Col·laboracions_El Llaç nº 571

El passat mes de novembre, Molins de Rei va celebrar la seva 39a edició del Festival de Cine de Terror, que a causa de la COVID-19 es va celebrar íntegrament online. Una autèntica llàstima perquè em consta que la feina feta i que fa la gent del Festival és d’òptima qualitat. Quina ironia!, un Festival de cinema que sovint s’ha alimentat de virus i mutacions en les seves ficcions i de cop elles, les ficcions, s’han convertit en una dura realitat. Val a dir que la pròxima edició serà la número 40. Quaranta edicions! Sens dubte, un bon exercici de memòria cinèfila.

En la gran quantitat d’actes que comporta qualsevol festival de cinema important sempre hi ha un premi honorífic, un reconeixement a una trajectòria; i Molins de Rei en aquesta darrera edició el va concedir a un cineasta íntimament vinculat a Molins de Rei: Pere Portabella

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1929) és, per sobre de tot, un cineasta, però també un polític ocasional (formà part de l’Entesa dels Catalans en el període 1977-1984). Membre cabdal de la famosa Escuela de Barcelona, moviment cinematogràfic sortit a principis del seixanta i que seguint el model de molts altres cinemes europeus proposava noves formes rupturistes en el llenguatge cinematogràfic. Més de cinc dècades en actiu d’un cinema poètic, social i d’una marcada influència del seu pensament d’esquerres, que ha comptat amb la complicitat en els guions de Joan Brossa o del no menys gran Carles Santos en les seves bandes sonores. Portabella l’any 2003 va exposar la seva filmografia al Centre Pompidou i va ser membre convidat a la Documenta de Kassel i el MOMA de Nova York el 2007 li va fer una exposició a la seva trajectòria fílmica.

Doncs bé, Molins de Rei, durant la dècada prodigiosa dels seixanta, organitzava la famosa Semana del Nuevo Cine Español, mostra de cinema dels nous realitzadors de cinema espanyol de l’època organitzada pel cine-club local (Molins de Rei ja disposava en aquells temps d’un cine-club de cert prestigi al nostre país) i que era un intent aperturista del règim franquista de donar a conèixer els treballs de joves realitzadors cinematogràfics. Estem parlant dels anys 1964 a 1969. Portabella l’any 1968 va estrenar a Molins de Rei el seu primer llargmetratge Nocturno 29 protagonitzada per Lucia Bosé i amb fotografia del gran Luis Cuadrado (fotògraf habitual de Carlos Saura), amb la presència al cinema Savoy del realitzador, actors i tècnics.

L’any 1974 dins el marc de les, aleshores 16 Hores de Cinema de Terror, ja es va projectar el seu migmetratge experimental Vampir (1970), motiu de l’homenatge d’aquesta darrera edició del Festival i més endavant el 1977 en una altra edició de la Semana, el seu film Informe General sobre algunes cuestiones de interès para una proyección pública, documental basat en una mateixa pregunta als nous líders de les forces polítiques del país després de la mort de Franco; i; darrerament; el 2008, el Cineclub Hal 2002 va projectar El silenci abans de Bach presentada pel mateix Portabella en un cinema Foment ple a vessar i amb una classe magistral del cineasta de Figueres que segur que molts recordaran.

En fi, crec que des de les pàgines d’El Llaç és adient recordar Molins de Rei i la seva llarga trajectòria cinematogràfica amb la vinculació de l’obra d’un cineasta de casa nostra, original i creatiu, i amb un llenguatge compromès políticament com és en Pere Portabella.

Joan Domènech