El Partit Socialista de Catalunya (PSC), amb Xavi Paz com a alcalde, governa Molins de Rei en solitari. Guanyadors de les darreres eleccions municipals, els set regidors obtinguts, alguns amb llarga experiència a l’Administració pública i com a regidors –Paz, Zaragoza i Revestido–, d’altres
ja amb un cert bagatge com a càrrecs electes –Puiggarí i Garcia– i dos que s’estrenen al consistori –Herrero i Castellana–, s’hauran de multiplicar, triplicar o quatriplicar per poder cobrir totes les àrees i regidories en les quals el PSC ha dividit l’acció política a l’Ajuntament per a aquesta legislatura. Alguns d’ells necessitaran dies per aprendre’s el nom de les regidories i responsabilitats que se’ls ha encomanat. A les pàgines interiors d’aquest número trobareu tota la informació sobre la nova estructura organitzativa de l’Ajuntament i quin regidor n’és el responsable.

És obvi que el més democràtic després d’unes eleccions és que governi la llista més votada. Ara bé, en el cas de Molins de Rei, que el PSC governi en solitari amb 7 de 21 regidors, i sense dubtar de la capacitat de treball dels càrrecs electes socialistes, no sembla que sigui el millor per a la vila.

Les darreres eleccions municipals van establir dos grans escenaris postelectorals: reeditar el Govern tripartit independentista –Junts per Molins, ERC i CUP–, que va governar la vila entre el novembre del 2017 i el maig del 2019, o reeditar la sociovergència que va liderar el municipi entre el maig del 2010 i el novembre del 2017.

La manca d’acord entre els tres partits independentistes, els recels entre ells i les grans divergències que hi ha hagut en el govern tripartit del darrer tram d’aquesta passada legislatura, amb una CUP que esperava aconseguir un rèdit electoral millor del que va treure després d’haver, per primera vegada, agafat responsabilitats de govern, han impossibilitat l’acord.

Tampoc s’ha pogut, de moment, reeditar la sociovergència, després que l’anterior alcalde, Joan Ramon Casals, molt implicat en el Referèndum de l’1O i en el camí de Catalunya cap a la independència, decidís trencar amb els socialistes quan aquests van avalar l’aplicació del 155 a Catalunya. Segurament, molts dels votants socialistes i de l’exConvergència no haurien entès que s’establís un nou acord de govern entre els uns i els altres.

Però amb Casals allunyat de la política local, amb Ramon Sánchez, l’actual líder de Junts per Molins, un xic frustrat per no haver pogut continuar com a alcalde quan encara no havia tingut temps d’assaborir el càrrec, i amb el PSC necessitat d’efectius humans per poder governar el municipi amb certa comoditat, sembla que el que s’acabarà imposant, més d’hora que tard, serà la reedició de la sociovergència, amb, lògicament, l’Alcaldia per al PSC tota la legislatura.

Però mentre aquest pacte no arriba, acord que si s’acaba produint, els uns i els altres hauran d’explicar molt i molt bé als seus electors, el PSC té molta feina per davant.

És cert que el tripartit independentista no ho ha fet del tot bé i que han estat més notícia pels problemes interns dels propis partits i la manca de sintonia entre ells que no pas per l’acció de govern. Però també és ben veritat que els principals problemes que ha criticat tant l’oposició, PSC inclòs, com els mateixos socis del tripartit, sobretot la CUP, fa anys que s’arrosseguen. La manca de personal a l’Ajuntament, amb baixes per jubilació que no s’han cobert tot i saber que es produirien, el desgavell organitzatiu de la Guàrdia Urbana o els problemes de mobilitat al municipi són només tres dels mals endèmics de la vila i en això, el PSC, que és ara l’encarregat de redreçar-ho, de moment en solitari, no en pot culpar el tripartit, perquè ells en són tan o més responsables de tot el que s’ha fet de bo –que és molt– i de dolent. Ho avala haver governat en el municipi 7 dels darrers 9 anys.

El Llaç_Editorial 557_Juliol/Agost 2019