Les imatges aèries del Castellciuró realitzades pel dron pilotat per en Juan Quesada i que il·lustren la portada d’aquest número, són espectaculars. Per primer cop podem admirar les restes de la fortificació a vista d’ocell i copsar tota la superfície que devia ocupar. Si passejant entre les seves parets mil·lenàries ja se’ns plantejaven un munt de curiositats i preguntes, ara amb aquesta visió els interrogants es desfermen: Quin aspecte tenia el Castellciuró abans d’estar enrunat? Quan mesuraven les seves torres? Com eren els estendards que hi onejaven? Quantes estances hi havia? Qui hi vivia? Com era la vida al castell en les seves diferents èpoques històriques?

El Castellciuró i el seu recinte estan condicionats de manera que tothom hi pot entrar a qualsevol hora. Poder trepitjar i tocar la història d’aquesta manera és un luxe. Qui no ha sentit l’emoció de guaitar per les espitlleres igual com ho van fer fa vuit-cents anys els monjos guerrers de l’orde de l’Hospital? Qui no s’ha vist transportat als temps de la Marca Hispànica observant el mateix territori del pla del Llobregat que vigilaven els guaites del castell?

 Actualment un gran cartell del Parc de Collserola informa a l’entrada del recinte que “les primeres restes del castell, probablement d’origen visigòtic, daten del segle VIII, i van ser derruïdes cap a l’any 985 per les hosts sarraïnes d’Almansor”, tanmateix, “el gruix de la construcció que es conserva, inclosa la cisterna excavada a la roca i els murs d’aparell en espiga “opus spicatum” són del segle XII”.

El segle VIII? Visigots? Any 985? Almansor? El segle XII? Aquest breu text condensa gairebé cinc segles d’història! Som conscients de les potencialitats educatives que té el Castellciuró? Som conscients de com, a partir d’ell, els nostres escolars poden anar més enllà i aprendre la història general a partir de la local? Cal dir que conèixer el passat significa comprendre el present i, per tant, poder decidir sobre com encarem el futur.

Evidentment la història del Castellciuró no s’acaba en el segle XII. Hi ha dos llibres publicats per l’Ajuntament que són imprescindibles per a tothom qui vulgui aprofundir en la història de la vila: “Política, societat i economia en una vila catalana medieval, Molins de Rei, 1190-1512”, de Josep Fernández Trabal, i “Una vila per a un riu, la baronia de Molins de Rei, segles XVI-XIX”, de Conxita Solans i Ma Cristina Forns. Entre els dos abracen tota la història de la vila de les edats medieval, moderna, i bona part de la contemporània.

El primer llibre, per exemple, relata un fet d’armes succeït al Castellciuró en ple segle XIV, concretament el mes de desembre de 1374, quan els soldats de l’infant Jaume de Mallorca “atacaren Sant Cugat, i de camí cap a Barcelona, combateren la força del Ciuró i causaren robatoris, segrests i morts”. La mateixa publicació, en un altre moment, transcriu la cinematogràfica cerimònia de presa de possessió del castell d’Olorda –d’ubicació actualment desconeguda-, realitzada pel senyor feudal de la vila, Berenguer de Relat, el 7 de setembre de 1377, la qual no devia ser gaire diferent de la que el mateix noble va fer amb el Castellciuró, deu anys abans: “[…] els dits procuradors, notari i testimonis, pujaren cap a la fortalesa o edifici antic del castell d’Olorda […] i allí el dit Guillem Vendrell introduí el procurador del venerable Berenguer de Relat dins la fortalesa […] i li mostrà semblantment les tinences, territori i termes del castell, tot el que des d’allí es podia veure i ensenyar. Li lliurà tot seguit el corn del dit castell i el dit Ferrer Sayrol, en nom del venerable Berenguer de Relat, el féu sonar i igualment erigí el pennó o vexil·la [amb l’escut heràldic d’armes dels Relat] i cridà en veu alta: Olorda per en Berenguer de Relat!”.

Què no donaríem per viatjar en el temps i ser un més de la colla en aquest ritual medieval que es va esdevenir aviat farà 644 anys!

Quan fem turisme arreu ens trobem amb l’opció de fer visites guiades a monuments, o tenim l’oportunitat de conèixer com eren gràcies a centres d’interpretació, audiovisuals… Això per què no ho fem a Molins de Rei? Aquests dos senzills fets d’història real -i tants d’altres que n’hi deu haver- explicats en una visita guiada, o de forma gràfica en un audiovisual, no despertarien l’interès dels molinencs i possibles visitants pel nostre passat? Amb els mitjans tecnològics que hi ha actualment, no es podria fer una recreació de com era el Castellciuró i així poder veure’l sencer sense haver-nos-el d’imaginar? Un producte en format vídeo d’aquestes característiques tindria una gran acceptació, i es podria enllaçar, per exemple, des de la pàgina web de l’Ajuntament que informa sobre el Castellciuró i en la qual actualment no hi ha cap imatge.

Al mateix temps, també es podria instal·lar una escala de caragol prefabricada que permetés pujar a una plataforma que estigués a l’altura de la part més elevada del castell. A part de gaudir d’una vista panoràmica excepcional, en aquest mirador es podrien posar uns plafons identificadors de totes les muntanyes, pobles i masies visibles en una panoràmica de 360 graus, fet que també contribuiria al coneixement i a l’estima de l’entorn. D’exemples de castells enrunats i torres de defensa que han tingut una segona vida gràcies a aquesta mínima intervenció arquitectònica n’hi ha a cabassos en el nostre país! Per què no ho fem també a Molins de Rei?

D’altra banda, i per ser honestos, aquesta llibertat d’accés al Castellciuró les 24 hores del dia, i els 365 dies de l’any, té els seus riscos. Actualment hi ha pintades a les parets del monument, però en un futur podríem trobar-nos bretolades pitjors. Per evitar-ho, el Castellciuró hauria d’estar protegit en un recinte tancat, amb unes hores de visita, tal com fan d’altres llocs que tenen restes històriques? Cal que el seu actual propietari, l’Ajuntament de la vila, hi rumiï i ho tingui en compte.