El 3 d’octubre passat, Felip VI  va decidir prendre part a favor dels que van exercir la violència contra els votants catalans amb un discurs que ha provocat  la ruptura de bona part de la societat catalana amb la monarquia espanyola.  Mesos després, aquesta pèrdua de confiança es fa palesa amb la decisió de molts municipis i institucions arreu de Catalunya de declarar el rei Felip VI persona non grata. A petició del grup local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC),  l’Ajuntament de Molins de Rei s’ha afegit a la iniciativa i el Ple municipal va acordar per unanimitat aquesta mesura de rebuig al posicionament discriminatori de la monarquia.

Aquest acord total no ha existit, però, en la votació que es va dur a terme per a  posar el nom de plaça de l’1 d’Octubre a l’espai conegut com a plaça del Molí. L’oposició va rebutjar la proposta que, amb la intenció de preservar el record del que va passar aquell dia, l’ANC va presentar al Ple municipal. En considerar que encara no hi ha prou consens per adjudicar el nom “1 d’Octubre” a un espai públic, els regidors de l’oposició van objectar que caldria esperar més temps per disposar d’una  “perspectiva històrica” del que va succeir aquell dia abans d’escollir un nom que, diuen, “divideix”. L’alcalde va rebutjar la petició de fer una consulta a la ciutadania en considerar que era una potestat del Ple prendre aquesta decisió, per la qual cosa la mesura es va ratificar per majoria.

Des de les forces sobiranistes s’haurà de saber compaginar la defensa de les  llibertats amb gestos d’acostament cap a aquells que emocionalment no comparteixen al cent per cent el nostre tarannà cultural. Cal tenir en compte que l’autoafirmació continuada de l’ideari propi pot generar sentiments d’exclusió cultural en una part de la població que podria estar molt a prop d’entendre els beneficis que li reportaria la consecució de les nostres aspiracions d’autogovern.

Malgrat les provocacions de grups espanyolistes minoritaris que es dediquen a arrencar els símbols a favor de la llibertat dels presos polítics i a agredir en grup joves independentistes solitaris, és necessari carregar-se de paciència i estar preparat per a un camí més llarg del que ens hauríem pensat ara fa uns mesos, i així poder ampliar una majoria independentista, ara lleugerament insuficient, amb l’objectiu d’assolir el dret de l’autodeterminació a través d’un escenari de negociacions amb l’Estat.

(El llaç Editorial Nº 546 Juliol 2018)