Com aquell qui diu…_El Llaç nº 566

He llegit que la paraula calendari prové del llatí calendarium, que es veu que era el llibre de comptes en què els prestadors anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava en el calendae (és a dir, el primer dia; originalment, el dia d’inici de la lluna nova) de cada mes i d’aquí, el mot calendarium.

Des d’un punt de vista més casolà, si voleu, el calendari és (deixant de banda els de butxaca, que fan bàsicament el mateix servei) aquella cosa de paper que, generalment penjada a la paret, amb fotografies diguem-ne “artístiques”, indicava, en negre i vermell, els dies feiners i festius, respectivament.

Avui, amb la tecnologia que ens aclapara, qui més qui menys disposa d’un telèfon mòbil que, generalment, incorpora, entre les múltiples aplicacions del mercat, la de calendari, amb la particularitat que permet utilitzar-lo com a agenda.

Personalment, des de fa ja un parell anys he deixat d’utilitzar les tradicionals agendes de paper de tota la vida i he sucumbit a la del telèfon mòbil, amb la particularitat que em permet cercar per paraules, cosa que té una evident utilitat, especialment quan es tracta de recordar, per exemple, quin dia hom va haver d’anar a cal notari o té cita amb l’uròleg, per posar només dos simples exemples.

La pega (tret que jo no sigui prou hàbil per eliminar-ho) és que aquest calendari, si més no en el cas del meu telèfon, inclou “de sèrie” esdeveniments d’allò més divers que tenen lloc arreu de l’Estat espanyol, com ara, i entre molts més, que el 2 de gener se celebra la presa de Granada en aquella localitat andalusa; o que el 5 de març és la Cincomarzada, celebrada a Saragossa; o que el 14 de febrer no només és el Día del Bando de la Huerta, a Múrcia, sinó que a Terol se celebra el sermón de las tortillas; o que l’1 de juny és el Dia de la Ginesta a Zamora; o que el 3 d’agost se celebren les Festes Colombines a Huelva; o que els sorians festegen Sant Saturi el 2 d’octubre; o que el dia que a casa nostra és Sant Esteve, a Almeria celebren el Dia del Pendón.

Sort, en tot cas, que, pel que fa a nosaltres, també consta “de sèrie” la Candelera (el 2 de febrer), la Diada Nacional (l’11 de setembre) i Sant Miquel (el 29 de setembre), tot i que, en aquest darrer cas, referit només a Lleida i obviant la nostra vila, cosa que, convindreu amb mi, no té perdó de Déu!

PS: M’acaben d’informar de la manera de “prescindir” de la informació dels festius a Espanya inclosa al calendari del mòbil. Ja ho he fet, però atès que ja tenia escrit aquest comentari, m’ha semblat inoportú abocar-lo a la paperera.

Joses Lluís Revenga Santos