Ambivalència o unitat d’acció

Xavi Paz, cap de llista del PSC-PSOE, ha estat escollit alcalde de la vila. Felicitem a la nova màxima autoritat del municipi i l’encoratgem en la seva gestió. Paz haurà d’encapçalar el Govern municipal des d’un consistori en minoria, format només per set regidors del total dels vint-i-un que completen el Ple, per la qual cosa haurà de comptar amb el suport necessari des de l’oposició per millorar la vila en benefici de tots els molinencs. Seria desitjable que el nou consistori tingués en compte totes les sensibilitats i actués amb la voluntat d’escoltar i acollir en positiu les propostes  provinents dels partits independentistes, que són majoritaris a Molins de Rei.

A la vila, com a molts municipis, amb els pactes per constituir majories als consistoris, els partits independentistes han perdut una gran ocasió per reafirmar la unitat d’acció enfront de la repressió que estan patint els nostres diputats pel seu compromís amb la defensa de la democràcia i les institucions. En les aliances postelectorals s‘ha valorat més la possibilitat d’accedir al poder i aplicar el propi programa que la fidelitat al projecte col·lectiu.

És evident que l’interès prioritari d’un consistori municipal són els afers locals i que, per tant, les aliances entre els partits s’haurien d’establir segons les coincidències en el model de vila que proposa cadascun, però en aquests moments excepcionals, amb presos polítics i exiliats, les forces polítiques compromeses en un objectiu comú d’alliberament nacional haurien d’actuar en coherència i prioritzar la unitat en aquest objectiu per sobre d’altres consideracions, una opció que no es contradiu amb governar la vila per a tots els molinencs, establint grans consensos en política municipal i comptant amb la participació de totes les formacions polítiques en proporció al seu grau de representació al consistori.

Després de la ruptura de la sociovergència (que ara no és descartable que es pugui reeditar), causada per l’aplicació de l’article 155, el compromís en la defensa de les institucions catalanes va configurar una nova majoria al Ple municipal que va permetre als membres de la CUP –acompanyats per Junts per Molins i ERC– obtenir per primera vegada unes regidories al Govern municipal. Durant l’any i mig de govern tripartit independentista es va visualitzar que aquest pacte responia només a un objectiu nacional, ja que sembla que en la gestió diària del municipi les diferències entre els seus integrants van desdibuixar les polítiques municipals pròpies de cada formació.

Entenem, però, que les raons que van fer possible l’acord l’octubre del 2017 continuen plenament vigents,  de manera que totes les formacions polítiques haurien de fer un esforç per superar el propi discurs i no prioritzar interessos partidistes per davant de la situació d’excepcionalitat política que viu el nostre país.

L’ANC de Molins de Rei ha anunciat que continuaran reclamant la unitat estratègica i d’acció entre tots els actors independentistes, però probablement la decisió de presentar una candidatura en solitari Molins per la República-Primàries Catalunya–, després de l’intent fallit d’impulsar una candidatura unitària del bloc independentista a la vila, ha contribuït a la dispersió del vot sobiranista i això ha perjudicat la majoria independentista al consistori.

Caldrà molta generositat  i visió de conjunt per aconseguir la unitat d’acció imprescindible per assolir els reptes de país.

Una estranya sensació

La inversemblant decisió d’Ada Colau d’acceptar de la mà de Manuel Valls els tres vots que li faltaven per accedir a l’Alcaldia i formar un govern de coalició amb el PSC-PSOE ens ha deixat bocabadats. Després de rebutjar els vots de Junts per Catalunya ha acceptat els d’un candidat molt més de de dretes i ferotgement anticatalanista, un artifici creat pels financers espanyolistes amb l’objectiu de neutralitzar el moviment independentista. Ha estat una decisió que ha comportat un gran descrèdit per a qui va ser una lluitadora a favor dels drets dels més desfavorits.

“No serem aliats mesells i dòcils d’un suposat progressisme indiscutible” Amb aquestes paraules, Ernest Maragall advertia la nova alcaldessa, impulsada per la parella Valls-Collboni, dels perills d’accedir al poder gràcies als vots d’un polític professional impulsat per una operació de màrqueting en defensa d’un model de ciutat que, suposadament, està a les antípodes del projecte dels Comuns i que, a més, es permet la fatxenderia de no saludar el president de la Generalitat.

El Llaç Nº 556 Juny 2019_Editorial