aquell any, és col·loca una “lapida en el frontis de la citada casa consistorial” “lapida que da nombre a esta plaza”. De fet era una petita plaça, l’espai situat entre la façana de l’Ajuntament i les cases aleshores situades enfront seu. El 1887 es realitza el projecte d’eixamplament de la plaça, que s’executa l’any 1895. S’expropien i s’enderroquen l’illa de cases centrals i la plaça adquireix així la seva fesomia i amplitud actual. L’any 1923 a proposta d’un regidor passa a denominar-se de Catalunya; entre 1920 i 1925.

  1. Racó de Margarida Xirgu

L’any 1980 se li realitza com a homenatge a l’actriu un monument prop de la casa on va néixer. Es tracta d’un monòlit de pedra vermella procedent de l’antic pont i un bust de terra cuita realitzat per l’artista Carme Rodon. L’any 1990 se li va retre un nou homenatge amb motiu del trasllat de les seves despulles de Montevideo al cementiri de Molins de Rei. Margarita Xirgu fou una gran actriu catalana. Va debutar al teatre el 1902. El 1911 ja va fundar la seva pròpia companyia de teatre. El 1913 comença la seva carrera internacional, debutant a Buenos Aires. Va representar nombroses obres de teatre i també va treballar en cinema. El 1936 comença una gira per Amèrica del Sud amb obres de Lorca. L’esclat de la Civil i la posterior Dictadura Espanyola van fer que es quedés a l’exili fins al dia de la seva mort.

  1. Carrer de Ponent

Una possible explicació de l’origen d’aquest nom és la referència que podem trobar en el conveni de liquidació dels drets dels antics barons de Molins de Rei, signat entre els Condes de Sobradiel, successors dels Requesens i l’Ajuntament. En aquest document de 1849, en referir-se als corrals existents al darrere de l’edifici consistorial, diu que d’una banda donen al carrer Migdia i de l’altra a “Poniente”.

  1. Carrer de Rafael de Casanova

Antigament era el Camí Ral de Baix o carrer de Baix i amb aquesta última denominació apareix al Cadastre de 1732. No fou fins al 1914 que se li canvia el nom, ho fan els catalanistes com a homenatge a Casanova durant la celebració de l’efemèride de l’onze de setembre del mateix any. Rafael de Casanova Moyà va néixer l’any 1660 a Sant Boi de Llobregat. Jurista partidari de l’arxiduc Carles, el 1714 es convertí en la màxima autoritat política de Catalunya quan la Generalitat va cedir totes les competències militars als Consellers de Barcelona i va ser nomenat president de la Junta Novena. Va ser ferit en combat durant l’últim dia del setge de Barcelona, l’11 de setembre, resultat d’això es perdé l’autogovern de Catalunya.

  1. Plaça de Pompeu Fabra

Fins a l’any 1977, aquesta plaça s’anomenava Plaça Piqué, també és coneguda popularment com a plaça de les moreres. L’any 1970 la revista el Llaç comença una campanya per homenatjar a Pompeu Fabra posant-li el seu nom a la plaça. La campanya va durar fins al 1977 quan es va canviar el nom. Durant la Festa Major d’aquest any s’inaugura la plaça amb el seu nou nom. Pompeu Fabra (1868-1948) fou gramàtic i lexicòleg, peça fonamental en la normalització del català. Impulsor del Diccionari General de la Llengua Catalana.

  1. Carrer del Molí

L’any 1960 apareix amb aquest nom al Padró, es tracta d’un carrer nou que es va formar durant els anys 50. Rep aquest nom per l’edifici singular que té al costat. L’edifici era una fàbrica tèxtil de filatura que va iniciar la seva producció l’any 1858, aprofitava l’energia hidràulica que li proporcionava el Rec Vell. La nau central consta de tres pisos i golfes. L’empresa va tancar entre els anys 1960 i 1970, i actualment després d’una important rehabilitació hi trobem l’actual Biblioteca Municipal el Molí.

  1. Passeig del Terraplè

Entre els anys 1920-1925 se li posa el nom de Passeig Larroca, en homenatge al governador civil de Barcelona que va impulsar les obres de la construcció del terraplè, que es realitzen a principis del segle XX. L’any 1939 ja amb dictadura se li canvia el nom i es posa Paseo de José Antonio.

L’11 de maig de 1979 s’aprova al Ple de l’Ajuntament el dictamen de la Comissió de Cultura sobre la catalanització del nom d’alguns carrers i el passeig passa a tenir com a nom oficial el seu nom popular, Passeig del Terraplè.

  1. Carrer de Josep Cariteu

Josep Cariteu fou el fundador i impulsor d’Estudi d’Art Dramàtica (grup de teatre local vinculat al

Foment i de gran reconeixement a nivell local i nacional). El 1927 passà a dirigir la secció de teatre del Foment, Estudi d’Art Dramàtica. Durant el seu mandat aquesta secció es va convertir en l’Agrupació d’aficionats capdavantera de Catalunya. L’any 1995 es posa el seu nom a un carrer com homenatge a la seva tasca.

  1. Carrer de Rubió i Ors

Se li posa aquest nom entre 1920 i 1925 durant la Dictadura de Primo de Rivera. L’any 1971 aquest carrer es divideix en dos. Són el carrer de Rubió i Ors i el carrer Foment. Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) fou escriptor, catedràtic i president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1841 escriu el seu manifest, considerat un escrit clau per la Renaixença. Valorava el passat medieval i el contraposava amb el present. Posa els seus ideals en favor de la llengua catalana i va fer una crida per la seva dignificació.

  1. Carrer el Foment

L’any 1971 es diferencia del carrer de Rubió i Ors. Se l’anomena d’aquesta forma per l’edifici del Foment Cultural i Artístic. El Foment va ser construït el 1921. Es tracta d’un edifici d’estil neoclàssic. Destinat a activitats socials i culturals.

  1. Carrer del Doctor Barraquer

Aquest carrer s’urbanitzà cap al 1925. Apareix amb aquest nom al Padró de 1930. El Doctor Barraquer sovint venia de Barcelona a Molins de Rei,  ja que tenia un camp vora el Foment i una torre al Terraplè. Feia experiments agrícoles amb espècies d’arbres fruiteres en concret dels préssecs.

  1. Plaça del Mercat

L’any 1935 es va inaugurar el nou Mercat Municipal, la construcció del qual va suposar una important operació urbanística amb la creació d’una nova plaça i carrer que porten el seu nom. L’any 1939, poc després de l’ocupació franquista, es canvia el nom pel de Calvo Sotelo i amb el retorn de la democràcia torna al seu nom original.

  1. Carrer de Miquel Tort

Entre els anys 1920 i 1925 es va obrir el carrer amb la donació dels terrenys propietat de Miquel Tort i li donaren al carrer el seu nom. Miquel Tort va ser alcalde de Molins de Rei entre 1883- 1884 i el 1886 i 1890. L’any 1931, poc després de la proclamació de la II República, es canvià la seva denominació per la d’Àngel Garcia Hernández, en homenatge a un dels dos capitans que van encapçalar la sublevació militar en favor de la República produïda a Jaca l’any anterior. Amb l’arribada del franquisme se li retorna el nom de Miquel Tort.

  1. Plaça de la Creu

La creu de terme és la que li dóna el nom a la plaça. La primera referència documental apareix al padró d’habitants de 1875, i des d’aleshores i fins a l’actualitat, amb l’excepció del període 1934-1939 manté el seu nom. L’any 1934 s’inaugura com a Plaça Martí Julià. Aquest canvi s’aprova amb unanimitat pel Ple de l’Ajuntament. Es fan unes plaques commemoratives i hi participen en l’acte i celebració de l’homenatge als representants de Pàtria Nova. Martí i Julià dirigí l’Institut Frenopàtic de Barcelona des de 1909 fins al 1915. Fou cofundador i president de les Joventuts Federalistes de Catalunya i col·labora en diferents publicacions, com per exemple la Renaixença, La Pàtria o L’Avenç. L’IEC té instituït un premi amb el seu nom.

  1. Carrer del Carril

L’arribada del ferrocarril, l’any 1854, va suposar importants canvis urbanístics a la vila, entre ells, la prolongació i la urbanització del vial d’accés a l’estació de l’any 1862. D’aquí el nom popular del carrer carril, que es mantindria fins a l’actualitat, amb excepció de dos períodes. L’any 1931 rebria la denominació de Fermín Galán, que va ser l’altre militar espanyol que va protagonitza la sublevació republicana de Jaca per la qual fou jutjat i condemnat a mort. L’any 1939 amb el franquisme retornaria al nom original que es mantindria fins a l’any 1974 quan se li canvia el nom pel de Carrero Blanco. Amb la democràcia se li retornaria a la seva denominació popular original.

  1. Carrer Major

Al Cadastre de 1732 apareix el carrer de Dalt que podria correspondre a l’actual carrer Major. Amb aquesta denominació el trobem en la Contribució Territorial del 1844. Al 1912 passa a denominar-se carrer d’Alfons I d’Aragó a proposta dels sectors catalanistes de la vila i com a homenatge al comte-rei amb el qual es va fundar la vila. Fins al 1931 que tornen a canviar el nom, aquest cop en homenatge a Francesc Macià. Aquest nom es conserva fins al 1939 que torna a denominar-se carrer d’Alfons I d’Aragó. Fins al 1972 quan a instàncies del Museu Municipal de Molins de Rei que al·lega un error històric amb el nom se li posa el nom d’Alfons II d’Aragó, com homenatge al fundador de la vila. L’any 1995 va recuperar la seva denominació de Carrer Major.

  1. Carrer Balmes

A la Contribució de 1844 apareix com a carrer de les Eres (en tractar-se del carrer que conduïa a les eres on es batia el blat). Entre els anys 1922-1924, una part del carrer va rebre la denominació de “Pomells de Joventut de Catalunya”, amb motiu d’haver-se fundat els primers “Pomells” a Molins de Rei. Amb l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera, el nom desapareix per tornar a ser carrer de les Eres. Conserva aquest nom fins al 1930 quan li canvien pel de Jaume Balmes, eclesiàstic, pensador i polític. Defensor de la llengua catalana.

  1. Carrer Ignasi Iglesias

Aquest era l’antic carrer de l’Hospital i amb aquest nom apareix al Padró de 1852. Poc després del traspàs d’Ignasi Iglesias, el 1928, una demanda veïnal sol·licita que algun carrer de la vila, especialment el carrer de l’Hospital, porti el seu nom en reconeixement a la seva gran obra teatral i poètica.

  1. Carrer dels Boters

Al Cadastre de 1732 apareix el carrer dels Fusters, que podria correspondre a l’actual carrer dels Boters. Així padró d’habitants del 1852 ja apareix amb aquesta denominació. Es fa referència al pas del Camell per aquest carrer a l’article publicat al període local “El Eco del Llobregat”, l’any 1897, el qual va servir per a la seva recuperació l’any 1981.

  1. Racó dels Gegants

Aquest espai és en homenatge als gegants propis de Molins de Rei, es denomina oficialment d’aquesta forma des del 2006. En aquesta petita plaça, ja és tota una tradició la mostra de balls de gegants i capgrossos que organitza la Colla Gegantera de Molins de Rei en els actes de Festa Major.

Articles relacionats:

Descobreix Molins de Rei a l’agost (3)