Canvi d’alcalde al segon intent

Ramon Sánchez substitueix Joan Ramon Casals

A la segona ha estat la vençuda. Deu dies després del primer intent, Ramon Sánchez Gil del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) s’ha convertit en el nou alcalde de Molins de Rei per al que queda de legislatura. Substitueix en el càrrec el seu company de partit Joan Ramon Casals que ha abandonat l’Alcaldia per poder facilitar el relleu al capdavant de la seva formació política, ja que Sánchez serà el candidat de Junts x Molins a les properes municipals del 26 de maig.

En un Ple extraordinari celebrat el passat 14 de febrer, Ramon Sánchez va ser escollit alcalde amb set vots favorables. També van presentar candidatura a l’Alcaldia Xavi Paz, del PSC; Ana Aroca, de Molins Camina, i Júlia Fernández, d’ICV-MES.

En el seu discurs de presa de possessió, Ramon Sánchez va anunciar que aquests quatre mesos seran “de continuïtat i de millora en tot allò que sigui possible” i va afegir que el seu objectiu final “és millorar la qualitat de vida i les oportunitats de futur de tots els molinencs i molinenques”. Va assegurar que assumia el càrrec “amb sentit de responsabilitat” i que era “conscient de les limitacions” que tindrà d’aquí a les eleccions, pel poc temps que queda.

Abans de l’elecció de Sánchez com a nou alcalde de la vila es va produir la renúncia de l’anterior batlle, Joan Ramon Casals, que recentment ha assumit el càrrec de cap de l’oficina del president de la Generalitat, Quim Torra. Casals també deixa l’acta de regidor. En el seu discurs de comiat, el ja exalcalde va fer un repàs a la tasca feta al capdavant de l’Alcaldia molinenca i va tenir paraules d’elogi per als que han estat socis de govern: el PSC, amb Xavi Paz al capdavant, i, darrerament, amb els regidors de la CUP i ERC.


Primer intent fallit

Tot estava a punt perquè el relleu a l’Alcaldia es fes el 4 de febrer. Cadires reservades a primera fila per als familiars de Joan Ramon Casals i també per als de Ramon Sánchez, el qui havia de ser el seu substitut. Però tots se’n van haver d’anar amb la cua entre les cames i molt enutjats.

Semblava que el PDeCAT ho tenia tot lligat amb la CUP i ERC, els seus socis de govern, per fer el relleu a l’Alcaldia, però a l’hora de la veritat, els cupaires van canviar de parer.

Perquè tot sortís tal com havia previst el PDeCAT, calia primer que el consistori aprovés la urgència per a la celebració d’un Ple extraordinari en què Joan Ramon Casals renunciava al càrrec d’alcalde. I d’aquí no es va passar. Després de diverses reunions i trobades força tenses, i fins i tot amb l’especulació que la majoria de partits del consistori s’havien posat d’acord a votar la candidata de Molins Camina, Ana Aroca, com a alcaldessa, Joan Ramon Casals va decidir suspendre la celebració del Ple.

Davant de les crítiques rebudes per l’intent fallit de relleu a l’Alcaldia, Casals va etzibar que “la vara d’alcalde es guanya a les eleccions i no als despatxos”.


Justificació de la CUP i dimissió de Laura Munt

La CUP va argumentar, entre uns altres motius, que volia votar en contra del relleu perquè el canvi d’alcalde no estava contemplat en el pacte de govern signat entre cupaires, republicans i el PDeCAT. Dues de les tres parts d’aquest acord de govern van confirmar, però, que, si bé aquest punt no estava recollit per escrit, Joan Ramon Casals ja els havia dit, durant les negociacions, que la seva intenció era no acabar la legislatura per cedir el pas al candidat de la seva formació, una pràctica permesa i que en els darrers anys s’ha fet a molts municipis governats per diferents colors polítics, i que no és la primera vegada que es fa a la vila.

La CUP també demanava temps per poder-ho debatre en assemblea amb els seus militants i prendre una decisió sobre el cas, assemblea que es va fer el 8 de febrer i en la qual es va decidir, “per responsabilitat” de govern, facilitar el relleu. Aquella setmana hi va haver alguna reunió entre representants de la CUP i del PDeCAT per rebaixar la tensió i poder seguir governant en coalició el que queda de legislatura, tot i les importants diferències.

De fet, al terme del Ple d’investidura del nou alcalde, la CUP afirmava en un comunicat que donaven “per esgotat el pacte de govern”, tot i que continuaran en el Govern fins a finals de legislatura perquè “creiem que seria irresponsable marxar quan van mal dades. Ens quedem per continuar treballant per aquells compromisos que vam prendre el desembre del 2017, perquè seguim creient, tal com ho fèiem llavors, que són bons per a Molins de Rei. I per donar el màxim compliment possible a les legítimes demandes del personal de l’Ajuntament”.

La regidora de la CUP, Laura Munt, en desacord amb la manera d’actuar dels seus companys de formació va decidir presentar la dimissió com a regidora, relleu que es preveu que es faci efectiu en el proper Ple de la corporació, previst per al 5 de març.


Creuament de comunicats

Tot i que algunes veus van acusar Joan Ramon Casals i el seu equip d’actuar amb “”prepotència” perquè “volien canviar l’alcalde amb només 6 vots de 21”, la CUP va centrar totes les mirades, ja que la majoria els culpava del desgavell viscut. Per aquest motiu, van ser els primers a reaccionar. Pocs minuts després del Ple van emetre un comunicat en què s’afirmava que la seva formació “s’ha manifestat històricament en contra dels moviments electoralistes i contra la professionalització de la política. Per tant, aquest canvi d’alcaldia suposava una contradicció que volíem analitzar amb calma”.

Un dia després, el soci de govern majoritari, PDeCAT, sota el paraigua de Junts per Molins, que és el nom amb què es presentaran a les properes municipals, explicava que a les 7 de la tarda, mitja hora abans de la celebració del Ple extraordinari “la CUP ens convoca a una reunió d’urgència per sol·licitar l’ajornament del Ple i ens manifesten la necessitat de consultar amb la seva assemblea una proposta que sorgeix del PSC, de Molins Camina i d’ICV per tal de proposar la candidata de Molins Camina com a alcaldable de Molins de Rei. Un grup que a les darreres eleccions municipals va rebre únicament 800 vots” i continua dient que “no legitimem aquesta manera de fer, amb pactes obscurs de despatxos que no respecten els resultats electorals”.

El tercer soci de govern, ERC, amb dos dels tres regidors apartats del partit i amb totes les energies dedicades en aquell moment a convèncer els membres de la llista electoral del 2015 que renunciessin a poder ser regidors en benefici del seu cap de llista, Marcel López, van fer mutis i  no van reaccionar fins 10 dies després, just quan el canvi d’alcalde ja estava del tot lligat entre el PDeCAT i la CUP.

El principal grup de l’oposició, el PSC, per a molts el partit que, amb vista a les properes municipals, va sortir més beneficiat del desgavell viscut aquell dia, va criticar “la sortida en fals de l’alcalde, el desgovern, la desorganització i la improvisació que actualment pateix Molins de Rei”, situació que atribuïen a “l’abús d’autoritat de Joan Ramon Casals, que ja fa mesos ha deixat d’exercir d’alcalde de Molins de Rei”. Els socialistes molinencs asseguraven que “estarem en totes les solucions d’urgència i constructives que tinguin un consens ampli, de tots els grups municipals, per avançar concretament en els acords d’urgència que permetin resoldre la situació d’elevada conflictivitat en els recursos humans de l’Ajuntament, denunciada recentment pels sindicats” i feien una crida “a la resta de forces polítiques” del consistori “a evitar les maniobres de regat curt i que acaben en el ridícul”. Res deien de la possible proposta de convertir Ana Aroca en l’alcaldessa del municipi, tal com els havia acusat el PDeCAT.

Per la seva part Molins Camina, que també havia estat en el centre de la polèmica, afirmava que s’havia arribat “a la fi d’un cicle” i que l’actual mandat municipal estava “esgotat”. Per a aquesta formació “el primer repte a què cal donar resposta és la situació insostenible en què es troben els treballadors i treballadores municipals. Una situació en la qual no es cobreixen les baixes ni les jubilacions, i es precaritza la situació dels treballadors i treballadores, amb interinatges de més de 20 anys en alguns casos”. Els comuns tampoc deien res de les acusacions fetes pel PDeCAT.

Sí que s’hi va referir en aquesta qüestió Iniciativa per Molins de Rei en assegurar que “no vam participar ni consensuar cap proposta de nomenament d’un/a alcalde/essa alternatiu/iva”, tot i que eren partidaris de crear “un govern provisional de consens, que no paralitzi el normal funcionament de l’Ajuntament i que no comprometi  projectes si no són consensuats, fins que es constitueixi un nou govern resultant de les eleccions municipals del 26 de maig”, un govern que, segons la seva proposta, “hauria d’estar encapçalat per un regidor o regidora que no es presenti a les properes eleccions com a cap de llista, per descartar cap malentès respecte a la utilització del seu rol” i amb la finalitat de “portar la direcció de l’Ajuntament de manera consensuada fins a acabar aquesta legislatura”.

També hi van voler dir la seva dos partits que no tenen representació en el consistori. Moviment 15 Arcades, que es presentarà per primera vegada a uns comicis municipals, afirmava que “malauradament, cada dia que passa es va consolidant el mal costum de la política de baixa estofa, centrada en l’egoisme partidista i l’oblit desvergonyit de les problemàtiques que pateix la vila”, mentre que el Partit Popular qualificava de “vergonyós espectacle” el que s’havia viscut el 4 de febrer a la sala de plens, un dia que se’n dubte passarà a la història de la vida política molinenca.

Josep Ferrer_ el llaç nº 552